L’escola a les Balears, el darrer bastió del català

PalmaEl nivell de català dels alumnes de les Balears ha anat a la baixa en els darrers anys, malgrat els esforços dels equips docents per aconseguir que tots ells acabin l’escolarització amb una bona competència en la llengua pròpia. Cal tenir present, però, que per a molts estudiants l’escola és l’únic entorn en què tenen contacte amb el català. Aquesta situació dificulta la feina dels professors, que fan emparats per un Decret de mínims (50% de la docència en català) que en molts casos no es compleix.

A tot plegat s’hi suma que el curs que ve s’implantarà l’elecció de llengua al primer ensenyament i el pla pilot voluntari de segregació lingüística, que arribarà a Primària i, l’any següent, a Secundària. Ambdós projectes reduiran la presència del català a les aules. És per això que els docents es reivindiquen com la garantia de l’aprenentatge de la llengua pròpia i són molts els consultats per l’ARABalears que confessen que diumenge, dia 5 de maig, seran a la plaça Major de Palma per a la mobilització. “Som el darrer bastió, la darrera trinxera de la llengua, perquè a vegades notam que feim feina en un entorn bèl·lic, contra corrent i amb l’Administració en contra”, diu Neus Morlà, mestra al CEIP Cas Saboners, de Magaluf, que no té cap alumne catalanoparlant.

En aquesta escola, com també a la resta dels centres consultats, fan feina perquè els alumnes vegin la importància de conèixer i parlar el català. “Hem de ser creatius per trobar dinàmiques que ajudin a fer que li trobin una funcionalitat, perquè quan surten de l’escola tenen un entorn que els parla en castellà”, assenyala Morlà. Magaluf, així com bona part del municipi de Calvià, és una zona on la presència de la llengua pròpia és mínima. Ara bé, també al cor de Mallorca els centres han adoptat la posició de trinxera lingüística.

A l’IES Sineu reben gent de fora durant tot el curs. “És un degoteig constant”, explica Catalina Pericàs, coordinadora lingüística del centre. “Al pati de cada vegada se sent més el castellà, també per part dels alumnes catalanoparlants”, diu. En aquest sentit, el centre treballa per reforçar la consciència lingüística dels joves que tenen el català com a llengua habitual. “Es tracta de donar-los eines perquè se sentin encoratjats a parlar-lo sense por, perquè n’eliminin els sentiments negatius i perquè vegin que sempre que puguin l’han de mantenir amb els seus interlocutors”, assenyala. El centre, a més, té establert el programa de voluntariat lingüístic, en el qual alumnes que dominen el català donen conversa als nouvinguts. Aquest projecte, exposa Pericàs, “funciona molt bé, perquè hi coincideixen persones que volen aprendre i d’altres que volen ensenyar i ajudar”.

El català, llengua d’oportunitats

Mamadou Diop té 21 anys i és un exemple d’èxit del model lingüístic escolar de les Balears. Ell va néixer a Mallorca i viu a sa Pobla, però el seu entorn familiar es comunica en senegalès i francès. Per tant, el seu principal punt de contacte amb el català va ser a l’escola, a la qual està molt agraït: “Aprendre la llengua m’ha obert moltíssimes portes, perquè faig feina a la UIB com a informàtic i som el capità de l’equip de Primera Nacional del club de bàsquet de sa Pobla”, exposa. Diop és conscient que la situació lingüística del poble ha canviat “profundament” d’ençà que ell era petit. “Si fos ara, no n’hauria après mai”, diu. “Tenc més oportunitats que els companys que no parlen bé el català, perquè actualment tots volen tenir el C1 i el C2, i és perquè saben que el català, per viure aquí, és fonamental”. Malgrat que ell és un mallorquí més, s’enfronta a l’estigmatització que rep per part de certs catalanoparlants. “La frase que més vegades m’han dit a la meva vida és ‘no hauria dit mai que parlassis tan bé el català’”, diu. La realitat, però, és que té un català nadiu, i així ho posa al seu currículum, on el té com a primera llengua.

Actualment, el Decret de mínims del 1997 té un compliment relativament escàs. A Primària és on més es té en compte. Als instituts, en canvi, la divisió en departaments i l’aplicació mal entesa de la llibertat de càtedra fan que hi hagi docents que, malgrat que la seva assignatura s’hagi d’impartir en català, fan classe en castellà. “Hi ha centres, principalment de la costa i de Palma, en què no es compleix la legalitat, perquè hi ha professors que canvien d’idioma per generar proximitat amb l’alumne. Així, tal vegada les explicacions sí que es fan en català, però la llengua de comunicació no ho és”, conta Toni Riera, professor de català a l’IES Portocristo. Observa una baixada de guàrdia per part dels docents, però no voluntària. Les dificultats socials i les demandes d’ajuda que hi ha dins els centres “fan que aconseguir que l’alumne pugui surar es converteixi en l’única prioritat”, afegeix.

Vetllar pel compliment del Decret és “difícil, perquè el centre no té eines per poder obligar un docent a fer les classes en català”, exposa Maria Antònia Reinés, coordinadora lingüística de l’IES Antoni Maura, un centre amb un alumnat amb orígens molt diversos. Davant aquesta situació, les fonts consultades coincideixen a considerar que el Decret de mínims ha quedat obsolet: ara cal una legislació més ambiciosa per potenciar el coneixement del català. Morlà, que en el seu dia a dia observa una realitat sociolingüística preocupant per a la llengua pròpia, ho sintetitza: “Fa falta un decret de màxims, perquè els centres hem de compensar l’idioma amb menys presència, que és clarament el català”.

Feina contra corrent

Les perspectives futures generen preocupació. El pla voluntari de segregació i l’elecció de llengua en el primer ensenyament reduiran la presència del català dins les aules. El conseller d’Educació, Antoni Vera, ha assegurat que el projecte garantirà que es compleixi el Decret de mínims, una perspectiva que xoca amb la de la major part de la comunitat educativa. “Pot ser una estocada mortal a la llengua, perquè amb la normativa vigent, que se suposa que és procatalà, ja no aconseguim que tots els alumnes el parlin, sinó que a vegades aconseguim que només l’entenguin”, assegura Eugeni Martínez, professor al CEIP Montaura de Mancor. Reinés, per la seva banda, creu que la política que s’està fent va contra la feina dels docents. “Nosaltres treballam perquè sigui una llengua d’integració i, si es comença a separar els alumnes, hi haurà una escletxa social molt gran”, apunta.

Malgrat la situació, els centres consultats diuen estar convençuts i segurs del seu compromís com a transmissors de la llengua, i el mantindran. Ara bé, davant un panorama polític i cultural contrari, són resilients i demanen més recursos. En lloc de segregar alumnes en funció de la llengua, reclamen més professors per poder dividir grups i ensenyar català amb ràtios més reduïdes. Per altra banda, Toni Riera considera essencial que el professorat es formi per reforçar la conscienciació lingüística de l’alumnat i impulsar l’ús del català oral. El curs que ve s’implantarà la primera fase del Pla pilot de segregació i encara no se sap quantes escoles hi participaran. El que sí que se sap, i ha quedat constatat, és que més de 200 centres educatius i entitats de les Balears han dit que ‘la llengua no es toca’.