“L’escola d’adults em va salvar la vida. Jo no volia lluitar més”

PalmaA les Balears hi ha devuit centres d’educació de persones adultes (CEPA) que atenen 11.243 alumnes, enfront dels 10.610 de l’any precedent. Malgrat aquest increment del 6%, les escoles hi tenen un estigma en contra: se les associa amb espais on van els alumnes problemàtics que fracassen als centres ordinaris, a l’espera que aquí es treguin el títol. La realitat contradiu aquesta idea, i és que als CEPA aquest perfil és minoritari. El director general de Formació Professional i Formació Permanent del Professorat, Rafel Maura, assegura que més del 50% dels alumnes tenen més de 36 anys. És el cas de Mari Carmen Seda, de 49 anys. “Mon pare no em duia a escola i em va apuntar a un curs d’esteticista. Havia de fer allò que ell volia, però més tard vaig decidir pegar un cop a la taula”, diu. El seu camí formatiu va començar l’any 1997 i es prolonga fins a l’actualitat, perquè 26 anys després, continua estudiant.

Aquesta formació al llarg de la vida justifica l’existència dels CEPA, que volen ser centres de formació permanent. “A nosaltres ve gent que vol una formació inicial, però també gent formada i amb feina que vol créixer professionalment”. “La gent pensa que els CEPA som centres de reeducació, però no és així”, assenyala Sebastià Vicens, professor al CEPA l’Arenal, que enumera quatre grans grups d’estudiants. En primer lloc, alumnes d’entre 45-50 anys, “molt cremats amb el sector serveis, com cambrers o personal de neteja”, diu. S’hi apunten perquè volen progressar laboralment, perquè molts no tenen estudis. El segon grup són els estudiants d’entre 16 i 21 anys que han tingut dificultats als instituts, “molts d’ells amb problemes de conducta”, assenyala Vicens. El tercer són els joves víctimes de bullying, “que a vegades coincideixen al CEPA amb els seus abusadors”. Majoritàriament, són bons alumnes, “que surten de l’institut pel seu benestar, i aquí els ajudam a retrobar-se”, exposa Vicens. Finalment, hi ha els nouvinguts amb titulacions no homologables, que comencen la Secundària de zero.

Alberto Jiménez és un jove de 20 anys sord. Els CEPA han estat la seva autopista cap a la formació. “Per primera vegada he pogut accedir a la formació a través d’un intèrpret de llengua de signes”, explica. Va intentar trobar un centre on fer un grau mitjà, però es va trobar amb entrebancs: “Només em donaven una intèrpret durant la meitat d’hores”. Al CEPA La Balanguera va cursar les proves d’accés al Grau Superior de Mediació Comunicativa. Conscient dels neguits que l’accés a l’educació pot generar a les persones com ell, els anima: “Que provin d’anar a una escola d’adults, perquè és més fàcil tenir-hi un intèrpret i els professors et donen suport. He tingut accés a tota la informació acadèmica en llengua de signes”.

Per perfils com el de Jiménez, Vicens vol desfer l’estigma que la majoria d’alumnes dels CEPA abandona els estudis. “Hi ha de tot, però, en general, és gent conscient de per què s’hi ha apuntat i que sol tenir objectius clars que vol complir. I ho aconsegueix”, defensa. L’ARA Balears ha demanat a la Conselleria d’Educació quina és la taxa de superació d’estudis dels alumnes dels CEPA, però no disposa d’aquesta xifra.

Centres invisibilitzats

Un dels problemes dels CEPA és que la seva oferta és poc coneguda. “Al nostre centre a vegades feim activitats pel barri. Normalment, quan acaba l’acte, hi ha persones que ens demanen què es fa a l’escola. I descobreixen que no només feim Ensenyament Secundari per a Persones Adultes (ESPA), sinó que també preparam gent per accedir a la universitat, idiomes, informàtica…”, assenyala el director del CEPA La Balanguera, Miquel Àngel Ferragud. Ell opina que queda molt camí per fer, però que es van fent passes decidides cap a la “dignificació” de la feina dels CEPA, perquè “aquí hi cap tothom”, sentencia. 

Al mes d’abril, la que era la presidenta de l’Associació de Directors, Xisca Muñoz, ja va apuntar l’esforç que suposa als CEPA arribar als alumnes. “Els hem d’atreure nosaltres mateixos i, de fet, la majoria coneixen la nostra activitat a través del boca-orella". Muñoz ho va resumir de la manera següent: “No hi ha hagut una vertadera aposta institucional per donar visibilitat a la nostra oferta”. Enguany, com a novetat, el conseller d’Educació, Antoni Vera, va visitar el CEPA Calvià el primer dia de curs. Però Educació no organitza una roda de premsa per exposar els plans d’estudis dels CEPA, com sí que es fa per a l’FP. Ara bé, Maura explica que en els pròxims cursos, entre altres mesures, s’hi habilitaran 24 aules de capacitació digital per a més de 3.400 alumnes.

Ferragud defensa la línia pedagògica bàsica de les escoles d’adults: “Tenim clar que formam persones que a vegades no han tingut una vida fàcil”. Un exemple d’aquest darrer perfil d’alumnes és en Francesc (prefereix no dir el nom real). Ell, que té 32 anys, sempre va ser un bon estudiant. Anava a una escola concertada de Palma, però cansat de rebre agressions físiques i verbals per part d’altres alumnes, va abandonar els estudis. Dos anys després, “amb el suport d’un psicòleg i del director de l’escola d’adults”, va acabar l’ESPA i preparà l’accés a la universitat”, explica. “L’escola d’adults em va salvar la vida, perquè jo no volia continuar lluitant”, recorda. I ho aconseguí: és enginyer de Camins, Canals i Ports, la professió que volia des de petit.