‘L’hospital a casa’ estalvia 6.500 ingressos l’any i millora el benestar

Palma“Jo no som el doctor de la planta tal que hi està cinc minuts i se’n va a una altra habitació. A mi em coneixen, saben qui som, la relació és molt propera”. Així descriu el doctor Manuel del Río, coordinador del Servei d’Hospitalització a domicili de Son Espases, la relació amb els seus pacients. No els atén dins l’hospital, sinó a casa seva. Es tracta d’un model en auge que aposta perquè aquells pacients que necessiten ingressos més llargs puguin recuperar-se a casa amb l’acompanyament mèdic que necessiten. Els estudis confirmen que és igual de segur que una hospitalització comuna i el fet que el pacient estigui en el seu entorn fa que en millori el benestar i es recuperi més ràpidament.

A Mallorca, 874 persones varen ser ateses mitjançant l’hospitalització a domicili (HAD) durant el 2022, segons les dades de l’IB-Salut. Això va permetre estalviar 6.523 estades a l’hospital d’una mitjana de quatre dies i mig cadascuna. Aquest és l’altre punt fort del model: permet optimitzar els recursos sanitaris. “Ara mateix tenim 27 hospitalitzats a domicili que, si no, ocuparien llits i farien que es poguessin programar menys cirurgies”, diu el doctor. A més, hi ha el factor econòmic, ja que un llit d’hospital costa devers 800 euros al dia i a casa davalla fins al voltant dels 200 euros.

Malgrat que, segons Del Río, l’equip mèdic pot fer a domicili pràcticament tot allò que faria a l’hospital, hi ha condicions indispensables que s’han de complir per poder fer una HAD: el personal mèdic ha de tenir clar el diagnòstic, el pacient ha d’acceptar l’opció, ha de viure com a màxim a mitja hora de l’hospital i ha de tenir algú que pugui tenir-ne cura mentre està convalescent. La figura del cuidador és essencial: “És els nostres ulls, ens ha de poder avisar si hi ha algun problema”.

El Servei atén perfils molt diferents, però hi predominen les persones amb malalties cròniques, que solen ingressar sovint. Algunes intervencions habituals poden ser, per exemple, administrar per via intravenosa un tractament antibiòtic (que pot durar d’uns dies a mesos) o alimentar per la mateixa via aquelles persones que ho necessiten perquè no poden ingerir per algun motiu. “Són pacients que només estarien a l’hospital per rebre aquest seguiment i a casa és molt millor, tant per la comoditat d’ells com de la família”, considera Del Río. En el darrer any han començat a atendre persones amb càncer i que tenen una especial fragilitat per l’edat avançada i han de rebre quimioteràpia. D’aquesta manera, no han d’entrar a l’hospital i tenen menys risc d’infeccions. Segons el Servei de Salut, la franja d’edat amb més ingressos a domicili l’any passat va ser la dels pacients que tenen entre 66 i 80 anys (el 42%), seguida de la dels de 15 a 65 (32%) i, per acabar, els majors de 80 anys (22%). 

L’equip coordinat per Del Río ha observat allò que els estudis científics confirmen: que els malalts es recuperen millor amb el seguiment a casa, sobretot la gent gran, “perquè, en estar en el seu entorn, no tenen quadres de confusió que sí que pateixen a l’hospital”. La vicepresidenta de la Societat catalano-balear d’Hospitalizació a Domicili, Eulàlia Villegas, s’expressa en el mateix sentit: “El fet d’ingressar en un hospital, encara que ho facis tot bé, comporta uns riscos, sobretot per a les persones fràgils”, exposa. “Hi ha més risc d’infecció, es poden desorientar o deprimir, si caminen amb dificultat al cap d’uns dies dins l’habitació ja no es poden posar drets... A casa no passa perquè mantenen rutines, el seu menjar i la intimitat”.

Desigualtat territorial

La implantació de l’hospitalització domiciliària a l’Estat és molt desigual, apunta Villegas. En comunitats com el País Basc i el País Valencià està molt estesa “perquè hi ha una estratègia consensuada des de les conselleries”. En canvi, a Catalunya i a les Balears “depèn de la voluntat de les gerències de l’hospital”, cosa que fa que el servei no arribi a la totalitat del territori. En el cas de Mallorca, l’equip de Son Espases va activar-se el 2005 i el model s’ha anat consolidant, amb un augment progressiu de pacients atesos. Ara com ara, són quatre metges i 12 infermeres; a més, des del 2019 assumeix els pacients de Son Llàtzer. Manacor i Can Misses també en tenen una unitat, però no l’Hospital d’Inca ni el Mateu Orfila de Menorca. Del Río creu que la passa següent ha de ser que tots els centres hospitalaris tinguin un equip d’HAD, “perquè és un greuge comparatiu que segons on visquis puguis tenir el servei o no”, conclou.