L’escola es reivindica com a mur de contenció del català

PalmaLes exigències de Vox a la Conselleria d’Educació per garantir més presència del castellà a les aules i una comunitat educativa calmada. Aquests són dos dels fets que resumeixen el 2024 en l’àmbit educatiu. El conseller Antoni Vera ha intentat dialogar amb tothom i arribar a acords. Ara bé, no han faltat les tensions entre el sector educatiu i l’extrema dreta. Ambdós han reclamat i defensat iniciatives oposades, mentre que el Govern ha intentat fer equilibris perquè el descontentament no el desbordàs. Vera ha fet grans anuncis, com el Pla d’infraestructures i el de climatització, però una cosa és anunciar i l’altra executar, que és la part que costa més. Hi ha molts centres vells que estan en mal estat i mal aïllats. En altres, hi ha municipis la població dels quals ha crescut sense que la inversió en centres educatius hagi acompanyat. L’any 2024 va començar mogut, amb tres destitucions d’alts càrrecs de cop i la creació de la Direcció General de Centres Concertats (que mai no havia existit a les Balears), però acaba en punt mort.

L’escola en català, forta

El 83% de les famílies han escolaritzat els fills en la llengua pròpia

La lliure elecció de llengua al primer ensenyament i el Pla de segregació lingüística a Primària són els projectes més controvertits que han marcat l’any. L’escola pública, i part de la concertada, han mostrat la seva resiliència i suport a la llengua pròpia, que en els darrers anys ha patit un retrocés important en l’ús per part de l’alumnat. El curs 2024-2025, el 83% de les famílies han escolaritzat els seus fills en català a tres anys i només 11 centres, tots ells concertats, s’han acollit al pla pactat amb Vox. Però l’extrema dreta no ha acceptat els resultats i des del moment en què es varen conèixer, ha denunciat que hi ha centres que varen impedir que els pares poguessin triar.

Manca competència lingüística

Els alumnes de 4t de Primària han tret 10 punts menys a les proves IAQSE

Un tema en el qual també s’ha posat el focus és la competència lingüística en català. El curs 2012-2013, la darrera vegada que es varen fer les proves de l’Institut per a l’Avaluació de la Qualitat del Sistema Educatiu (l’IAQSE), el 59% dels alumnes de 4t de Primària varen demostrar una competència de català adequada. Dotze cursos després només ho han fet el 49% (10 punts menys). En el cas de 2n d’ESO, la baixada ha estat del 64% d’aptes respecte del curs 2016-2017 (darrera edició a l’ESO) al 59% de l’any passat. I les dades són la punta de l’iceberg, perquè són molts els docents que denuncien que hi ha alumnes que es graduen a ESO sense tenir gens ni mica de nivell de català.

Polèmica entorn del pin parental

El PP l’ha aprovat, rebutjat i s’ha abstingut en funció del context

Permetre que els pares autoritzin les activitats extracurriculars ha estat un dels mantres que ha repetit el PP des de l’inici de legislatura per suavitzar els postulats de Vox, que pretén eliminar els continguts que considera “ideològics”. Vox hi inclou els temes relacionats amb la diversitat sexual i el masclisme, entre d’altres. La posició que defensa l’extrema dreta entra en conflicte amb la LOMLOE i la Llei d’Educació de les Illes Balears, que blinden aquests continguts. Ara bé, el plantejament del PP tampoc no té recorregut: als centres educatius, en horari lectiu, no es fa cap activitat extracurricular. Ho varen explicar a l’ARA Balears diferents directors. De fet, fins i tot anar a la platja està inclòs en la programació general de centre i té uns objectius pedagògics. Més enllà del fons, durant tot l’any el PP s’ha abstingut, votat a favor i en contra de diferents propostes de pin, un fet que ha desconcertat l’oposició i, sobretot, la comunitat educativa.

La concertada guanya terreny

39 psicòlegs a la pública (amb el doble d’alumnes) i 36 a la concertada

L’any 2024 ha estat el de l’escola concertada. La Conselleria d’Educació ja va fer una declaració d’intencions al gener amb la creació d’una Direcció General de Centres Concertats. A partir d’aquí, el viratge ha estat clar. Educació ha impulsat aquest curs la concertació de places 0-3 i preveu establir el concert educatiu en 105 centres, amb 349 aules dedicades a l’educació Infantil.

