L’espera agònica en el pagament de les ajudes del lloguer a les Balears
Milers de beneficiaris es troben en situació límit, pendents que els paguin les ajudes al lloguer del 2021 i 2022. Entre aquests, hi ha famílies vulnerables que sense aquests fons no poden pagar-lo
EivissaNombroses famílies, moltes de les quals són vulnerables, estan gastant els seus darrers cartutxos mentre esperen el pagament de les ajudes al lloguer corresponents a les convocatòries del 2021 i el 2022, que per ara no s’han fet efectives, amb el perjudici que això suposa, ja que en depenen per poder fer front al pagament dels respectius arrendaments. El tema és sagnant en un territori, el de les Balears, on la pressió del preu dels arrendaments està expulsant les persones residents que, sense aquestes aportacions procedents dels fons estatals i autonòmics, no podrien subsistir dins un mercat immobiliari cada vegada més ferotge. Així ho han denunciat alguns sol·licitants de les ajudes a residents a Eivissa i consultats per l’ARA Balears, que asseguren que molts han decidit partir de l’illa pel deute que ha suposat l’impagament i la impossibilitat de fer front a les despeses bàsiques per subsistir.
El funcionament dels ajuts és el següent: es convoca una línia d’ajuts cada any aportant les dades de l’any anterior. Els aspirants han de presentar tots els rebuts de pagament, el justificant dels seus ingressos o l’autorització per consultar-los, la referència cadastral de l’immoble i el certificat o declaració del registre de la propietat que assegura que no és propietari de cap altre habitatge. Després de rebre totes les sol·licituds, la Conselleria d’Habitatge del Govern balear les revisa “una per una”, segons asseguren a l’ARA Balears fonts d’aquest departament, i determina quines són les beneficiàries i quines han d’esmenar alguna deficiència a la documentació.
“Abans”, expliquen els sol·licitants, “primer es treia el llistat d’esmena i després sortia el definitiu de les persones que havien de cobrar”, però sembla que, d’ençà que la gestió d’aquests ajuts va canviar de l’Ibavi a la Direcció General d’Arquitectura el 2022 –ambdós organismes dependents de la Conselleria d’Habitatge balear–, la dinàmica ha canviat. “L’any passat començaren a pagar sense treure el llistat de deficiències. Va passar tot l’any i fins al 2023 no vàrem saber que els que no havíem cobrat era perquè teníem alguna cosa per rectificar. En cap moment no se’ns va informar d’aquests canvis. És impossible parlar amb ningú al telèfon d’Arquitectura i, quan ho aconseguim, la resposta sempre és la mateixa: s’ha d’esperar”, diu una sol·licitant que demana mantenir l’anonimat. Malgrat tot, el mes de març passat la Conselleria es felicitava a la seva web de l’èxit d’aquest canvi: “El nou sistema telemàtic ha permès guanyar agilitat en la revisió de les sol·licituds, amb l’objectiu de poder abonar els pagaments de manera més ràpida”, asseguraven en un comunicat a la web.
Fons insuficients
El problema és que, a causa de l’allau de sol·licituds en la convocatòria de 2021, els fons assignats no varen ser suficients, tot i els 8.720.000 euros que han rebut 4.532 beneficiaris. El mateix mes de març, el Govern aprovà als pressupostos una partida addicional de 3 milions d’euros per acabar de pagar aquests ajuts i es va obrir un període extraordinari per solucionar deficiències. Fins a 550 persones ho varen fer, però encara ara no saben si cobraran, tot i que la Conselleria assegura a aquest diari que “s’estan tramitant els expedients pendents de pagament de totes les persones que han resolt deficiències per tal de pagar-los com més aviat millor”.
Pel que fa a l’ajuda al lloguer del 2022, quan hi va haver 8.500 sol·licituds, “fins ara s’han aprovat tres resolucions de pagament per un total de 3.400.000 euros a 1.562 beneficiaris, que ja han cobrat, i s’està fent feina en un quart pagament que s’efectuarà aviat”, especifiquen des de la Conselleria. Per tant, queden per resoldre 6.938 sol·licituds. La convocatòria d’ajuts del 2022 està dotada amb 9.074.833 euros. Enmig d’aquest embull de xifres, milers de famílies, amb totes les circumstàncies, continuen sense cobrar.
Pel Sindicat de Llogateres d’Eivissa i Formentera, “les ajudes són un desastre burocràtic” i adverteixen que es complica encara més per a les persones que demanen ajudes de lloguer a diferents administracions, perquè “són incompatibles entre si i es generen errors i problemes que moltes vegades deixen les llogateres sense percebre’n cap”. I així és el cas de Martina [nom fictici]: “Després d’esperar tot el 2022 per cobrar l’ajuda del 2021, després que sortissin tots els llistats, ens comunicaren que hi havia deficiències i que s’havien d’esmenar. Va sortir la llista i era dins. Vaig lliurar la documentació que em sol·licitaren i fins la setmana passada no se’m comunicà que el problema era que jo havia sol·licitat una ajuda al meu ajuntament, que tampoc no he cobrat. Em varen dir que, quan surtin noves llistes, hauré d’aportar la documentació que no he pogut cobrar aquesta ajuda. Estic desesperada”.
