L'esforç de les famílies per adquirir un habitatge puja fins al 60% de la seva renda

PalmaHi ha moltes xifres que retraten la situació de l’habitatge a les Illes, però algunes resulten veritables cops de realitat. Per exemple, la quota mitjana de les hipoteques que es varen signar el tercer trimestre d’aquest 2024 són de 1333,7 euros mensuals. Aquesta és la despesa mensual que de mitjana afronta cada mes una família si vol comprar un habitatge. Aquesta quota és la més alta de l’Estat, seguida de Madrid amb 1.128,8 euros, i Catalunya, amb 810,7. El que paga de mitjana un balear per la hipoteca d’un immoble és tres vegades superior que el que ha d’afrontar un extremeny, amb 438,8 euros mensuals, i un murcià, amb 468,3 euros.

Manca d’eficàcia

La reconversió és l’única mesura de Prohens que té cert impacte

Tot i que el Govern de Marga Prohens assegura que és molt conscient de l’emergència habitacional, les mesures que ha aplicat de moment no han tingut pràcticament impacte. El decret llei amb mesures d’emergència permet la reconversió de locals comercials en habitatges i, tot i que s’ha aplicat, la inèrcia del mercat sembla inamovible. La possibilitat d’aixecar una planta més als edificis no ha obtingut resultats. El programa de lloguer segur que dona garanties als propietaris per posar els pisos buits al mercat no ha aconseguit rebaixes substancials als preus.

Preus desorbitats

Els balears paguen cara l’orientació del sector cap al luxe

El preu desorbitat de les propietats immobiliàries a les Illes fa que cada metre quadrat suporti una gran pressió hipotecària, de 2.220 euros, només superada per Madrid, amb 2.361 euros. Segons especialistes consultats i també a partir de les dades del Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Mallorca (COAAT), un dels motius d’aquesta realitat que pateixen les Balears és l’orientació del sector immobiliari cap al luxe. Així, els primers sis mesos de l’any va quedar clar: es varen visar més xalets (552) que no pisos (434). Això explica, en part, el preu elevat de les hipoteques. “No hem d’oblidar que el metre quadrat de les Balears ja és el més car de l’Estat. No és només que les operacions milionàries n’apugin la mitjana, sinó que les hipoteques a les Balears són una bestiesa”, explica Chris George, assessor immobiliari independent, qui també remarca que, a més, “molts persones amb poder adquisitiu que compren a les Illes no fan servir el finançament hipotecari”.

Les xifres dels registradors confirmen la tendència: una de cada quatre compravendes són d’un habitatge unifamiliar. Els experts consideren molt elevat aquest percentatge dins les operacions immobiliàries, perquè implica que manquen habitatges per a les famílies treballadores i les rendes mitjanes.

La demanda estrangera

Un 32% de les operacions són de no residents

Una de les causes de l’encariment del metre quadrat és el gran interès que desperten les propietats entre estrangers no residents, sigui per fer-les servir com a segona residència, o per al lloguer turístic. Segons les dades oficials, el 32% de les operacions de compravenda han estat en mans d’estrangers.

Esforç financer

L’economia familiar gasta més de la meitat dels ingressos en habitatge

Una altra xifra que espanta és l’esforç que fan les famílies per accedir a l’habitatge. Segons les dades del tercer trimestre de 2024 del Col·legi de Registradors, a les Illes se situa en el 60,5% dels ingressos, 20 punts més que Madrid. Les condicions més favorables es troben a Múrcia (23,8%) i Extremadura (24,4%).

“Les mesures que s’han pres fins ara són inapreciables i continuam sense oferir habitatges assequibles als ciutadans. Això provoca una crisi habitacional de dimensions impensables, que està condemnant tota una generació”, va dir a l’ARA Balears la geògrafa i l’especialista en habitatge Sònia Vives. “És la tempesta perfecta. Les cases ja no són per viure-hi, sinó per fer negoci. Una manera de guanyar doblers és llogant-les a rics, fent-hi lloguer turístic, o especulant i cercant inversors”, afegeix. “Això no només expulsa les rendes baixes, sinó també les mitjanes de l’accés a l’habitatge.Així, tenim gentrificació de pobles i ciutats i famílies que han de compartir pis o malviure”, conclou.

L’any 2024 també serà recordat pel trist rècord del preu del lloguer, que en menys d’una dècada s’ha duplicat. Segons les dades de la plataforma Idealista, dels 9,9 euros per metre quadrat que es pagaven l’any 2016 a l’estiu a les Illes, el 2024 el cost s’acosta als 20 euros. “Aquests preus provoquen la sortida de persones cap a la Península perquè és impossible fer-hi front. Una conseqüència serà la pèrdua de capital humà per a les empreses”, comenta l’experta immobiliària Natàlia Bueno.

Pisos compartits i caravanes

Els preus d’una habitació ja arriben als 500 euros i posen els llogaters al límit

Davant la situació de la manca d’habitatges a preus assumibles, s’ha disparat la demanda de pisos compartits, pels quals ja es paguen més de 400 i, fins i tot, 500 euros per habitació. “És una aberració”, explica Bet, un testimoni amb el qual ha tornat a contactar l’ARA Balears dos anys després del reportatge que va fer aquest setmanari per retratar el fenomen. “He acabat partint de l’illa, perquè els preus són insostenibles, fins i tot compartint. Arriba un moment en què, si fiques molta gent al pis, no hi ha manera de viure-hi. És inhumà, especialment per a les famílies amb nins, que cada vegada són més”, explica.

L’altra protagonista del reportatge, amb qui també ha tornat a contactar aquest setmanari, Mayte, encara viu a un pis compartit. “No tenc altra opció. Això sí, ja no he de compartir la meva habitació amb una altra família que dormia de dia, i m’obligava a mi i la filla a sortir de l’habitació a les vuit en punt del matí perquè ells treballaven de nit. Va ser una tortura”, recorda.

A més dels pisos compartits, la fórmula de les autocaravanes s’ha disparat els darrers anys, sobretot per part de professionals amb una edat, que no suporten la idea de compartir pis. Solen ser treballadors de la construcció i del turisme. És el cas de Juanfran i Bea. “No vivim dins una caravana per gust. No tenim alternativa, i ara veurem què passa amb la regulació que posa en marxa l’Ajuntament de Palma”, assegura Bea, preocupada per la prohibició de viure en aquests vehicles per part de Cort.