L’erosió silenciosa de Menorca

PalmaPersonal de l’aeroport de Menorca requisa des de fa deu anys tones de materials geològics als passatgers que es disposen a abandonar l’illa amb souvenirs en forma de pedres, arena i fòssils que han agafat a paratges naturals. És només part de l’espoli silenciós que provoca l’activitat humana, que el 2021 assolí la xifra rècord de 3,9 tones.

Però en realitat no és una actuació conscient dirigida a la salvaguarda d’elements naturals propis d’una illa declarada Reserva de la Biosfera per la Unesco des de 1992. El doctor en geologia Francesc Xavier Roig, que el 2015 va participar en la posada en marxa d’aquesta iniciativa, explica que originàriament es tractava d’un conveni d’AENA amb Càritas per distribuir entre els usuaris sense recursos gels, colònies i altres productes que es queden a l’arc de control i no es poden pujar a l’avió. De manera complementària, es decomissa també el material geològic, que el Servei de Neteja de Platges del Consell s’encarrega després de retornar al seu lloc.

Però ningú no controla el que surt pels ports de Ciutadella i Maó, ja que no hi ha cap conveni en aquest sentit que afecti el trànsit marítim, cada vegada més nombrós. Una de cada cinc persones ja empra el vaixell per entrar o sortir de l’illa.

Desmuntant els caramulls de pedra

Xisco Roig denuncia des de fa anys les activitats que erosionen l’entorn a través de les xarxes socials, sense que moltes vegades se li posi remei. Des de la més innocent i involuntària, quan l’arena queda enganxada al cos en sortir de la platja, fins a les més intencionades, que encara treuen de punt al geòleg. Fa dues setmanes va haver de desfer els caramulls de pedra que algun excursionista inconscient havia aixecat entre l’entorn argilós del nord de Menorca.

“Atribuïm aquests fets als turistes, quan no és així. A l’hivern també ens ho trobam”, recrimina. I recorda pràctiques com els banys d’argila a Cavalleria, Binigaus, el Pilar i la Vall, que també “desestructuren el penya-segat i el desestabilitzen”. De fet, el GOB ha reclamat insistentment a Demarcació de Costes que actuï pel risc de despreniments i la pèrdua de vegetació autòctona que l’extracció continuada d’argila provoca. Un estudi de fa vuit anys xifrava en 1,6 les tones d’argila que es perden anualment en cadascuna de les platges afectades. Fa anys que s’hi fan campanyes, però no s’ha aconseguit erradicar del tot.

Hi ha altres actuacions benintencionades que danyen la natura. És el cas de qui talla amb ganivet les arrels de la vegetació que sobresurt i de qui marca el camí dins propietats privades per anar a Cala Carbó o la Bassa Verda. Però el més greu succeeix, com ha passat recentment a Cala dels Morts, quan es pinten amb esprai de colors troncs i parets per tal de crear noves rutes.

Roig hi afegeix un nou costum que afecta greument els processos naturals de les platges. Es refereix als banyistes que fan petites parcel·les tancades amb pedres al voltant per delimitar el seu espai a l’arena, “una moda perillosa que s’hauria d’evitar”.

El geòleg troba a faltar una regulació més estricta que persegueixi qualsevol acte que malmeti l’entorn, sobretot quan s’afecta béns geològics. “Ens omplim la boca de dir que som Reserva de la Biosfera, però a estones no ho sembla”, es queixa. Apunta a l’Estat, a Costes, que n’és el competent al litoral.

El Camí de Cavalls

Un estudi fet el 2019 inventariaria fins a 35 llocs d’interès geològic dins la Reserva de Biosfera. També es té especial cura amb el Camí de Cavalls, una via cada vegada més freqüentada des de la seva recuperació pública fa més de vint anys i que ha duit les administracions a limitar les proves esportives que s’hi organitzen. Xisco Roig considera que “s’ha creat un alarmisme injust” respecte d’aquest tema, ja que “el pas dels corredors que participen un dia a una cursa no fa tant mal com el trànsit continuat”. En aquest sentit, les curses amb BTT erosionen més, “però no tant com es pressuposa”.

Guiem Bosch, d’Elitechip, creu que, després de tants anys d’organitzar esdeveniments com la Trail Camí de Cavalls, aquesta activitat “ja està arrelada i es considera més positiva que no intrusiva”. “No provoca una erosió incontrolada i els nostres clients, els atletes, són gent sensibilitzada amb l’entorn natural. Hem demostrat que tenim cura del medi ambient”, afegeix.

No obstant açò, Guiem Bosch es queixa de l’import cada vegada més elevat que s’ha de pagar en taxes pels permisos i que arriba fins als 6.000 euros per prova. Sense comptar els plans d’autoprotecció que es requereixen a les competicions més concorregudes, que es limiten per trams a un màxim de 700 esportistes.

Camí de Cavalls 360, una altra empresa que des de 2017 viu d’organitzar activitats i excursions per la natura, també s’implica a “ser part activa del manteniment i la conservació” d’aquests espais. Organitza la cursa Epic Cdc360, que “utilitza un recurs públic i fràgil com el Camí de Cavalls”, però ho fa amb consciència de “la responsabilitat en l’ús correcte i la promoció” de la històrica via. De fet, hi recapta fons amb aquesta finalitat a través de les aportacions d’empreses i dels mateixos participants.

Entre 2017 i 2020, el Consell de Menorca es va nodrir de l’Impost de Turisme Sostenible per invertir 260.000 euros en actuacions de recuperació dels trams més degradats del Camí de Cavalls. Després de la pandèmia, en va duplicar el pressupost i entre l’any passat i enguany hi ha invertit 495.980 euros a netejar barreres i portells i pal·liar-ne l’erosió.

El Consell compromet també els propietaris en la cura del camí. Enguany ha tret una nova línia d’ajuts dotada amb 250.000 euros per a la millora i adequació del camí i de les propietats vinculades. Una iniciativa que, diu el conseller Simón Gornès, pretén fomentar la seguretat i el manteniment de l’històric sender.