Anar a l'escola a tres anys: Com ho veuen els docents i com les famílies
Més de 8.000 alumnes s’escolaritzaran a partir de l’11 de setembre en un context en què de cada vegada hi ha més infants amb dificultats
PalmaEl pròxim 11 de setembre comença el curs escolar a les Balears, i per a més de 8.000 infants de tres anys serà la primera vegada dins una escola. El moment de deixar-los al centre per primera vegada genera nervis entre els pares, preocupats per l’adaptació dels infants. Ara bé, per als docents, dur un curs de nins de tres anys suposa de cada any més tasques que poc tenen a veure amb el que diu el currículum: fer front a infants que no se saben comunicar per l’ús excessiu de pantalles, que empren paraules substitutives per referir-se a objectes quotidians, o que de cada vegada més nins no controlen els esfínters.
Famílies i docents consultats coincideixen que la col·laboració entre els uns i els altres per fer madurar els infants és indispensable. “Crec en el sistema educatiu i en els docents, que tenen la responsabilitat que tot tiri endavant”, explica Laura Salcedo, mare d’una nina que començarà al CEIP Maria Antònia Salvà, a Son Sardina. “Els mestres són els que poden fer que qualsevol experiència sigui profitosa”, afegeix.
A Espanya, l’escolarització obligatòria comença a sis anys. Llavors, per quina raó les famílies duen els infants a escola abans? Totes han respost el mateix: per conciliació. “Ens resultaria impossible, si no, poder cuidar la nostra filla i mantenir les fonts d’ingressos necessàries. L’hem duita a escoleta des dels sis mesos”, explica Marga Barceló, mare d’una nina que començarà al CEIP Cas Capiscol. “Els dos feim feina i no podem cuidar la nostra filla fins que no tingui sis anys”, diu Toni Bordoy, pare d’una alumna del CEIP Marian Aguiló, a Palma. Els experts sempre recorden que en aquesta edat l’escolarització també és essencial per fomentar la socialització i l’empatia dels menuts.
Amb l’inici de curs sorgeixen pors entre les famílies novelles. Els infants petits són especialment influenciables i aprenen per observació, expliquen els docents, un fet que genera cert neguit a Barceló. “Em preocupa l’alimentació, ja que fins ara la norma a l’escoleta era dur fruita per berenar quasi cada dia, i a l’escola no és així”. “Per nosaltres és important mantenir la dinàmica en la mesura que puguem, tant amb una bona alimentació com amb els hàbits d’higiene i d’ús de pantalles”, diu.
Infants que no parlen
L’abús en la utilització de les pantalles és un dels maldecaps als quals fan front els professors d’Infantil. “Molts infants hi estan enganxats, i això fa que ens trobem que tenen dificultats per parlar i socialitzar”, explica Toni Perelló, mestre al CEIP Ses Cases Noves, a Marratxí. Per la seva banda, Joana Maria Mas, professora d’Infantil al CEIP Ses Rotes Velles, de Calvià, ho sintetitza: “Hi ha infants que arriben asseguts al cotxet, amb el xumet a la boca i el mòbil a la mà”. “Quan acaben les classes, aquest nin que durant tot el dia ha caminat el tornes a veure assegut al cotxet, amb mòbil i xumet”, explica. Altres situacions també sorprenen els docents. Aconsegueixen que els infants es llevin el xumet, però hi ha famílies que a casa no ho respecten. “Tota la feina per terra”, resumeix la directora de l’escoleta d’Esporles, Xisca Arbós.
L’alumnat de tres anys ha canviat molt al llarg de la darrera dècada. Ara, explica Mas, hi ha infants “molt poc desenvolupats”, i amb un retard lingüístic que fa que xerrin malament i emprin, per exemple, “popó”, per referir-se a la caca. La situació és tal que hi ha centres que han implantat programes d’estimulació lingüística que fa la logopeda, si té temps, o el tutor. Ara bé, es fan a canvi de posposar altres continguts que han deixat de ser prioritaris.
Un altre tema que preocupa les famílies és com impactarà als fills entrar dins una realitat lingüística allunyada de la bombolla familiar. Enguany, a més, comença l’elecció de llengua, de la que encara no se’n coneixen els detalls, un fet que genera dubtes. “En el nostre cas sabem que totes les famílies excepte dues hem triat català com a primera llengua. Com es farà? És un misteri, però esperam que no tingui un impacte negatiu en la nostra filla”, diu Barceló, que està preocupada per quina actitud adopti la nina en relació amb el català. “A casa li parlam tant en castellà com en català. Sabem que el català l’aprendrà, el que jo no tenc clar és que sigui la seva primera opció per expressar-se. I jo vull que ho sigui”, assegura.
Per facilitar l’adaptació dels infants a l’escola, hi ha centres que la fan de manera progressiva. Inicialment, els alumnes només hi van un parell d’hores i a partir d’aquí s’augmenten gradualment. “Per fer l’adaptació, aniré amb la nina i estarem al centre una hora. Els altres dies de la primera setmana hi anirà sola, però només dues hores i mitja i amb menys nins dels que seran a l’aula, per poder atendre’ls millor si ploren”, explica Salcedo. Més enllà dels primers dies, les famílies consultades saben que s’han d’implicar en la dinàmica de l’escola, com a part de l’educació dels infants. “Volem participar-hi, perquè la nostra escola està integrada a la vida del barri i ens interessa que la nina tingui aquestes arrels, tan importants durant la infància”, assegura Barceló.
