L'estiu de la saturació força el Pacte a prendre mesures

PalmaEl maig hi va haver una mitjana d’1,6 milions de persones a les Balears entre turistes i residents. Una xifra que era pròpia del ple estiu només fa 17 anys. D’aquesta manera, el maig del 2022 és equivalent a l’agost del 2005. Si, a falta de fer el recompte, el maig actual és l’agost de fa uns anys, està clar que enguany s’hauran batut tots els rècords de pressió humana.

Un milió de vehicles; un aeroport –el de Son Sant Joan–, que competeix entre els 10 primers d’Europa, tot i pertànyer a un territori minúscul; platges a vessar; embossos i un llarg etcètera de situacions que retraten cada dia a les xarxes socials milers de residents esgotats per la pèrdua de qualitat de vida que ha comportat el turisme... Tothom, fins i tot els hotelers, coincideixen a qualificar-ho de desbocat. Si a això s’hi afegeix una temperatura més alta, l’estiu postpandèmic ha resultat per a molts una experiència que no volen repetir.

Hi ha un clam d’una part de la població i també de les organitzacions socials, que divendres mateix tornaven a concentrar-se davant la Delegació del govern espanyol per reclamar que no s’ampliï de cap manera Son Sant Joan i que s’acabi “aquest model depredador que ens està robant la terra i la vida”, segons deien els portaveus, per posar fi a 50 anys d’increment constant d’indicadors.

Després de set anys al capdavant del Govern, l’esquerra acumula importants mesures territorials, que han posat les bases per a una frenada important, amb una reforma de la llei turística que per primera vegada estableix un límit a les places, a més de la posterior moratòria i la gestió de l’intercanvi amb la intenció de reduir capacitat.

A més, recorden fonts de l’Executiu, “s’ha apostat per fer front al turisme d’excessos i s’ha assolit un acord amb la patronal de creuers per reduir la concentració de vaixells un mateix dia, tot i no tenir-hi competències”. I és així. L’esquerra ha aconseguit impulsar desclassificacions de sòl, limitar les places i, a Formentera, fins i tot posar numerus clausus als vehicles que hi arriben. “Però amb aquest estiu, tot sembla poc. Evidentment, parlam i no descartam negociar alguna mesura més”, admeten.

Una simple passejada pel litoral o pel centre de Palma posa de manifest que “les mesures són insuficients”, admet el coordinador de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia. “Crec que aquest govern ha estat pioner a intentar posar el fre, però la inèrcia és molt forta. Jo, com a batle de Deià, ho he viscut en primera persona: no podem continuar així, perquè posam en risc no ja la qualitat de vida dels nostres ciutadans, sinó el futur econòmic”, sentencia.

I no només l’esquerra, tradicionalment defensora de contenir la pressió sobre els recursos, ha posat fil a l’agulla. A Eivissa, el Consell ja té enllestit un esborrany normatiu per limitar l’entrada de vehicles a l’illa durant els mesos de temporada alta. “Volem assegurar que es puguin moure tant els eivissencs com els turistes”, va dir Mariano Juan, vicepresident del Consell, quan es presentà aquesta iniciativa, encara en fase d’estudi. La líder del PP a les Balears, Marga Prohens, va més enllà i admetia en una entrevista recent a IB3 Ràdio que “és el moment d’estudiar” ampliar, fins i tot a Mallorca, aquesta fórmula.

Els partits del Pacte són conscients que almenys una part de la ciutadania està frustrada per les dificultats de mobilitat i de gaudi a les Illes durant l’estiu. El descontentament s’ha aglutinat les darreres setmanes darrere de missatges com #SOSResidents, a partir de l’adaptació d’una creativitat que varen fer els empresaris turístics durant la pandèmia, quan demanaven ajudes públiques per l’aturada. “A finals d’aquest estiu és necessari fer dues coses: continuar actuant i, a la vegada, seure amb els diferents agents econòmics i socials per abordar iniciatives concretes”, afirmen fonts de l’Executiu autonòmic.

“Se’ns acusava de turismofòbics per demanar mesures contra la massificació. El temps ens ha donat la raó. Ens alegra que les altres formacions i sectors facin les mateixes anàlisis. Necessitàvem que la resta de partits s’hi sumassin”, recorda per part seva el conseller insular de Mobilitat i Infraestructures, Iván Sevillano (Podem). En el si del Pacte hi ha certa coincidència en la valoració que, malgrat haver tirat endavant un paquet important de mesures de contenció, “hi ha una percepció, que és real, que així no podem continuar”, admet Lluís Apesteguia. “Crec que ha arribat l’hora de parlar de decreixement, no només per protegir els recursos, sinó també pel futur econòmic de les generacions que vindran”, diu. “Proposarem destinar l’impost sobre les estades turístiques al decreixement”, confirma.

 El fet que la demanda sigui infinita fa que els preus no aturin de pujar, i aquest és un dels grans reptes. “A Eivissa, durant l’hivern hi ha zones residencials que són pobles fantasma. L’especulació turística amb l’habitatge és brutal”, lamenta Neus Prats, del GEN-GOB, per qui només la reducció de capacitat de càrrega dels planejaments i, per tant, el “decreixement” poden mitigar la situació.