“Abans érem l’escola gueto d’Inca i ara tenim normalitat total”

PalmaAl CEIP Llevant d’Inca hi havia aules amb 18 infants, només dos dels quals coneixien el castellà o el català, explica la directora del centre, Margalida Rosselló. “Abans érem l’escola gueto d’Inca”, assegura. Ara, la realitat ha canviat radicalment, gràcies a l’acord per una escolarització equilibrada que varen signar el 2015 els centres públics i concertats, la Conselleria d’Educació i l’Ajuntament. “Ara tenim una normalitat total. El canvi ha estat fantàstic”, valora la directora. Inca és un dels deu municipis que han aconseguit acords per una escolarització equilibrada, juntament amb Manacor, sa Pobla, Alcúdia, Felantix, Porreres, Campos, Santanyí i Muro i Sant Antoni. L’objectiu és repartir l’alumnat amb necessitats especials de suport educatiu (NESE) equitativament entre tots els centres –tant públics com concertats– perquè no es concentrin només en algunes escoles. 

El decret d’admissió de l’alumnat estableix que, perquè l’escolarització sigui equitativa, el nombre d’alumnes NESE no ha de superar el 30% del total. En molts casos són alumnes nouvinguts, que necessiten suport perquè sovint no coneixen les llengües oficials, s’han incorporat tardanament al sistema educatiu o tenen dificultats socioeconòmiques. El curs passat, 43 centres superaven aquest llindar; el 75% eren escoles públiques i el 25% restant, concertades. Els experts apunten que la segregació és un dels grans problemes del sistema educatiu, perquè accentua les desigualtats, limita la promoció social, fa baixar el rendiment escolar i augmenta l’abandonament.

En el cas d’Inca, hi ha tres centres públics i sis de concertats. Rosselló conta que “les famílies del poble solien dur els fills a les concertades i, com que la pública quedava buida, s’hi va anar incorporant la població nouvinguda, sobretot d’origen magrebí”. Fins que va arribar el punt que tenien aules amb el 90% d’alumnat que no coneixia les dues llengües. “Era molt difícil fer-hi feina”, recorda. Ara, aquests estudiants es distribueixen entre totes les escoles del municipi i l’equilibri ha espolsat l’estigma que carregava el CEIP Llevant: “Les famílies estan molt contentes. Tenim demanda i es xerra molt bé del Llevant”.

A Manacor la situació era similar. A partir de principis del 2000, la població augmenta exponencialment i els fills de famílies migrants s’escolaritzen a les escoles públiques Sa Torre i Simó Ballester. “El curs 2014-2015, en una aula d’Infantil de Sa Torre, l’única persona que tenia el català com a llengua materna era la tutora i hi havia un percentatge molt baix d’alumnes que dominaven el castellà”, apunta el mestre Antoni Gomila a l’article Un camí cap a una societat inclusiva: l’escolarització equilibrada al municipi de Manacor, publicat a l’Anuari de l’Educació 2022. Vuit anys després, “és una de les escoles més demanades, pel projecte educatiu i perquè som petits”, conta Cati Servera, que forma part de l’associació de famílies del centre i n’ha viscut la transformació. Explica que abans “hi havia aules on pràcticament tots els alumnes tenien necessitats de suport educatiu, per la qual cosa l’escola no podia continuar així”, assenyala, i afegeix que “el canvi ha estat brutal”.

Per fer el repartiment, la tasca dels serveis municipals és clau: són els que s’encarreguen de localitzar –amb el padró municipal– les famílies nouvingudes amb infants que s’han d’escolaritzar. Els fan diverses entrevistes per detectar si tenen necessitats específiques i així poder distribuir-los millor. A Inca és una tasca que fan una mediadora cultural i dos docents contractats per l’Ajuntament. “És molta feina, però ens ha donat molt bons resultats”, defensa la regidora d’Educació , Helena Cayetano. Aquest curs varen identificar 97 infants de famílies nouvingudes i varen aconseguir fer 71 entrevistes. Entre aquestes, varen detectar 11 infants NESE i nou amb retard del llenguatge. De la mateixa manera ho fan a sa Pobla. “El repartiment és igualitari. Respectam una ràtio concreta d’alumnat NESE per aula”, conta el regidor d’Educació, Joan Toni Peré, que recorda que abans d’implementar-se aquest sistema “hi havia una escola que tenia el 80% de l’alumnat magrebí”. 

Equilibri entre pública i concertada

Amb els pactes, s’ha aconseguit que hi hagi un equilibri entre la xarxa pública i la concertada, sobretot als municipis que varen signar primer els convenis –entre el 2015 i el 2016. Un cas és sa Pobla, que el 2012 tenia un 21% d’alumnat NESE als centres públics i un 16% als concertats, i ara tots dos ronden el 30%, segons les dades de la Conselleria d’Educació. El mateix passa a Inca i a Manacor, on s’ha aconseguit que les escoles de les dues xarxes rondin un percentatge del 22% al primer municipi i d’un 20% en el segon. En aquest punt, el director general d’Ordenació, Planificació i Centres, Antoni Morante, precisa que el nombre d’infants NESE ha augmentat en general “per l’increment de la migració i perquè es fa més detecció”.

D’altra banda, defensa que els projectes educatius i les inversions en infraestructures són altres factors importants per equilibrar les escoles, “perquè fa que les famílies vulguin triar les escoles voluntàriament”. Això ha ocorregut al Simó Ballester, que patia una forta segregació i no tenia demanda. “S’hi va fer una ampliació molt gran, ara té estudis elementals de música i cada vegada té més demanda”, exposa el director general. Per la seva banda, Gomila apunta que, “perquè els acords funcionin, tota la comunitat educativa n’ha d’estar convençuda; si no, és fàcil caure en desigualtats”. Això és el que ha succeït a Campos, on es va signar l’acord però no funciona, perquè els serveis socials de l’Ajuntament no varen entrevistar una quantitat significativa de famílies “i al final el servei d’escolarització només derivava tres o quatre infants per distribuir, malgrat que per ventura al padró n’hi havia vint”, exposa Tomeu Font, director del CEIP Joan Veny i Clar. Així i tot, assegura que els darrers cursos estan més equilibrats.

A Calvià es va intentar tirar endavant un pacte, però no va donar fruits i a hores d’ara “hi ha desigualtats enormes entre les diferents localitats”, afirma la directora del CEIP Ses Rotes Velles de Santa Ponça, Joana Maria Mas. Es tracta d’un municipi amb realitats socials molt diferents segons la zona, i això es reflecteix a les escoles. “A Calvià poble o Bendinat l’habitatge és molt car i, en canvi, a Santa Ponça o Magaluf moltes famílies nouvingudes viuen en apartaments molt antics que són més barats”, exemplifica Mas. Així, mentre que l’escola de Calvià poble té ràtios baixes perquè no hi ha tanta població en edat escolar, “a Santa Ponça estam saturats i a Magaluf tanquen unitats perquè les famílies no la trien”, afegeix la directora. Des d’aquestes zones reivindiquen un acord d’escolarització, “però això implicaria que la Conselleria posàs transport escolar per les distàncies que hi ha entre localitats”. A més, assegura que també hi ha reticències “d’un petit sector d’escoles públiques amb un perfil de famílies de poder adquisitiu més alt, a les quals no els ha interessat”.