L'escola de l'Opus Aixa-Llaüt se suma al Pla de segregació lingüística

PalmaEs comencen a conèixer els centres que s'han adherit al Pla pilot de segregació lingüística, malgrat que el termini per sumar-s'hi acaba aquest dimarts vespre. Un dels que ha decidit participar-hi és l'escola de l'Opus Aixa-Llaüt, segons han confirmat fonts del centre a l'ARA Balears. Per altra banda, el sindicat USO, majoritari de la concertada, diu que es parla que més de 10 centres concertats han acceptat participar en el pla. En canvi, a la pública, segons les dades facilitades per l'STEI, finalment cap centre s'hi hauria sumat. La Conselleria, però, no dirà ni quants ni quins són fins que inspecció educativa i la comissió avaluadora hagi analitzat les candidatures i decidit els que s'inclouran en el pla el curs que ve.

Aixa-Llaüt és l'únic centre de les Balears que separa els nins i nines per raó de sexe, però deixarà de fer-ho a partir del curs que ve per continuar rebent ajudes de la Conselleria d'Educació i mantenir el concert. Ara per ara, amb la separació per raó de sexe contravenen la LOMLOE i la LEIB. A l'octubre, la Conselleria va donar al concert d'Aixa-Llaüt per al curs 2023-2024 prop de 2,8 milions d'euros, fet que suposava un increment de 400.000 euros en comparació amb la dotació feta pel Pacte de Progrés el curs anterior. Aquest increment, del 16%, estava vinculat a l'augment de professorat del centre. El curs 2022-2023 Aixa-Llaüt tenia 60 professors i dos de substituts, segons les dades d'Educació. Enguany, en canvi, a principi de curs en tenia 68 i sis de substituts. L'increment d'efectius fou del 19% i de 12 docents. Cal tenir present, però, que segons va dir Educació a l'ARA Balears, a principi de curs l'escola havia perdut set alumnes, i passat de 711 a 704, un 1% menys. La direcció d'Aixa va negar tant l'increment de professorat com la pèrdua d'estudiants.

L'escola pública dona l'esquena a la segregació

Pel que fa als centres públics, segons una enquesta duta a terme per l'STEI i presentada divendres passat, 207 de les 221 escoles públiques de l'Arxipèlag no s'han afegit al projecte de la Conselleria d'Educació, i les 14 restants encara estaven pendents dels claustres per prendre una decisió. Consultat aquest dilluns, el sindicat assegura que, finalment, si tots els centres han informat verídicament de la seva decisió, cap escola pública participarà al Pla de segregació lingüística.

Davant les dades recollides a l'estudi, el sindicat assegura que aquesta negativa de la comunitat educativa illenca "posa en relleu, una vegada més, la nul·la necessitat de posar en marxa aquest despropòsit pedagògic, que en cap cas és una demanda de la comunitat educativa". A més, denuncia que la segregació lingüística no és més que "la cessió del PP a les exigències de Vox per arraconar el català d'un àmbit tan estratègic com l'ensenyament".