L’excés de llum es dispara a les Illes, apaga el cel i ens lleva la son

PalmaQuè se n’ha fet d’aquella sensació de tornar de foravila a peu o en bicicleta, alçar el cap i veure les estrelles? Idò, amb l’excepció de la serra de Tramuntana, i una part de Menorca, ja ha passat a la història, com tantes altres coses a les Balears. La causa no és altra que la creixent contaminació lumínica que, en el cas de les Illes, va aparellada principalment a dos factors: un increment de la població i l’oferta turística –traduïda en més construccions que ocupen nous espais–, i un model de vida en què “el llum és vist com un senyal de modernitat, de seguretat i de confort”, explica el doctor en Física i expert en contaminació lumínica Ernesto Nicola. Aquest malentès progrés ens ha encès pobles i ciutats i, de cop, en pocs anys, ens ha apagat en gran part el cel.

La gran quantitat de llum que es pot veure a qualsevol indret del món occidental i de les Balears en particular té moltes conseqüències sobre la flora, la fauna, i també les persones. En concret, és la responsable almenys de la meitat dels trastorns de la son, “en major o menor mesura, perquè evidentment no sempre hi ha una sola causa”. “Però la llum atura de cop la secreció de melatonina del cos, i automàticament ens activa. Segons els nostres estudis, realitzats a diferents grups de població, la meitat de les afectacions de la son es podrien com a mínim mitigar amb menys incidència de la llum”, explica la professora de Biologia de la UIB Cristina Nicolau, que ha estudiat els cicles circadiaris i l’impacte que pateixen per l’excés de llum.

El cos humà segrega les substàncies que necessita per als diferents processos biològics. I per activar la son, la melatonina és la base. “La seva producció està directament relacionada amb la manca de llum. I té lògica, perquè nosaltres hem d’estar actius de dia i descansar a la nit. Si durant les darreres hores del dia anam acumulant impactes de llum, s’estronca de manera fulminant aquesta producció i, per tant, ens fuig la son”, explica Nicolau.

El cas és que durant les darreres dècades, pobles i ciutats s’han anat dotant de grans equipaments d’enllumenat públic i a les cases també és habitual tenir cada vegada més intensitat lumínica, un fet que “va en el sentit contrari” de la preparació per al descans. “Hi ha fanals tan potents i mal enfocats que la seva llum penetra dins les cases encara que hi posis persianes i cortines. Arriba a ser un poc absurd i, sobretot, ens altera quelcom tan fonamental com poder dormir bé”, afirma la professora de la UIB, que considera “imprescindible socialment reclamar menor intensitat de llum, i particularment, acostumar-se a anar abaixant-la al final del dia”.

Un increment del 30%

Encara que alguns estudis situen el creixement de la contaminació lumínica de l’ordre d’un 10% global cada any, darrere aquesta xifra hi ha una gran disparitat de realitats. Països com Alemanya i d’altres estats del nord d’Europa ja l’estan reduint, mentre que Espanya és un dels campions del continent a augmentar-la. I les Balears no en són l’excepció, ja que entre el creixement de la població i el del nombre de turistes, la pressió humana sobre el territori ha pujat un 30% en 15 anys “i, per tant, la contaminació lumínica ha crescut com a mínim en la mateixa proporció, si no més, ja que els sistemes d’il·luminació se sofistiquen i arriben a indrets on abans no hi havia res”, explica Tomeu Mas, membre de la directiva de l’Associació Astro Mallorca. Aquesta entitat treballa en la identificació del problema i en les possibles solucions perquè els seus associats voldrien poder veure el cel. “A poc a poc l’anam perdent, i amb ell tota una sèrie de referents, informació i per descomptat, cultura”, etziba Mas, qui ha vist com “els darrers anys la taca de zones il·luminades no ha deixat de créixer”. “El Pla de Mallorca n’és un exemple, fins fa no gaire hi havia molta més foscor”, assegura.