Aquesta dona és mare de dos fills i necessita aquests ingressos per fer front al pagament de la renda. La seva situació és complicada per una malaltia que la té en suspens i que la incapacita per a les tasques del seu lloc de feina, un treball tècnic dins l’àrea sanitària. “Ara faig feina en altres sectors, però la incapacitat que tenc, que cada cop va a més, no em permet desenvolupar altres tasques com la neteja. A l’empresa on feia feina m’oferiren altres llocs amb horaris incompatibles amb la cura dels fills i, a més, amb un sou molt més baix que el que tenia, de manera que la meva situació es complica per moments”, explica a l’ARA Balears.
“Les ajudes sostenen la bombolla de preus”
Així mateix, fonts de l’entitat de llogateres afirmen que “les ajudes no atenen la realitat de l’illa i en deixen fora moltes persones que la necessiten amb urgència, però que paguen lloguers molt per damunt del que diuen les bases de les ajudes”, explica Daniel Granda, portaveu del sindicat. I és que un dels requisits per sol·licitar aquests ajuts és que la renda no superi els 900 euros al mes, quantitat que ha quedat obsoleta per la pujada contínua i desorbitada dels lloguers. “El preu dels nous contractes se situa en més de 900 euros per a pisos d’una habitació”, puntualitza Granda, que assegura que això és un “pegat” però no és cap solució, ja que “les ajudes no pal·lien la crisi d’habitatge i, en tot cas, agreugen i sostenen la bombolla de pujada de preus amb fons públics, i garanteixen el benefici econòmic de l’arrendador; no van al fons del problema”.
D’altra banda, el Sindicat de Llogateres alerta que la manca de comunicació de canvis i resolucions per part de la Conselleria provoca que “les poques persones que hi tenen dret percebin l’ajuda tard i malament, perquè entre errors i retards és molt fàcil perdre-la”. Fins i tot, moltes en desisteixen perquè, com que no hi ha una línia fàcil i àgil de comunicació amb l’Administració, “la donen per perduda”. Així ho corrobora una de les sol·licitants, que no s’ha volgut identificar: “Vaig estar-ne tot l’any pendent, varen sortir els llistats i jo no era en cap, encara que al telèfon d’informació m’asseguraven, després de cridar-hi multitud de vegades, que cobraria. Finalment, es va acabar el pagament i no apareixia a cap llista, i vaig quedar sense cobrar”. “Tot és tan complicat, que molta gent hauria de pagar un gestor, però si estan demanant una ajuda està clar que no tenen doblers per pagar-lo. Tenim xats en què intentam ajudar-nos, però la burocràcia és un mur, i més des de la pandèmia, perquè cal presentar-ho tot online”, assenyala una de les afectades que encara espera l’ajuda del 2021 i el 2022.
“Vaig entregar tota la documentació per a l’ajuda del 2021 com ho havia fet en anys anteriors. Després d’esperar molt, explica Lola [nom fictici], fins i tot després d’haver sol·licitat la del 2022, hi vaig telefonar molts de dies sense que ningú em contestàs. Finalment, vaig aconseguir parlar amb algú d’Arquitectura a principi d’enguany (2023) i m’assegurà que ben aviat sortirien uns llistats de deficiències, però que, a més, el pressupost s’havia exhaurit i que calia esperar que se n’aprovàs un de nou i que ens avisarien per SMS”. El missatge mai va arribar, però finalment es varen publicar les llistes dels que havien d’esmenar deficiències. “El problema és que havia de presentar els rebuts segellats pel banc, tot i que sempre me’ls havien agafat online sense segellar-los físicament. Però bé, els vaig tornar a entregar, en aquest cas presencialment, i em varen dir que ben aviat ens pagarien. Això va ser el mes de març. Aquesta mateixa setmana m’han tornat a dir que en breu sortiran les llistes dels que cobraran. Pareix que la meva esmena està bé, encara que a moltes companyes no els han volgut donar cap informació i ningú ens ha garantit que cobrarem”. És agost del 2023 i l’ajuda correspon al 2021.
Alejandra té una filla adolescent i un fill de 9 anys i també espera l’ajuda del 2021. “En el meu cas, no s’havia escanejat un dels fulls del Registre de la Propietat. Però que tardin dos anys a dir-m’ho...!”, explica. La dona ja va haver de demanar ajuda a la seva família el 2022 per fer front al lloguer. “Els vaig dir que tot d’una que cobràs els tornaria els doblers. Encara esperen”. Així mateix, la dona conta que el 2018 ja hi va haver un problema que “es va arreglar per part de la Conselleria, però, com que tardaren un any, es varen ajuntar dos cobraments el mateix any i en la declaració de la renda de l’any següent em va sortir a pagar. I tenc la impressió que en aquesta ocasió, si cobram l’ajut del 2021 i del 2022, tornarà a passar el mateix. Això ja és el súmmum”.
La Conselleria d’Habitatge insisteix que amb el canvi de l’equip de govern, “un cop s’acabi la revisió de tots els expedients del 2022, uns 8.500, sortirà la llista dels que hagin d’esmenar-hi deficiències. A mesura que es van declarant aptes, s’inclouen a les resolucions de pagament. Es treballa en un quart pagament”. Els sol·licitants i el Sindicat de Llogateres reclamen la resolució i el pagament immediat dels ajuts i demanen canvis administratius i prou personal “per resoldre les sol·licituds tot d’una”.