“L’esquizofrènia ha fet que no treballi més de sis mesos seguits”

PalmaMés de 185.000 persones pateixen a les Illes Balears algun trastorn mental i 5.000 d’elles, de tipus greu, segons les dades del Pla Estratègic de Salut Mental del Govern. Aquestes patologies han adquirit visibilitat arran de la pandèmia, pel fet que el confinament va provocar un increment del 280%, per exemple, en els trastorns d’ansietat a Espanya, d’acord amb les dades del 2022 de la Fundación Anar. Malgrat la major consciència sobre la necessitat de tenir empatia amb els que tenen problemes mentals, això no es tradueix en l’àmbit laboral. Un 72% de les persones d’entre 18 i 64 anys que pateixen aquesta situació ni tenen ni cerquen feina, segons un estudi de la Fundación Adecco. La dada que reflecteix les dificultats d’aquests ciutadans per accedir al mercat laboral és la de la seva taxa d’ocupació, que és només del 16,9%. A les Balears, únicament 482 persones amb problemes mentals estan inscrites com a sol·licitants d’ocupació al SOIB.

Javier Guidet és un home de 43 anys amb esquizofrènia, una patologia amb una visió carregada d’estigmatització, però que permet a la persona que la pateix, sempre que segueixi el tractament, dur una vida certament normal. Al llarg de la seva vida, Guidet ha fet feina en diferents posicions de “peó envasador, mosso de magatzem i també reposador, en les quals mai he aconseguit durar més de sis mesos seguits”. Aquesta situació, segons ell, es deu al fet que “sortia molt a fumar, em veien malalt, amb al·lèrgies, anava moltes vegades al bany i no complia les seves expectatives”. Tota aquesta enumeració d’accions, explica Antònia Llabrés, directora de l’Àrea Laboral i Formativa de la Fundació Es Garrover, “són conseqüències de l’ansietat i la nerviositat que experimenta una persona amb esquizofrènia, i que les empreses no accepten”.

Malgrat el progrés que hi ha hagut pel que fa al coneixement de les malalties mentals, encara s’està enrere segons totes les fonts consultades. Guidet assegura no haver-se sentit directament discriminat, però sí que creu que les empreses “tenen por que els generem problemes, que els puguis provocar pèrdues, que alteris el clima entre el personal o que danyis la seva maquinària i les seves instal·lacions”. Amb l’objectiu d’evitar aquestes situacions, que contribueixen a reforçar l’estigmatització, Javier Guidet demana als ocupadors que “s’informin dels símptomes que té el malalt i que adoptin mesures com adaptar el temps de treball a la seva realitat”. A més a més, reclama que, “si una persona no fa bé la seva feina, se’l corregeixi i se’l tracti de la millor manera, perquè pateix més les crítiques que la resta d’empleats”. Quant a les seves aspiracions, a Guidet li agradaria “ser funcionari o fer feina en una discogràfica”, perquè és amant del rap.

Tasca de conscienciació

En aquest punt hi entra en joc la forma en què està plantejat el mercat laboral i de quina manera afecta les persones amb sofriment psíquic. Vicente Galaso, psicòleg i coordinador de l’associació Sa Nostra Veu, un espai de benestar i distensió per a les persones amb patologies mentals, creu que el mercat laboral presenta una exigència que deriva en el fet que s’està creant “un món que es nodrirà més de trastorns mentals”. Per ell, “el problema és que de cada vegada hi ha menys gent capaç de suportar la pressió i intensitat de la rutina laboral... Estam tornant tots un poc bojos?”. Aquesta reflexió es constata amb el fet que les baixes per salut mental han augmentat un 30,9% entre el 2015 i el 2021 en els menors de 35 anys.

