L’escola pública adapta les festes tradicionals a la diversitat cultural
L’increment de la població estrangera ha fet que els centres modifiquin les celebracions que tenen un origen religiós
PalmaNadal, Tots Sants, Setmana Santa, Sant Antoni, la Jaia Quaresma... Són moltes les celebracions populars i tradicions d’origen religiós que marquen el calendari escolar. En molts casos, perquè coincideixen amb els períodes de vacances, però també perquè són èpoques que els centres empren per tractar qüestions relacionades amb la cultura popular de les Balears. La forma en què aquestes activitats es plantegen, en general, ha canviat al llarg dels anys per adaptar-se a la diversitat demogràfica i cultural de l’alumnat. “S’ha transformat moltíssim. Quan vaig arribar al centre fa 18 anys es feia un betlem vivent, imagina’t. Ara ja no.”, explica la directora del CEIP Son Anglada, Maria Àngels Portilla. “Pel que fa a la part musical nadalenca, la mestra tria cançons que no fan cap referència explícita a aspectes religiosos, sinó a les diferents cultures i a valors humans”, afegeix, una pràctica que fan moltes escoles.
Tots els centres consultats han fet modificacions en les seves maneres de fer feina, però amb matisos, segons la tipologia de l’alumnat i de la zona. El CEIP Pare Bartomeu Pou és a Algaida i té una majoria d’alumnat autòcton (89%). El director assegura que els aspectes religiosos de les festes només els tracten a l’assignatura de Religió –els alumnes que la fan– mentre que les celebracions obertes a la resta d’estudiants i famílies són “més laiques”. “Feim un festival de nadales. Algunes sí que tenen contingut religiós, però no parlen ni del ‘bon Jesuset’ ni res d’això. També feim la Jaia Quaresma, però per exemplificar el pas del temps amb les seves set cames”, explica el director Jordi Juan Sastre.
Tot i la progressió dels centres públics per aconseguir a poc a poc festes tradicionals més inclusives, el sociòleg David Abril considera que les escoles “no tracten bé el tema”. “Les celebracions religioses reflecteixen un model de societat que ja no existeix, ni tan sols encara que tots fóssim blancs, perquè hi ha una crisi de fe a les societats occidentals que també afecta el cristianisme”, diu. En general, continua, “s’exclouen de la normalitat les festes de les minories, que a molts municipis no són cap minoria”.
Per a tothom?
Després de Nadal arriben els Reis d’Orient. És habitual que en tornar a les classes una de les primeres activitats que es faci amb els més petits sigui parlar dels regals. “Els nins fan una carta i després dia 8 de gener els Reis duen un present a cada aula. És un dia molt màgic i fantàstic”, explica Xisca Chacopino, directora del CEIP Joan Capó”. Chacopino també assenyala que la població marroquina té “molt incorporada la festa dels Reis, especialment la que fa anys que està aquí”. El nebot d’Amjad Almattar va un centre educatiu de la zona de Llevant de Palma i se sent còmode amb la manera amb què es plantegen les festes, a les que ell també hi sol assistir. “No se li dona intenció religiosa i no es diu a cap nin el que ha de pensar. Nadal, els Reis, fer crespells, Sant Sebastià… són festes populars en les quals els nins, i també adults, s’ho passen molt bé, riuen i aprenen”, explica. Per altra banda, afirma que el centre educatiu sempre ha estat “molt respectuós” amb la diversitat cultural. “Es té en compte i es valora com un element positiu”, diu.
Abril recorda que “el que és popular no és immanent i sobretot ha de ser un element del poble, i interpretar-se i reinterpretar-se en clau inclusiva, igual que ha passat amb les dones que ara ja poden fer de dimònies, de cossieres i participar en els moros i cristians”. “No és cap heretgia, ni cap traïció a les tradicions, perquè totes són inventades”, diu. Per altra banda, considera que l’escola és un espai de convivència “privilegiat”. “Però ha de ser vertaderament intercultural. No es tracta d’afegir pedaços, com ara oferir l’opció de fer religió islàmica, sinó d’abordar i tractar, des d’una perspectiva cultural i històrica, les aportacions de totes les religions”, diu.
Al CEIP Pare Bartomeu Pou s’incideix en la cultura popular del municipi, però amb matisos. “Hem deixat de fer la festa de Tots Sants, perquè ara està contaminada per Halloween. Tractam la Nit de les Ànimes a tercer cicle, a partir del treball amb llegendes, però tampoc hi dedicam gaire temps”, explica el director. “Tenim més alumnes nouvinguts i gent que ve de Palma i no tenen per mà la part cultural, com són les cançons, les ximbombades, les dites, els cants de les caramelles, els foguerons, la festa de Sant Honorat i Sant Antoni”, explica Sastre respecte de la importància de conèixer la cultura i les tradicions del poble. “Tot es treballa des de la perspectiva de les festes pròpies d’Algaida”, afegeix.
Chacopino remarca una manera de fer cabdal a qualsevol centre públic: “No s’obliga a cap alumne a fer res que no vulgui. Prima la voluntarietat i els drets de cada infant a fer allò amb què se senti còmode”, exposa.