I per què, a més de l’increment d’ocupació de territori, puja tant la contaminació lumínica si la tecnologia ha fet els llums més eficients?En primer lloc, perquè aquesta cultura de com més llum millor “és omnipresent a bona part de les institucions públiques”. “La ciutadania confon un bon gestor amb un batle que il·lumina més i més els carrers, i en part és comprensible perquè ho associam a la seguretat, però nosaltres el que deim és que s’han de triar molt bé els sistemes, i on s’il·lumina i on no”, resumeix Ernesto Nicola. Per començar, un dels problemes que han detectat els experts és precisament un aparent contrasentit:l’arribada del led. “És una tecnologia molt més eficient, perquè gasta molt menys. I resulta que en comptes d’aprofitar l’estalvi, molts ajuntaments acaben invertint el mateix pressupost en llums que com que gasten menys et permeten posar molta més intensitat”, lamenta Nicola, per a qui “encara queda molta pedagogia per fer entre els dirigents públics i la població en general sobre la importància de no contaminar el cel amb una energia que tudam”, afirma.

Julián Martínez és electricista i té una petita empresa. Els darrers anys ha vist una evolució molt exagerada en matèria d’instal·lacions. “Muntam grans equipaments d’il·luminació amb sistemes monitorats a xalets que abans no els tenia ni una finca sencera. Alguns jardins són una exageració per intentar guanyar el veí”, assegura. En aquest sentit, el físic Ernesto Nicola recorda que “s’ha de continuar explicant les vegades que faci falta: els leds, millor de llum càlida, vermellosa, com la que feien les bombetes d’abans, i que es coneix com a PC Ambar”. A més, recomana “fugir de la blava i, sobretot, de tudar llum”.

Pèrdua cultural

Aquest excés d’il·luminació que “ens ha esborrat el cel de les nostres vides”, com explica Tomeu Mas, genera “una veritable pèrdua cultural”, segons l’expert i divulgador Tomeu Mas. “Ens han esborrat el cel de les nostres vides, a més de referències populars, dites que han passat de padrins a nets vinculades als estels; senzillament, coneixença del nostre entorn”, afirma. Mas du a terme un programa educatiu amb escolars i experimenta sovint “com alguns infants i joves no han vist mai les estrelles”. “I bona part de la nostra societat no ha vist la Via Làctia. Tot un paisatge que ens desapareix, quan ho podríem evitar”, lamenta.

L’Associació Astro Mallorca ha elaborat diferents materials i també ha remès algunes reflexions als representants públics perquè comencin a reduir la quantitat de llum, pel bé de les persones, de la natura i “per poder continuar fent quelcom tan meravellós com mirar i aprendre del cel”, diu Mas. Els membres d’aquesta entitat saben que no serà senzill. “L’arribada de la llum a les cases és relativament moderna i sempre ha estat sinònima de desenvolupament, del fet que les coses anaven bé. Una casa amb poc llum era pobra, i això ara ho estam pagant. És hora que facem feina per il·luminar millor”, reflexiona Tomeu Mas.

Segons el Comitè Espanyol d’Il·luminació, fins al 65% de les espècies tenen alguna activitat nocturna i, per tant, il·luminar massa provoca alteracions a plantes i animals. Els insectes són uns dels grans afectats, i amb ells s’arrossega la resta de la cadena tròfica. A més, segons un informe elaborat pel Consell d’Investigació del Medi Ambient del Regne Unit (NERC), la llum artificial pot arribar a penetrar fins a 100 metres a dins la mar, un ecosistema fonamental per a les Illes Balears.

Menorca, l’illa balear amb un cel més visible gràcies a una menor urbanització del camp, ha fet d’aquest atribut un atractiu turístic gràcies al segell internacional Starlight, reservat a llocs que han superat una exhaustiva auditoria astronòmica sobre la qualitat del cel.