L’heroïna es manté a la baixa i sobreviu en nous perfils de consumidors

PalmaL’heroïna es resisteix a ser una cosa del passat. Si bé el seu consum –sobretot injectat– baixa lleugerament des de fa més de dues dècades, la xifra de persones que demanen ajuda per combatre l’addicció a aquest opiaci es manté estable encara ara. Segons els informes del Pla d’Addiccions i Drogodependències de les Illes Balears (PADIB), la mitjana de noves admissions a tractament per consum d’opiacis no ha davallat de 250 els darrers quatre anys (entre el 2016 i el 2019), els únics dels quals hi ha registres. Entre les persones que decideixen iniciar el tractament, irrompen els perfils de nous consumidors, allunyats dels prejudicis heretats dels anys 80 i 90, època d’apogeu de l’heroïna.

És el cas de Julio (nom fictici). Té la seva pròpia empresa, dona i fills. Va emigrar d’Alemanya per cercar una vida millor, tot i que allà ja li anava bé. De jove va consumir heroïna, però a 24 anys es va sotmetre a un tractament que el va deixar net fins al 2015, quan va arribar a Mallorca. En total, passaren 15 anys sense que tornàs a injectar-se’n, però en venir a l’illa va conèixer una persona que li va parlar de Son Banya. “Vaig estar consumint durant uns mesos, em vaig gastar devers 30.000 euros en droga”, explica ara. Segons Julio “aquí és molt fàcil comprar droga”, a diferència d’Alemanya. “Et conviden a una copa i volen que consumeixis gratis al principi perquè després hi tornis moltes vegades més”, relata. Però quan va comprovar que tenia “el compte del banc buit” va veure que havia de fer la passa de demanar ajuda.

“Treballar amb tu mateix”

“El 2016 vaig acudir a l’UCA (Unitat de Conductes Addictives) i va ser la millor solució que vaig poder trobar”, declara. Una de les coses que més valora és que tot el personal “és molt obert, amable i no té prejudicis”. Ara diu que fa vuit mesos que està davallant la dosi que pren de metadona i ha de passar consulta cada tres mesos. Però Julio recorda que no només consisteix a “deixar de consumir droga”, sinó que “has de treballar molt amb tu mateix”. Per exemple, demanar-te “què fas quan tens ganes de consumir, quines són les passes” i ser conscient que “una vegada ho facis, serà fins a enfonsar-te”. “És impossible viure amb això”, afegeix. Actualment, tant la seva dona com la seva filla gran saben que fa el tractament i per què. Ell té esperances de poder finalitzar-lo aviat, tot i que reconeix que abandonar totalment la metadona és un objectiu “molt difícil”. Et provoca “mal d’esquena i de cames, i t’afecta el cap: tens més por, veus les coses més clarament i això fa por”, assenyala.

Albert Moratinos és el coordinador de les Unitats de Conductes Addictives que gestiona l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), que són les de la Part Forana de Mallorca –la resta de les Balears, incloses les de Palma, les gestiona l’IB-Salut– i adverteix que aquesta és una droga que “persisteix”. Moratinos argumenta que “no és la més demandada”, però que les persones que arriben a les UCA de l’IMAS per consum d’heroïna són un 26% del total aproximadament. Ara bé, un 70% d’aquestes fa molts anys que està en tractament. Per exemple, només a les UCA de la Part Forana –Inca, Manacor, Palma perifèria, Migjorn i Calvià – s’han rebut 24 inicis de tractament fins al juny d’enguany, xifra superior a tot el 2020 (20) i que va pel camí d’igualar la del 2019 (42). En total –entre usuaris nous i antics – han atès 478 usuaris la primera meitat de l’any, mentre que el total del 2020 va ser de 507 i el 2019, 538.

Si bé el Pla d’Addiccions i Drogodependències de les Illes Balears (PADIB) del Govern engloba l’activitat de totes les UCA de les Balears, els seus informes no desglossen les dades per unitat i tipus de droga i cal cercar-ho a les bases de dades de cada institució. Mentre que l’IMAS ha facilitat a l’ARA Balears els registres complets dels tres darrers anys, fins al juny del 2021, el PADIB s’ha negat a fer el mateix amb les dades de les UCA gestionades per l’IB-Salut. Per tant, no és possible conèixer les xifres exactes de Palma, Menorca, Eivissa i Formentera, que varen aplegar fins a 211 nous usuaris el 2019, segons les dades del PADIB.

Canvi de perfil

En qualsevol cas, Moratinos apunta que “no hi ha les xifres que hi havia els anys 80 i 90” i que “probablement el 80% o més que demanen tractaments consumeix l’heroïna fumada i no injectada”. “El perfil ha canviat molt. De vegades, ens ve gent jove que fa feina i que s’ha enganxat a l’heroïna fumada. De vegades hi ha la sensació que si no és injectada és innòcua. Però produeix dependència igual”, alerta Moratinos. També hi arriba gent “per la medicació de la unitat del dolor, que al final també són opiacis, que els crea addicció”, afegeix. I un altre perfil comú és el de la “gent que tasta l’heroïna a conseqüència d’un abús que fan de la cocaïna o les amfetamines, amb la intenció d’abaixar la sobreestimulació”, afirma el coordinador insular.

Encara que aquests casos són els que mantenen activa la droga, són residuals, i la majoria dels que atenen a les UCA són usuaris que tenen obert l’expedient des dels anys 90 i altres que són reincidents. “L’heroïna ha passat de ser la primera o segona droga a ser la quarta. Des dels principi dels 2000 va començar a davallar, quan varen aparèixer altres drogues, com la cocaïna”, puntualitza Moratinos. Amb tot, insisteix que “s’ha de desmitificar que les UCA són recursos que donen metadona gratis i per a gent que no vol fer res”. Actualment “estan potenciant la col·laboració amb Atenció Primària i els serveis socials per donar eines motivacionals que els ajudin a accedir als nostres tractaments”, assenyala.

El coordinador de les UCA de l’IB-Salut, Juanma Alonso, coincideix amb Moratinos: “El tractament per a l’heroïna ha disminuït, però continua havent-n’hi”. Igualment, Alonso diu que aquesta droga “sempre ha estat associada a un estatus social baix, però darrerament s’està veient el consum en qualsevol població” i que “no hi ha estigma”. A més, “el desmantellament de Son Banya ha fet que els punts de venda de droga proliferassin a Palma, a barris com Son Gotleu”.

Quant al tractament, Alonso, diu que els pacients “poden estar-hi tota la vida i, si un procés fos molt bo, un any”. “Una addicció s’instaura en anys d’evolució, com a mínim un. Aleshores, calen uns anys de seguiment. Perquè, a part del problema de l’addicció, hem de treballar les altres esferes. Necessita temps, perquè només així va recuperant les parcel·les de la seva vida”, conclou.