L’escola pública abarateix (i molt) el retorn a les aules

PalmaL’inici del curs escolar ja s’apropa i les famílies preparen tot el material necessari per començar-lo en condicions. Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), la tornada a les aules s’ha encarit quasi 400 euros en només un any. En aquest context, l’escola pública fa esforços per reduir l’impacte econòmic de l’inici de curs en les famílies, mentre que la concertada no ho ha fet en la mateixa proporció. Les dades aportades per la Conselleria d’Educació són prou clares. Ara per ara, hi ha 290 centres acollits al programa de reutilització de llibres de text, dels quals 260 són públics i 30 concertats. Són el 89,6% i el 31% dels centres, respectivament.

Enguany, Educació destinarà 2.860.000 euros al programa, que arribarà (xifres no definitives) a 75.800 alumnes, dels quals el 87,6% seran de la pública. Treballadors de la concertada consultats asseguren que l’escàs interès d’aquests centres en el programa es deu al fet que la venda de llibres i uniformes és una de les principals línies de negoci.

El programa de reutilització de llibres fa anys que es va iniciar. Al principi, va tenir poca adhesió, però de cada vegada s’hi han sumat més escoles i estudiants. Anys enrere, dur llibres reutilitzats s’associava a les famílies amb una situació econòmica precària. Ara, en canvi, als centres on s’aplica l’adhesió de l’alumnat és majoritària. “Enguany arribarem al 96% dels estudiants d’ESO”, assegura Rafel Crespí, director de l’IES Sineu. Els prop de 800 alumnes que hi participen paguen 50 euros i 25 més de fiança pels potencials desperfectes en els materials. En total, l’estalvi d’un alumne després de quatre anys “pot arribar als 1.500 euros”, calcula Crespí. Per atendre el programa, l’institut rep 25.000 euros dels 60.000 que costa anualment aproximadament. La resta es compensa amb els pagaments de les famílies i sempre queda un petit romanent. Cada any s’han de reposar un 10% dels llibres a causa del seu mal estat, una compra que costa 15.000 euros.

Els centres públics consultats cobren una quota fixa anual pel material o llibres escolars, inferior a la de la concertada. Al CEIP Margalida Florit de Ciutadella, les famílies paguen 80 euros i no han d’ingressar res més, i a l’IES Portocristo, 50 euros, que suposen un estalvi anual de 200 euros per alumne. El CEIPIESO Gabriel Vallseca en cobra 75. “Les famílies no han de pagar res pus, però només ho abonen un 20%. Feim malabars per resistir”, assegura la directora Asun Gallardo. Un cop d’ull a les llistes de material de centres concertats permet veure’n la diferència. La Salle, per exemple, cobra 218 euros pel paquet de projectes de primer de Primària (un contingut creat pel centre) i 38 per materials. Hi ha centres que inciten o fins i tot forcen les famílies a què els comprin els llibres, com és el cas del CC Fra Joan Ballester o Santa Mònica, un fet que entra en conflicte amb el Decret d’admissió, que diu: “No es podrà exigir l’adquisició de material o equipament escolar en establiments determinats ni al mateix centre”.

Martina (nom fictici) és mare al CC Frai Joan Ballester. “Entre els llibres dels dos fills m’he gastat 400 euros, sense comptar el material i l’uniforme”, assenyala. El centre cobra 193,20 euros pel lot de llibres de primer de Primària, als quals s’han d’afegir dos ingressos més de 86 euros per material escolar, i un mensual de 26 euros, entre altres. Martina assegura que no queda més remei que comprar els llibres al mateix centre, perquè creen continguts propis que només tenen ells. “Un d’ells es diu Arrelab, és el de Religió i val 35 euros. També hi ha el Comunicalab, que en val 69,35”, enumera. La mare adjunta una imatge en la qual, sota el nom d’aquests materials, apareix escrit “Bisbat de Mallorca”. El CC Fra Joan Ballester, de fet, pertany als Col·legis Diocesans de les Illes Balears. Crida l’atenció que nombrosos centres concertats tenen botiga en línia, on es poden comprar llibres, tiquets per al menjador o uniformes, entre altres serveis.

Escoles que fan negoci

També hi ha centres concertats que s’han professionalitzat en la venda de continguts didàctics, que editen ells mateixos. Els diocesans ho fan sota el paraigua de la Fundació Diocesana Ramon Llull (Bisbat). Per la seva banda, La Salle compta amb La Salle Edicions i Madre Alberta ven materials com a Malberta. En aquest darrer centre, per exemple, sis dels 17 llibres i quadernets de primer de Primària són de fabricació pròpia i quatre dels restants són venda exclusiva del centre.

A l’IES Joan Alcover, en canvi, els alumnes no paguen res pels llibres. “Només 10 euros, però és pels folres”, explica Xavier Ferriol, president de l’Associació de Mares i Pares (AMIPA). Pràcticament el 100% dels alumnes d’ESO hi participen. Aquest projecte ha requerit la col·laboració dels docents, a qui se’ls demana que no canviïn de llibres amb tanta freqüència ni de manera simultània, perquè es puguin anar substituint progressivament. Ferriol és docent i té clara una idea: “L’escola pública ha fet feina per pal·liar els costos de la tornada a les aules, però la concertada, en general, no ho ha fet, perquè hi tenen un interès mercantil”, diu.

En representació de FAPA Mallorca, Miquel Àngel Guerrero confirma que la tornada a l’escola de la concertada “és molt més cara que la de la pública”. Per altra banda, lamenta que, tot i l’increment de centres que participen en la reutilització, “s’ha perdut la capacitat de saber si realment ho fan, o inverteixen els doblers en llicències digitals o material didàctic”, diu. En la mateixa línia, reclama a la Conselleria que unifiqui el sistema. “Per nosaltres és molt important que tots els alumnes tinguin les mateixes condicions, independentment de la titularitat del centre al qual vagin”, sentencia.