L’IB-Salut no disposa d’un protocol d’agressions sexuals a pacients

EivissaUna queixa per una presumpta agressió sexual, interposada per una dona en un dels hospitals públics de referència –queixa a la qual ha tingut accés l’ARA Balears–, ha posat de manifest que la sanitat balear no disposa de cap protocol d’actuació davant les agressions sexuals comeses en els seus serveis per part del personal sanitari o dels pacients. L’únic existent és el que recull el Protocol de Prevenció i Actuació en els casos d’assetjament sexual o per raó de sexe, orientació sexual o identitat de gènere (PACO) a l’àmbit laboral d’acord amb el I Pla d’Igualtat entre dones i homes 2022-2024. Aquest protocol estableix les mesures per impedir aquestes agressions a la feina i per “erradicar aquests comportaments reprovables (havent comprovat la veracitat dels escrits d’acusació presentats) sense distinció de la persona que perpetri l’assetjament i oferir en tot moment suport moral i anímic apropiat a la víctima”, segons es reflecteix a la web de la Conselleria de Salut balear.

Tot i això, en els casos en què l’assetjament o l’abús sexual es dona entre pacients i empleats de l’IB-Salut (personal mèdic i d’infermeria, zeladors i auxiliars, entre d’altres), no es preveu cap mesura específica, segons asseguren a l’ARA Balears fonts de la Conselleria. Indiquen que “si l’abús és perpetrat per part d’un pacient a un empleat del sistema sanitari, hi ha l’opció d’acudir a la via penal, a un jutjat, com marca la llei. Alhora, el sanitari n’informa la seva gerència, que li ofereix suport psicològic si el sol·licita, a través de salut laboral, i suport legal, a través dels serveis jurídics”. En cas contrari, “si és el pacient qui denuncia un sanitari, pot acudir a un jutjat i interposar una denúncia penal, i a la vegada també pot acudir al servei d’atenció al pacient per informar dels fets. Aleshores la gerència corresponent ho fa saber al servei jurídic de serveis centrals de Salut, que són els que obren l’expedient disciplinari un pic estudiats els fets i depenent de la gravetat”, expliquen des del Servei de Salut balear. “Si al final hi ha una sentència penal ferma i els fets són greus, pot acabar en inhabilitació”, puntualitzen. Amb tot plegat, des que s’interposa una denúncia fins a la resolució, la persona que ha infligit l’abús pot quedar impune, amb el perjudici que això suposaria en el cas que formàs part del sistema sanitari per a altres usuàries del servei, o, en cas contrari, per als sanitaris, que haurien de continuar atenent el pacient abusador.

Situacions de vulnerabilitat

Així doncs, quan una persona usuària del Servei de Salut de Balears pateix una agressió per part del personal sanitari, el sistema no té els mecanismes suficients per protegir el pacient, perquè no disposa del protocol necessari d’actuació. És el cas que ha arribat a aquesta redacció d’una persona, una dona, que ha interposat una queixa en un dels hospitals de les Balears, la identitat i els detalls dels quals no podem revelar per petició expressa de la dona.

En el transcurs d’una cita en un dels centres sanitaris de capçalera d’una de les illes, la dona va patir un episodi d’agressió d’un treballador del centre quan aquesta persona li va “fregar els genitals” en un moment en què la pacient estava totalment vulnerable, ja que en aquells moments estava immobilitzada amb motiu de la naturalesa de la consulta. El sanitari, home, va abusar de la seva situació de superioritat respecte de la pacient, que no es podia defensar per la seva situació física i pel xoc que aquesta situació li va provocar. “Em vaig sentir incòmoda i vulnerable, em vaig bloquejar i no vaig ser capaç de dir res”, assegura. En aquest cas es va interposar una queixa al Servei d’Atenció al Pacient del centre hospitalari, la qual es va torbar més d’un mes a ser contestada, sense que per part de l’hospital es donàs suport psicològic ni de cap mena a la dona. La pacient, per una banda, confessa que es va sentir “totalment desemparada” i, per l’altra, temia –i continua tement– que les seves dades no s’hagin tractat amb el secret que cal i fins i tot hagin arribat al coneixement del suposat agressor.

La dona, que puntualitza que el tracte a l’hospital va ser molt bo, no ha interposat cap denúncia per la via penal perquè assegura que no vol perjudicar ningú. Per tant, situacions com aquesta queden impunes ja que, en no actuar, el centre sanitari, a través d’un protocol concret que empari les persones que denuncien i no veure’s obligada la gerència del centre a emprendre cap investigació, les persones agredides només tenen el camí d’emprendre accions legals, cosa que no sempre estan disposades a fer per l’estat psicològic derivat de la mateixa agressió.

En un centre sanitari on pacients i sanitaris es poden trobar sovint en situacions en què la seva intimitat està altament exposada, sobretot en el cas de les persones usuàries, no hi ha cap mecanisme ni per evitar que aquestes agressions es produeixin ni per emparar les víctimes si això es produeix com passa si el delicte es produeix entre els mateixos sanitaris. Les situacions en què l’atenció es dona per exemple en una consulta o en la realització de proves diagnòstiques on pacients i professionals de la sanitat es troben tots sols són moltes. Si l’agressió sexual es produís per part d’un pacient a un empleat sanitari, tot i que tampoc no existeix un protocol, el sistema sanitari sí que li ofereix suport psicològic, a través de salut laboral, i suport legal.

Des del 6 d’octubre del 2022, data en què va entrar en vigor la Llei Orgànica 10/2022, coneguda com la llei del ‘només sí és sí’, al Codi Penal ja no hi ha el delicte d’abús sexual. Actualment, qualsevol acte que atempti contra la llibertat o la indemnitat sexual d’una persona feta sense el seu consentiment és constitutiu d’un delicte d’agressió sexual.

El delicte d’agressió sexual castiga amb pena de presó d’1 a 4 anys tothom que faci qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual d’una altra persona sense el seu consentiment. Segons aquesta llei, hi ha consentiment quan es manifesti lliurement mitjançant “actes que, en atenció a les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona”. A més, s’entén com a agressió sexual els actes que es facin amb “violència, intimidació o abús d’una situació de superioritat o vulnerabilitat de la víctima”. Es preveu una pena que pot ser més gran si ha intervingut violència o intimidació en l’agressió sexual, o si la víctima té anul·lada la voluntat.