A l’estiu fa calor, però aquesta onada no té precedents

BarcelonaLes temperatures dels últims dies han batut alguns rècords, però no hi ha hagut cap dia en què s’hagi passat dels 45 graus com va passar el 18 de juliol. L’onada de calor actual no tindrà potser una xifra concreta i absoluta per recordar, però a l’espera d’estudis científics d’atribució al canvi climàtic que la posin en context, una anàlisi més bàsica de les dades permet dir amb rotunditat que és l’onada de calor més extrema que hàgim viscut.

Persistència de dies amb 40 graus

Una onada de calor per definició són com a mínim tres dies de calor forta, però una calor insistent tan forta com aquesta no s’havia donat mai des que hi ha registres. Moltes de les estacions del Meteocat tenen amb prou feines vint o trenta anys de dades, i el gran gruix de dades obertes del Servei Meteorològic de Catalunya amb què treballem a l’ARA encara en té menys, només quinze, però les poques sèries més llargues de les que sí que disposem permeten dir-ho amb rotunditat.

A Lleida, per exemple, aquest dijous va ser el cinquè dia consecutiu en què la temperatura va passar dels 40 graus: amb dades des del 1960 no hi havia hagut cap ratxa com aquesta. Sovint es parla dels precedents del 2003, del 1982 i del 1987. Doncs bé, en l’onada de calor del 1982 va haver-hi només dos dies seguits amb més de 40 graus, el 1987 un, i el 2003 ni un. Des del 2015 fins ara sí que hi havia hagut diverses ratxes de tres i quatre dies seguits. Una cosa similar passa en el cas de l’Observatori de l’Ebre, amb dades des del 1920. L’estació de Roquetes ha encadenat quatre dies seguits amb més de 40 graus. Fins ara les ratxes més llargues eren de dos dies, i totes recents: agost del 2018 i juny del 2019. Abans del 2018 no hi havia hagut mai dos dies seguits amb 40 graus o més. A l’estiu fa calor i n’ha fet sempre, però la calor que està fent últimament és més forta que la d’abans.

Rècord per al conjunt de Catalunya

En els últims anys hem tingut molts pics i onades de calor forta, però la mitjana de temperatura per al conjunt de Catalunya que es va donar aquest dimecres supera tots aquests precedents. A partir de dades de gairebé 150 estacions del Meteocat, l’ARA ha calculat la temperatura mitjana del país, que es va situar dimecres en 29,2 graus. Com a mínim en els últims quinze anys no hi ha cap dia que superi aquest valor. El 18 de juliol ja havia sigut el dia més calorós a Catalunya dels últims 15 anys, l’anterior precedent era el pic de calor fortíssima de finals de juny del 2019, que semblava difícil de superar a curt termini, però que ara ha quedat relegat. L'onada de calor deixa quatre dels cinc dies més calorosos dels últims quinze anys. Dels deu dies més calorosos dels últims 15 anys a Catalunya 6 són d’aquest any, i cap d’abans del 2019. Si el 6 i 7 de juliol del 1982 hi hagués hagut totes aquestes estacions, segurament la dada diària seria similar, però és poc probable, vistes les dades de sèries llargues, que fos més alta.

Nits insuportables

Un argument que circula aquests dies per les xarxes socials arran del rècord de temperatura mínima del Fabra de Barcelona és: si el rècord anterior era del 1923, és que això abans ja passava. Aquest dimecres al Tibidabo no es va baixar de 29,4 graus, la temperatura mínima més alta mai anotada en aquest observatori del Tibidabo. L’anterior rècord era de 28,8 °C i datava efectivament del 8 d’agost del 1923, segons els observadors del Fabra. És cert que sovint moltes sèries de dades parteixen dels anys 60 o 70, i que aquestes van ser dècades fredes, però la comparació de les nits de mal dormir dels anys 30 o 40 del Fabra amb l’actualitat no ofereix tampoc gaires dubtes. Si comptem els dies en què la temperatura mínima ha sigut marcadament alta al Fabra (més de 23 °C), de llavors i d’ara, es pot veure que de mitjana llavors es va arribar a mitjanes de cinc nits difícils de dormir per any –en els últims anys en són el doble.

Per què tenim el record que l’anterior estiu va ser pitjor?

No hi ha dubte que aquest any està tenint més situacions de calor extrema que cap altre dels anys recents, però l’estiu passat va tenir una característica que el va fer especialment dur: les temperatures no extremes, però sí altes, van durar moltíssim, tant durant l’estiu pròpiament com des del maig i juny i fins a la tardor. Les treves, a diferència d’aquest any, van ser escasses, i per això tenim la sensació real que l’estiu passat va ser molt dur malgrat no haver-hi els rècords d'aquest any. Així ho reflecteixen les dades de superacions de 35 i de 40 graus a Catalunya. Aquest any hi ha hagut moltes temperatures de més de 40 graus a Catalunya, més que mai, però, en canvi, a 24 d’agost hi havia hagut força més temperatures de més de 35 graus l’any passat que aquest. L’estiu va començar molt abans.

El mar ha arribat a 30 graus

Aquesta setmana la temperatura del mar a Barcelona ha igualat el valor més alt dels últims 17 anys: 28,5 °C segons dades de l'observador Diego Lázaro. S'iguala així el valor del 21 de juliol de l'any passat. La temperatura a hores d'ara és tres graus més alta del que tocaria si s'agafen com a referència els últims 17 anys.

Les boies de Ports de l'Estat fan mesures més regulars de temperatura i en aquest cas dilluns van arribar a detectar un pic de fins a 29,8 °C, i dimecres un altre de més de 29,5. Segons deduccions a partir d'imatges del satèl·lit Sentinel dilluns la temperatura a la costa central va arribar a superar els 30 graus, (30,4 ºC) la dada més alta com a mínim des del 2016.

No hi ha dubte que l’escalfament global és aquí, i en els últims anys n’estem notant l’acceleració de forma més clara i evident del que potser molts imaginàvem.