L’erosió posa en perill el Camí de Cavalls

MaóLa pandèmia ha fet créixer l’interès dels ciutadans per al contacte amb la natura, i això s’ha notat a Menorca, on els illencs han redescobert un tresor que feia anys que havien deixat als turistes: els 20 trams del Camí de Cavalls, 185 quilòmetres per circumval·lar Menorca. Però aquesta redescoberta també ha servit perquè molts puguin veure que el camí, en algunes zones, està en perill per la massificació que fa anys que pateix, i per la manca de manteniment.

El geògraf Xisco Roig, que ha estudiat a fons l’erosió del camí, alerta que és preocupant i assegura que el Consell de Menorca n’està al cas, però té la sensació que a l’administració els informes que fa “no li serveixen per a res”. Lamenta que el sender no tingui “connectivitat” amb altres camins i avisa que, a la pràctica, que només hi hagi aquest camí per a fer excursions ”representa una pressió humana que es tradueix en una erosió brutal, perquè provoca que alguns usuaris surtin del traçat i en cerquin un d’alternatiu”.

Procés reproductiu de les espècies

Miquel Camps, responsable de l’Ordenació del Territori del principal grup ecologista de Menorca, el GOB, també lamenta que la massificació del camí afecta el procés reproductiu de determinades espècies: “hi ha zones especialment fràgils que són sotmeses a una elevada pressió humana i en època de criança els animals han de menester tranquil·litat”. Per això el GOB demana als excursionistes que no surtin del sender. Pel que fa a l’erosió, Camps proposa que es faci com a exemple la Serra de Tramuntana de Mallorca: “cal empedrar alguns punts, les erosions es produeixen a les zones que tenen pendents”, però alerta: “això no vol dir convertir-lo en un passeig marítim amb bancs, fanals i xibius”.  

“No hi ha manteniment ni gestió i es donen processos erosius importants que no s’han d’associar als usuaris, sinó a una desídia de la institució per no arreglar ni fer un disseny correcte”, afegeix Roig. Després d’analitzar centenars de quilòmetres de camins de l’Estat, ha arribat a la conclusió que el Camí de Cavalls és “el pitjor” en planificació, disseny, gestió i ordenació. A més, denuncia la falta de serveis: “venir a fer gran ruta i no tenir un refugi és un frau, quan cau una paret seca no s’arregla i es van inaugurant petites coses que van quedant a l’oblit”. També lamenta que els senyals, en un camí al litoral, es facin de ferro, “perquè cada dos per tres es rovellen”, i que hi ha “patrimoni degradat que no es restitueix o errors de disseny que es mantenen i s’intenten corregir mitjançant estructures fixes”.

El Consell de Menorca reconeix els impactes que han afectat el Camí de Cavalls els darrers anys, assegura que es va presentar un projecte fet per Xisco Roig a la convocatòria de projectes finançats amb l’Impost de Turisme Sostenible i que ja es fan actuacions en els punts amb més problemes d’erosió. La consellera de Medi Ambient, Maite Salord, recorda que es fan tasques de manteniment des del 2015. “Sabem que ha augmentat la freqüència de l’ús del Camí de Cavalls durant la pandèmia, cosa que és positiva perquè ens ha conscienciat de la importància que té viure a un entorn protegit i que obliga a l’administració a vetllar perquè el seu estat sigui l’òptim”.

Salord destaca que hi ha una brigada de manteniment però que les actuacions més importants s’han d’abordar d’una en una. “Hem incrementat la dedicació del personal tècnic als camins i s’han reprès les tasques de modificació del pla especial”, afirma. “Treballam per poder comptar amb una brigada d’actuacions al Camí de Cavalls per donar una resposta més ràpida a les incidències. Som conscients que hi ha punts en què s’ha d’actuar sense demora”.  

Una lluita dura

Camps, amb tot, posa en valor el Camí de Cavalls per la millora de qualitat de vida que significa per als menorquins i les activitats econòmiques lligades al paisatge que permet, i que ajuden a anar més enllà del turisme de temporada. I cal recordar que no va ser fàcil arribar a la situació actual, que l’erosió pot posar en perill. Darrere d’aquest sender tal com és ara hi ha l’expresidenta del Consell i exconsellera de Turisme Joana Barceló, que recorda la lluita popular inicial per a la recuperació del sender: “fou una il·lusió molt gran i una oportunitat de conèixer una Menorca diferent. Ara és un valor patrimonial de tots els illencs”.

La primera passa per protegir-lo va ser una llei dedicada al camí, Barceló reconeix que va ser “una lluita dura” tramitar-la, però destaca que ningú no hi va votar en contra quan es va aprovar, l’any 2000. “Es van obrir molts conflictes judicials i també el llavors ministre de Medi Ambient, Jaume Matas, posà entrebancs al projecte en forma de processos judicials”, recorda la política socialista. La situació es va desencallar amb el viratge del govern espanyol cap a l’esquerra, després de les eleccions, i la retirada dels contenciosos. Un dels èxits principals va ser aconseguir la servitud de trànsit públic en tot el recorregut que va frenar tots els conflictes de titularitat. “Aquest trànsit públic és indiscutible avui dia, i aquella oposició dels propietaris ara es veuria diferent”, afegeix Barceló. 

L’origen del Camí de Cavalls es remunta al segle XIV i servia per protegir l’illa. En els segles XV i XVI, amb la construcció de les torres de defensa contra els pirates, fou necessari un camí perimetral. El seu nom prové del segle XVIII, durant la dominació anglesa, quan els soldats vigilaven la costa a cavall. Amb el pas dels anys, el camí quedà en desús i el seu itinerari tallat per més d’un centenar de finques privades.

El març de 1996 es va constituir una organització clau per entendre la recuperació i reobertura del recorregut: la Coordinadora per a la Defensa del Camí de Cavalls, que mobilitzà 14.000 persones en quatre anys amb excursions reivindicatives. El 2002 es va declarar Bé d’Interès Cultural, el 2008 es va obrir oficialment tal com és ara i el 2010 es va incloure al llistat de senders de Gran Recorregut de la xarxa europea de camins.