L’estratègia de Vera rebaixa la tensió acumulada durant el curs

El conseller s’ha compromès a impulsar millores, tot i que el món educatiu creu que ho fa per tapar el malestar de docents i famílies

La segregació lingüística s’aplicarà el curs que ve a Primària i, el següent, a Secundària.
4 min

PalmaEl curs 2023-2024 va començar amb una crispació que va tenir la seva cúspide en la plantada de la comunitat educativa al conseller d’Educació i a la presidenta del Govern, al mateix Consolat. Marga Prohens i Antoni Vera els volien explicar com seria el Pla lingüístic que s’implantarà a les aules el curs que ve. D’ençà d’aquell moment, la campanya ‘La llengua no es toca’, la feina de la Xarxa Educativa per la Llengua i la reactivació de l’Assemblea de Docents han anat en paral·lel a l’estratègia conciliadora de Vera i de l’inici de projectes com el Pla de climatització de les aules.

“Vera ha anat per les escoles i s’ha compromès a millorar infraestructures i recursos. Veurem si ho complirà”, diu Joan Ramon Xamena, president de l’Associació de Directors de Secundària de Mallorca (Adesma). “Sembla que ha après del que va passar amb el TIL, perquè t’escolta i et deixa parlar”, afegeix. Cristina Conti, de FAPA Mallorca, en té una percepció crítica: “Tapa amb doblers tots els temes pactats amb Vox”. La situació, lligada a l’esgotament dels docents, ha fet que el curs acabi amb menys tensió de la prevista: calma abans “d’una tempesta probable el curs que ve, quan es concreti tot”, opina Lluís Segura, de l’STEI.

“Estam en un estat d’incertesa”, resumeix la presidenta de l’Associació de Directors d’Infantil i Primària de Mallorca, Joana Maria Mas: “Ara per ara, sembla que el Pla de segregació lingüística acabarà en no res”. Malgrat tot, Mas considera que, si bé la comunitat educativa està tranquil·la, està a l’aguait i és conscient de tots els compromisos que ha adquirit Vera, però també que cal protegir la llengua. “Ha fet moltes promeses de millores en infraestructures, d’increment de la dotació de professorat, de climatització i de respecte a l’autonomia de centre”, observa. “Si no compleix, serà difícil que tingui credibilitat”, afegeix Mas. L’ARA Balears ha demanat parlar-ne amb el conseller Vera, però la Conselleria ho ha declinat.

Els professionals consultats coincideixen en una idea: Educació evita donar informacions que puguin crear tensió, com és el grau d’adhesió dels centres al Pla de segregació lingüística, per poder fer una bona valoració del curs i desactivar els docents i la resposta de Vox. “S’està concentrant la tensió perquè, quan es conegui el nombre de centres, Vox demanarà explicacions, la comunitat educativa hi serà davant, i tot esclatarà”, opina la diputada del PSIB, Amanda Fernández. Fonts de Vox, però, asseguren que encara no s’ha decidit la resposta que s’adoptarà davant la previsió d’escassa adhesió al Pla.

Tothom pendent

El curs actual el va planificar el Pacte abans d’abandonar el Govern. “Serà el curs que ve quan veurem realment les cartes de l’actual Conselleria”, apunta Fernández. Ara per ara, la “patata calenta” del Pla pilot s’ha desactivat. “Diuen que tenen molts de doblers”. “Però ara, amb les baixades d’impostos que ha fet el Govern, veurem si basta per complir tot allò compromès amb els centres i alhora lluitar contra el malestar que provoca la segregació”, apunta.

Conti coincideix en la idea d’una “època dolça” pel que fa als recursos econòmics de la Conselleria. “Ara pot fer content tothom, però el que havien de fer enguany era preparar el curs que ve, i no ha estat precisament un exemple d’eficiència”, opina. Així mateix, qüestiona la manera de funcionar d’Educació: “Quan demanam poder participar més, ens diuen que no tenen temps i que no poden estar pendents de les nostres aportacions. Ara bé, si els demanam per una decisió concreta, ens diuen que l’Administració és molt lenta”.

El curs 2023-2024 ha estat el del retorn de l’Assemblea de Docents. “Hem fet feina per reactivar els grups de treball i per minimitzar l’impacte de les mesures ideològiques del Govern”, diu el portaveu, Miquel Àngel Ballester, que no creu que Vera tingui una actitud de diàleg. “Ha anat pels centres, sí. Però una cosa és escoltar i l’altra fer el que has escoltat. Si ho fes, hauria retirat el Pla lingüístic”, opina. Malgrat que el conseller s’ha reunit amb molts col·lectius, ha ignorat les peticions de reunions de la Xarxa Educativa. “Al desembre li demanàrem una trobada, i acaba el curs i encara no ens l’ha concedida”, diu Catalina Bibiloni, que n’és la portaveu. La feina feta ha aconseguit “boicotejar el Pla, però els problemes vindran el curs que ve”, afegeix. Serà llavors quan s’apliqui, es comprovi si sorgeixen friccions als claustres i es posin damunt la taula mesures com el pin parental.

L’any que ve també es veurà com es canalitza l’aposta del Govern per la concertada i com afecta la pública. “Ens trobam amb centres públics que redueixen grups, mentre que se’n concerten a privades”, assenyala Lluís Segura. I avisa el PP: “Vol pensar que ha après a tractar amb la comunitat educativa, però no. Hi ha un intent de tornar a fer el mateix que Bauzá i de tapar-ho amb recursos”. Segura, però, entén que el curs acabi tranquil: “Ha estat un any esgotador, ple de promeses i expectatives, però també amb molts perills per al curs que ve, i la gent vol desconnectar”.

Amb la vista posada al pròxim curs, la diputada de MÉS per Mallorca, Maria Ramon, mostra la preocupació per la implantació de la zona escolar única a Palma “que suposarà una segregació escolar i de classe”, com també per l’execució del pin parental. Ara, arriba l’estiu, acaba el curs i venen dos mesos per reposar forces. El curs que ve, assenyala Bibiloni, “serà dur”: “Abans o després, arribarà el pronunciament del TSJIB sobre el recurs de l’OCB per aturar el Pla i, si es tomba, el Govern cercarà altres maneres d’aplicar mesures semblants”. “Sigui com sigui, els docents hi serem ben davant”, sentencia Segura.

stats