Un dels plans estrella de la Conselleria ha estat introduir psicòlegs als centres educatius de Secundària, amb un biaix clar cap als centres privats-concertats. S’han atorgat 39 psicòlegs als instituts públics de Secundària, als centres d’FP i als d’educació Especial de Secundària, i 36 per atendre els alumnes de Secundària dels concertats. Però el nombre d’alumnes d’uns i altres no és comparable. A principis de curs, els públics tenien 32.141 alumnes de Secundària i els concertats, 15.479, segons les dades de la Conselleria.

Entre 2014-2022, les etapes d’Infantil, Primària, ESO i Batxillerat de centres públics varen sumar 7.103 alumnes i els concertats en varen perdre 1.966. Aquest curs, el primer organitzat íntegrament pel PP, ha començat amb 488 alumnes menys a l’escola pública i 1.671 més a la concertada. El conseller Vera va argumentar que era “casualitat”.

Un pla històric sobre el paper

600 milions d’euros d’inversió en infraestructures en deu anys

El gran anunci de la Conselleria ha estat el del nou pla d’infraestructures educatives. El conseller d’Educació preveu invertir 600 milions en els pròxims 10 anys per construir 77 centres, reformar-ne 158 i fer 60 ampliacions d’infraestructures. 150 milions s’haurien d’invertir els pròxims tres anys. És un pla molt ambiciós, però també difícil de complir, si es té en compte que entre gener de 2016 i març de 2023 el Govern del Pacte va executar intervencions per valor de 135 milions d’euros. El principal problema amb què es troba l’administració educativa és que part de les licitacions queden desertes, bàsicament pels beneficis minsos que donen aquestes obres a les empreses. Antoni Vera ha suavitzat l’impetu d’aquest anunci amb el temps, conscient d’aquesta situació. El conseller considera que, si durant aquests anys totes les intervencions previstes es troben en alguna fase de tramitació, serà una bona notícia. Educació també ha posat en marxa un Pla pilot de climatització que encara està en una fase embrionària, a partir del treball en un conjunt de centres representatius per les seves característiques.

Decisions polèmiques

El tancament de l’IES Politècnic i la nova escola de Selva, controvertits

Durant el 2024 s’ha parlat, i molt, d’infraestructures. Però l’IES Politècnic i el CEIP Es Putxet de Selva han estat en el centre de la polèmica. Pel que fa al primer, Educació té decidit que hi suprimirà l’ESO i el Batxillerat i que el reconvertirà en un Centre Integrat d’FP. Això implicarà la supressió de 300 places públiques a Palma, on fa més de 20 anys que no es construeix cap institut nou. L’Assemblea de Docents del Politècnic ha denunciat les males arts de la Conselleria a l’hora de desmantellar el centre progressivament i sense informar correctament. Els docents diuen que tenen un informe que considera viable que FP i els ensenyaments ordinaris convisquin allà mateix. Si la Conselleria continua endavant, el Politècnic deixarà de ser un IES el curs 2028-2029.

El CEIP Es Putxet és l’escola de tota la vida de Selva. Educació va haver de desallotjar-la pel seu mal estat i des d’aquell moment s’ha debatut sobre què fer. La Plataforma Salvem Es Putxet ha demanat que es reformi el centre actual, que està catalogat, però l’Ajuntament volia que s’aixecàs una escola nova de dues línies a uns terrenys valorats en més de dos milions d’euros. Finalment, després de mesos de malestar, la Conselleria d’Educació, conjuntament amb part de la comunitat educativa, han decidit aixecar un nou edifici.

Millores salarials

Educació crea els complements per places de difícil i molt difícil cobertura

Era un dels compromisos del conseller Vera. El cost de l’habitatge ha suposat un maldecap per als docents –i bona part de la classe treballadora– que s’han de traslladar a fer feina a Eivissa, Formentera i Menorca. És per això que s’han creat els complements de difícil i molt difícil cobertura, que s’introduiran de manera progressiva, fins a arribar al seu import màxim el curs 2026-2027.

Són places de difícil cobertura les de Menorca i Eivissa. Els imports del complement de difícil cobertura s’abonaran en dotze mensualitats i dependran de l’illa. A Menorca el complement serà de 100 euros per al curs que ve i de 200 euros a partir del curs 2026-2027. Pel que fa a Eivissa, es fixa el complement en 200 euros per al pròxim curs i 300 euros, a partir del curs 2026-2027. Les places de molt difícil cobertura són totes les de Formentera i aquelles que tenen uns condicionants que dificulten que algú les ocupi. Els docents que ocupen plaça en alguna d’aquestes vacants cobren 300 euros mensuals el curs actual i cobraran un complement de 400 euros a partir del curs vinent.u