L'escola privada de les Balears gairebé duplica els alumnes en una dècada

PalmaL'educació privada guanya terreny a les Illes Balears i ho fa a un ritme ràpid, malgrat partir d'un nombre d'alumnes molt discret. Entre el curs 2013-2014 i el 2022-2023 els estudiants matriculats en aquesta tipologia de centres s'han incrementat un 83,3%, en passar de 8.634 a 15.829, segons les dades que consten a l'Anuari de l'Educació 2023. Per darrere, en creixement s'hi situa l'escola pública, amb un augment d'alumnes d'un 10,3% (de 116.182 a 127.480). Els centres concertats, per la seva banda, en perden un 0,54% (de 52.446 a 52.164).

Així, el pes de l'ensenyament públic el curs 2022-2023 fou del 65,2% de l'alumnat, 2,8 punts més, en aquest cas, que 20 anys enrere. L'escola completament privada, per la seva part, tenia una quota del 8,1%, que representa un 3,5% més, i pràcticament va doblar la seva presència. Pitjor sort ha patit l'escola concertada, que ha perdut un 6,3% de la seva quota, que el curs passat era del 26,6% del total. En relació amb aquesta baixada, Joan Amer, director de l'Anuari de l'Educació i professor al departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la facultat d'Educació de la UIB, hi atribueix una causa: "L'escola concertada perd alumnes cap a l'ensenyament públic, a conseqüència que hi ha famílies que han valorat la qualitat d'aquest model, però també cap a la privada. S'observa una tendència lleugera cap a la polarització entre aquests dos sistemes, que afecta de manera col·lateral la concertada", explica.

Un 91% més d'alumnes estrangers a Primària i ESO

Amer també incideix en el fet que la població escolar de les Balears ha augmentat molt des del curs 2003-2004. Concretament, en 48.000 alumnes, en passar de 147.473 a 195.473. El gruix, com és normal, a causa d'una xarxa major de centres disponibles, l’ha assumit l’escola pública. Ara bé, l’arribada de població estrangera que ha fixat la seva residència a les Illes ha propiciat que en 20 anys s’hagin creat 10 centres privats regulats per sistemes educatius estrangers, mentre que la resta de privats nous, que són sis, estan subjectes a la regulació educativa espanyola. “L’alumnat estranger, especialment els europeus, com els alemanys, nòrdics i britànics opten per mantenir els seus models d’ensenyament”, explica Amer. De fet, d'ençà del curs 2013-2014, els centres privats han experimentat un increment del 91% en l’alumnat estranger matriculat a Primària i ESO, en passar de 4.143 al curs 2013-2014 a 7.946 durant el 2022-2023. La pública passa de 12.287 estudiants a 16.074 d'aquesta tipologia.

Pel que fa a la creació de centres educatius, en els darrers 20 anys no ha estat gens homogènia. En la primera meitat d'aquest període es varen construir 35 centres, el 70% dels creats en 20 anys. D’aquests, 30 (el 86%) són de titularitat pública. Ara bé, aquesta tendència s’inverteix en els anys següents, quan 11 dels centres construïts són de titularitat privada (el 70%). En total, el 68% dels centres construïts en els darrers 20 anys són públics i el 32% privats (inclou l'escola concertada). D'aquests darrers, un 12% es regeix pel sistema educatiu nacional i el 20% per models estrangers.

Actualment, els centres privats que consten a l’oferta formativa de la Conselleria d’Educació són: escola Sa Llavor, Àgora Portals, escola Arimunari, cooperativa Son Verí Nou, Francesc de Borja Moll, Lluís Vives, Nau Escola, Mestral i San Cayetano. A part, alguns dels centres privats que incorporen plans d’estudis estrangers són el Queen’s College (britànic), Bellver International College (britànic), King Richard III College (britànic), el Montessori School of Mallorca (britànic) o el Lyceé Français de Palma (francès), entre d’altres.