L’evolució ha fet que el nostre cervell envelleixi més de pressa

Les malalties neurodegeneratives són una de les grans amenaces de la salut, perquè l’augment de l’esperança de vida de les últimes dècades ha fet que cada cop més gent arribi a l'edat en què aquests trastorns són freqüents. Sense anar tan lluny, la degradació progressiva del cervell -i el deteriorament de les capacitats cognitives que comporta- afectarà més o menys tota la població que visqui prou anys. Així doncs, per envellir millor és important saber com influeix el pas del temps en el cervell. Per exemple, quines parts es veuen més afectades. Precisament, un article publicat a la revistaScience Advancesproposa que les zones del cervell que ens diferencien dels altres primats són també les primeres que envelleixen.

Els humans som una de les moltes espècies animals que poblen el planeta. Venim dels mateixos orígens i estem sotmesos a les mateixes lleis biològiques, però hi ha una cosa que ens separa de la resta: el nostre cervell. Aquest òrgan de poc menys d’un quilo i mig de pes és el que ens permet formular preguntes, i buscar-ne les respostes, d’una manera que cap altre ésser viu pot fer. Això és el que ens ha permès entendre com funciona el món i, el que és més espectacular, modificar-lo segons els nostres desitjos.

Paguem un preu alt per poder gaudir d’aquest privilegi. El cervell consumeix una quantitat exagerada d’energia, prop del 20% del total del cos, i la seva mida desproporcionada és un dels factors que determina que les femelles humanes hagin hagut de parir els fills amb dolor (almenys fins que es va inventar l’epidural). En algun moment de l’evolució, ara fa uns sis milions d’anys, els primats que eren els nostres antecessors van separar-se dels ximpanzés, els animals que ens són més propers, i van iniciar aquest camí cap a la supremacia intel·lectual. Clarament, els avantatges pel que fa a la capacitat de sobreviure i reproduir-se van superar els riscos incorporats.

Una diferència important entre el cervell humà i el dels nostres parents immediats és el còrtex frontal, que es creu que és responsable de moltes de les habilitats cognitives úniques que tenim. Per exemple, s’encarrega de prendre decisions, de la memòria, del llenguatge i de l’autocontrol, característiques no exclusives però sí força definitòries de la nostra intel·ligència. Aquestes àrees del lòbul frontal van ser de les últimes a evolucionar i, per tant, són les que ens diferencien dels altres primats, que mantenen les estructures primitives que nosaltres vam deixar enrere en el salt que ens va fer humans.

Què ens fa diferents

Per entendre millor què fa diferent el nostre cervell, el grup dirigit pel doctor Felix Hoffstaedter, de l’Hospital Universitari de Düsseldorf, ha comparat imatges obtingudes mitjançant ressonància magnètica de 189 ximpanzés i 480 humans d’un rang ampli d’edats (entre 9 i 50 anys en els primers i 20 i 74 en els segons). Així han descobert que la matèria grisa del còrtex frontal dels humans és el que més s’encongeix amb el pas del temps, mentre que en els ximpanzés estan més afectades altres estructures, com el cos estriat. Per altra banda, també han vist que els còrtexs prefrontals de les dues espècies són anatòmicament similars i que les regions que s’encarreguen de les habilitats motrius i de la vista són les que menys degeneren amb l’edat. Curiosament, aquestes diferències no es veien si es comparaven els ximpanzés amb animals de branques evolutivament més antigues de l’arbre dels primats, com els babuïns o els macacos. Per tant, seria una conseqüència exclusiva del que ens fa humans.

Estudis anteriors ja havien suggerit que el lòbul frontal és la primera zona del cervell a mostrar senyals d’envelliment en les persones i està afectada en els diversos tipus de demència que es veuen amb l’edat, però aquest treball seria el primer a relacionar-ho concretament amb el pas evolutiu que va portar al naixement de la nostra espècie. Per tant, la conclusió principal de l'article seria que una de les contrapartides de tenir un cervell tan avançat és que és més susceptible a l’envelliment.

Això és especialment interessant si es relaciona amb un altre article, publicat fa poc a Nature medicine pel grup dirigit pel doctor Agustín Ibañez de la Universitat Adolfo Ibañez de Santiago que, amb l’ajut de la intel·ligència artificial, ha estudiat les connexions entre àrees del cervell de 5.306 persones de tot el món per calcular l’edat real del cervell. I han vist que l’envelliment cerebral s’accentua a causa de coses com viure en llocs amb molta pol·lució o en països amb més desigualtats socioeconòmiques. És a dir, el problema no seria tan sols la vulnerabilitat adquirida en les últimes etapes de l’evolució del nostre cervell, sinó també una sèrie d’hàbits tòxics que han anat desenvolupant les societats modernes. Mentre que sobre el primer factor hi podem fer poca cosa, els altres sí que són modificables i, per tant, hauria de ser una prioritat millorar-los si volem que el màxim nombre de persones visquin una vida llarga i plena de salut.