L’escola pública absorbeix l’augment d’alumnes i la concertada en perd
Educació planteja un increment del finançament als centres concertats si donen “garanties efectives” que compleixen amb la gratuïtat
PalmaLes Illes Balears són una de les comunitats on més s’incrementa la població escolar, i l’ensenyament públic és el que està absorbint aquest creixement. Entre el curs 2015-2016 i el 2021-2022, els centres públics han sumat prop de 12.000 alumnes, mentre que els concertats n’han perdut un miler, segons les dades de la Conselleria d’Educació. Hi ha dos motius principals per a la pujada d’alumnes. Per una banda, l’arribada de nouvinguts –l’Arxipèlag és la comunitat amb més alumnat estranger, un 16%. I per l’altra, l’augment exponencial de l’oferta de la Formació Professional, que és fonamentalment pública. De fet, entre aquests set anys s’ha passat d’uns 14.000 matriculats a més de 19.000.
Una de les barreres per accedir a la concertada és el fet que per a moltes famílies significa assumir sobrecostos, des de la quota mensual (que és voluntària, tot i que pot condicionar), fins a les activitats extraescolars més costoses o altres qüestions com els uniformes escolars. Cal dir que, segons la llei educativa espanyola, els centres privats concertats “en cap cas poden percebre quantitats de les famílies per rebre l’ensenyament de caràcter gratuït, imposar l’obligació de fer aportacions a fundacions o associacions ni establir serveis obligatoris, associats a l’ensenyament, que requereixin aportacions econòmiques per part de les famílies dels alumnes”. L’objectiu és “garantir la possibilitat d’escolaritzar tot l’alumnat sense discriminació per motius socioeconòmics”. A més, els centres que proposen quotes a les famílies han d’informar que són voluntàries.
No hi ha xifres a escala de les Illes de quantes escoles concertades cobren quota. A escala estatal, un estudi recentment publicat per l’Associació de Col·legis Privats i Independents (Cicae) i la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares de l’Alumnat (CEAPA) apunta que el 90% de les escoles privades concertades cobra quotes mensuals. La presidenta d’Escola Catòlica de les Illes Balears (ECIB), Llúcia Salleras, apunta que depèn molt de la barriada on es troba l’escola que es paguin quotes o no, però posa l’èmfasi que són donatius voluntaris i que les escoles garanteixen el mateix servei a tothom, pagui o no. “I si hi ha algun centre que no ho fa, l’Administració ha de vigilar que es compleixi”, afegeix.
La Federació d’Associacions de Famílies d’Alumnes de Mallorca (FAPA) ha demanat en diferents reunions a la Conselleria que garanteixi el compliment de la gratuïtat. “Tots sabem, és vox populi, que molts de centres cobren ítems a les famílies de manera voluntària, o directament no diuen que és voluntària”, diu el portaveu de la federació, Albert Lobo. A la concertada “és més evident” per les quotes, però Lobo denuncia que també passa en alguns públics: “Certs centres fan que la innovació digital la sufraguin les famílies”, assegura. A la pràctica, tot plegat fa que “segons la zona d’escolarització que et toqui, tinguis sobrecostos”.
Nou acord marc en negociació
Educació i l’ensenyament concertat han començat a negociar un marc per als anys 2023-2027 que vol millorar les condicions sociolaborals i educatives d’aquests centres sostinguts amb fons públics. Entre les propostes del departament de Martí March, hi ha un augment d’un 7% de la dotació per despeses de funcionament per al 2023 i obre la porta a negociar nous augments del 2024 al 2027 per garantir que els centres “prestin el servei en condicions de gratuïtat”. La Conselleria afirma que la negociació “estarà lligada” al fet que els centres “millorin la justificació de despeses” i donin “garanties efectives” que compleixen amb la gratuïtat.
Tant l’ECIB com l’Associació Provincial de Centres d’Ensenyament de les Balears (CECEIB) i els principals sindicats de l’escola concertada consideren la mesura insuficient. Així ho argumenta la presidenta de l’ECIB: “El finançament està congelat des de fa 14 anys i l’increment de l’IPC ronda el 30%. El 7% no cobreix ni l’IPC del 2022”. Llúcia Salleras critica que els centres concertats estan “en desigualtat d’oportunitats i les famílies ho noten, sobretot la gent nouvinguda”. Afegeix que “si les famílies fan donatius voluntaris és perquè han apostat pels nostres centres i supleixen allò on no ha arribat l’administració pública, i això no pot continuar així”.
El president sectorial d’Ensenyament de la Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears (UCTAIB), Jaume Vicens, considera que la proposta de millora d’Educació “és un punt de partida”. La congelació de la partida –assegura– ha generat mancances perquè les despeses han augmentat i s’hi ha sumat la infraestructura digital. En aquest context, les quotes voluntàries “molts de pics es fan necessàries per al manteniment. Tot es reinverteix dins la cooperativa”, afegeix. Per la seva banda, el portaveu de l’STEI dins l’ensenyament concertat, Ramon Mondéjar, apunta que “hi ha centres que tancarien si no tinguessin les quotes perquè no podrien sostenir-se”. Matisa que hi ha molts tipus de concertada, alguns “macrocentres que es poden mantenir, però també de petits que fan una feina social molt important i poden tenir més dificultats”.