L’estacionalitat dificulta l’accés a una llar a molts treballadors

PalmaÁngela és colombiana i va arribar a Mallorca abans de la pandèmia. Gràcies al seu contracte laboral al sector de l’hoteleria va poder regularitzar la seva situació i dur els seus tres fills, de 18, 14 i 12 anys. Tot i tenir feina, no aconsegueix llogar cap pis: “El motiu és que som fixa discontínua. Els propietaris dels pisos em demanen com pagaré durant els mesos que no faig feina, si, a més, tenc tres fills ”, explica.

Rep suport de Cáritas i ha pogut trobar una habitació en una casa d’acollida. Ara mateix el seu principal problema és aconseguir un contracte de lloguer. “A les darreres entrevistes ja no dic que tenc fills, perquè és un obstacle. I, a més, ara mateix, si em demanen les tres darreres nòmines, com que no treballaré fins a l’abril, no les puc presentar; per tant, fins al juliol no podré tornar a cercar pis”, assegura Ángela.

Un cas molt semblant el pateixen Pedro i Matías, dos germans extremenys que vivien en un apartament de Cala Major, a Palma. “Ens anava molt bé perquè entre els dos guardàvem uns doblers per passar l’hivern i poder pagar la renda. Feia cinc anys que érem al mateix pis i només per 550 euros, fins que es va acabar el contracte”, afirma. La propietària els va comunicar que volia reformar-lo i llogar-lo per setmanes, i que no volia tenir-los més allà.

“En fèiem fins i tot el manteniment, perquè era un apartament molt antic, i no s’hi havien gastat un euro. Ens vam trobar al carrer i, en ser tots dos treballadors de temporada, no ens han donat cap opció”, afirma Pedro, qui treballa a la cuina d’un hotel. “Ara compartim pis, però jo ja tenc 43 anys i, sincerament, no hi estic acostumat. És una situació molt poc agradable. Potser quan ets més jove, encara, però jo vull estar tranquil, i això no és vida”, afirma Matías. Al pis que comparteixen hi viuen “vuit persones, però el propietari no ho sap o no ho vol saber. Ell es pensa que només n’hi ha cinc. Un desastre”, conclou Pedro.