En relació amb aquestes persones, Quim Garcia, coordinador del Pla Estratègic pel Benestar Emocional i la Salut Mental de les Balears, explica que “fer-los més amable el mercat laboral és un tema que és damunt la taula de l’OMS des de fa anys”. S’aposta per accions com “adaptació als llocs de feina, programes de suport, lluita contra l’estigma i formar els ocupadors i els companys de feina”. Malgrat tot, “s’està fent amb poca efectivitat”, confessa Garcia. 

En aquest context hi entren en joc les empreses especials de treball, que ofereixen opcions en condicions adaptades perquè les persones amb sofriment psíquic puguin desenvolupar-les, com per exemple la gestió de la cafeteria del Velòdrom. Garcia troba important la tasca que es fa des de les entitats, perquè atenen persones amb “menys capacitat d’aguantar una feina de vuit hores diàries, cinc dies a la setmana, amb gran exigència i pressió”. Si més no, es mostra partidari de treballar en la inserció “a les empreses ordinàries fins allà on es pugui, a l’empresa pública i a l’entorn habitual de la persona”. Segons considera, “per què s’ha de perdre el dret a treballar i s’ha de necessitar estar en un entorn laboral ultraprotector?”. La feina, diu, “implica conscienciar el seu entorn per tal que puguin ser un bon suport”.

Javier Barandiariain té 45 anys i també pateix esquizofrènia. El seu cas és diferent, atès que des de fa cinc anys fa feina com a ordenança a l’IB-Salut, i abans també havia treballat a la Unitat Muntada de la Policia Local de Palma i a la Conselleria d’Habitatge. La seva realitat té l’explicació en la “sort i la predisposició”. En el primer dels casos, perquè “sempre he tingut gent del meu entorn que m’ha ajudat en la meva lluita per aconseguir ser independent”, mentre que en el segon cas ha volgut “treballar sempre, perquè he tingut entre cella i cella la idea de viure sol i tenir els meus recursos”. Amb tot, ara està estudiant les oposicions per consolidar la seva plaça i es troba amb el problema que, segons diu, “sofreixo, em va com el cul, fatal i se’m fa difícil entendre”.

Oposicions “injustes”

Aquí apareix una de les limitacions que posa l’administració pública als discapacitats mentals. El Decret balear 36/2004 estableix que un 7% de les places es reservaran per a persones amb situacions especials. D’aquestes, un 2% seran per a ciutadans amb discapacitat intel·lectual, i les restants, per a les que tenen qualsevol altre tipus de desavantatge. Això fa “que una persona amb coixesa i el cap perfecte competeixi amb mi, que tinc esquizofrènia i em costa estudiar”, una situació que Barandiariain qualifica “d’injusta”, perquè contribueix a “deixar de banda, com sempre, les persones que tenim discapacitats mentals”.

A les Balears hi ha fundacions i col·lectius que treballen per aconseguir la inserció de les persones amb malalties mentals a les empreses ordinàries. Una d’elles és el grup 3salutmental, que engloba Girasol, Es Garrover i Estel de Llevant. Durant l’any 2022, s’ha treballat amb 243 persones, 95 de les quals han assolit un contracte, amb una taxa d’inserció del 39%. Llabrés explica que es fa un acompanyament de l’usuari, des dels moments de cerca de feina i també mentre s’està treballant, per facilitar al màxim l’adaptació entre l’empresa i la persona. Si més no, explica que “ens trobam amb empreses que tenen poca paciència, principalment quan sorgeix un problema, i amb un gran desconeixement de què és un problema mental”. També hi ha altres empreses que ho faciliten i en les quals normalment “hi ha un cas a l’entorn proper d’una persona amb sofriment psíquic”, admet.

Si hi ha una idea compartida per totes les parts és que s’han de fer desaparèixer els estigmes i obrir la porta que tothom pugui treballar, o no, sempre sota la seva decisió. Barandiariain i Guidet volen deixar clar que ells no són el seu diagnòstic i demanen més recursos i empatia per afavorir la inclusió. Mentrestant, lluitaran a partir del seu #OrgullBoig.