L'IES Antoni Maura fa 50 anys: de la lluita a un polígon a ser al cor del Nou Llevant

PalmaUna educació per a tothom, en igualtat de condicions i amb esperit cooperatiu. Aquestes tres idees sintetitzen la feina que es fa a l'IES Antoni Maura, un centre que enguany fa 50 anys. Actualment, té més de 1.000 estudiants i és un dels més grans de Palma, a més de ser dels pocs que ofereix el Batxillerat artístic. La seva història va començar en un terreny sense res als voltants, on era el Polígon de Llevant, estigmatitzat i amb pocs alumnes. Ara ensenya des del cor del luxe de les noves promocions del rebatejat com a Nou Llevant i és un centre reconegut per la seva tasca educativa. Per recordar aquells moments i els d'ara, el centre ha preparat una exposició amb fotografies i materials emprats per alumnes i professors al llarg de les cinc dècades.

L'edifici on s'ubica, catalogat per la singularitat arquitectònica –és obra d'Antoni Alomar– que encara avui en dia crida l'atenció, és el testimoni més privilegiat dels canvis que ha patit el centre i el barri. Anys enrere, l'institut apareixia als mitjans de comunicació per fets negatius com robatoris, furts i petits delictes. Ara, hi surt pels èxits pedagògics o pels projectes prestigiosos en què participa. L'IES Antoni Maura, amb la feina i dedicació dels claustres, ha aconseguit vèncer l'estigma de marginalitat que abans el definia i ha esdevingut un centre referent en el qual es miren els seus homòlegs.

El centre és enorme, amb tota una planta baixa en què s'ubiquen diferents tallers i aules específiques i dos pisos superiors de classes ordinàries. Ara bé, en el curs 1973-1974 només s'hi va matricular un alumne, explica Myriam Fuentes, directora del centre des de fa 18 anys i membre de l'equip directiu des de fa 29 anys. Ella és testimoni viu de la transformació de l'Antoni Maura, que ara és un centre de referència en treball cooperatiu, robòtica i educació emocional, entre molts altres aspectes.

Pel que fa a l'únic alumne matriculat durant el primer curs de vida del centre, Fuentes n'explica la raó: "A l'escola de procedència li havien dit que no es podia tornar a matricular. I és que en aquell moment, els claustres tenien a les mans aquesta decisió i deixaven fora als alumnes repetidors o un poc reivindicatius". "Després del primer any, el Maura va matricular 293 estudiants del mateix perfil, rebutjats del centre d'origen i arribats de tot Palma", exposa. Durant aquest mig segle de vida, hi han estudiat la cantant Chenoa, l'actriu Rossy de Palma i també càrrecs polítics com Antoni Morante, exdirector general de Planificació i Centres, o Ismael Alonso, actual director general de Personal Docent i Centres Concertats, entre altres persones conegudes.

Un centre amb esperit obert

En els primers anys, els professors que anaven a l'Antoni Maura eren els que tenien menys punts al concurs de trasllats. Aquest fet, sumat al perfil reivindicatiu que tenia llavors l'alumnat, va derivar en un ambient "molt especial", segons Myriam Fuentes. "El recinte del centre no estava tancat i no es controlava l'assistència, un fet que va provocar que, contradictòriament, tothom s'hi implicàs més", afegeix. Quan es va construir el centre, ubicat a l'actual Nou Llevant, a la zona no hi havia pràcticament res més que la fàbrica de Can Ribas i una seu d'Endesa.

Per què es va construir un gran institut si a la zona no hi havia alumnes potencials? Doncs perquè als anys 70 l'Ajuntament de Palma ja va preveure el creixement urbanístic de la ciutat cap a aquell barri. Actualment, la Caixa de Música de l'Orquesta Simfònica de les Illes Balears, que està en construcció, i edificis de luxe envolten l'institut fins al punt que un dels nous edificis es troba literalment aferrat al pati. Comenten a l'institut que l'únic avantatge que els aporta aquesta situació és que, quan fa calor, l'edifici fa ombra i els alumnes s'hi poden resguardar. Per cert, afirmen que alumnes que visquin en aquestes construccions, de moment, no en tenen cap.

Transformació exitosa

La composició de l'alumnat també ha variat al llarg de les cinc dècades. Als anys 90 es va arribar a tenir un 50% d'estrangers, un percentatge que ara se situa entorn del 20%. Però el que més ha canviat és la manera de fer feina, que va viure un revulsiu a partir del 2013. En aquell any, el centre va posar 940 amonestacions per mal comportament en tan sols un trimestre. "El professorat estava tan esgotat que davant qualsevol problema, sancionaven. El cap d'estudis només rebia pares perquè signassin les amonestacions. Tot va coincidir en el moment de màxima tensió pel TIL i vàrem veure que havíem d'intervenir, perquè hi havia molt mal ambient", exposa Fuentes.

A partir d'aquí, el claustre va iniciar una investigació per conèixer com feien feina centres semblants al seu. No en van trobar cap a les Balears, però sí tres a Catalunya, on es varen desplaçar per conèixer les metodologies. Varen arribar a la conclusió que la metodologia era important, però també ho era canviar el vincle amb els alumnes i fer que participassin més en la vida del centre, fer que fessin feina en grups en una aposta clara pel treball cooperatiu.

Destreses culinàries i passió per la costura

Actualment, l'institut promou nombroses dinàmiques de cooperació que es fan a tots els cursos. Tenen el Maurachef, en què fan un estudi de mercat d'un restaurant que no funciona. Els joves també cuinen, tot i que el centre no té un espai preparat. "Ho feim al pati!", diu Fuentes. I fan el Maura Fashion Week, amb l'objectiu que els alumnes entenguin la contaminació que provoca la indústria de la moda ràpida. També aprenen a cosir en poc temps. "Tenen un contracte –fictici– en què s'estipula que si ho fan bé rebran un sou i, si no, se'ls descomptaran doblers. Amb el que cobren, poden comprar al mercadet solidari, on es venen les peces que cusen i també roba de segona mà que gent du al centre per reutilitzar". Més enllà d'això, el centre té una Aula del Futur, que compta amb impressores 3D, làser i material de robòtica. "Tecnològicament, estam molt ben equipats", conclou Fuentes.

Amb la vista posada en el futur, el Maura aspira a continuar essent un centre que faci de la multiculturalitat una bandera i del treball cooperatiu el principal estendard. L'edifici, que al seu moment era punter, aguanta amb les aules lluminoses i els sis patis, a l'espera d'una remodelació que millori el confort tèrmic. Amb la feina ben feta, l'IES Antoni Maura és l'ànima educativa del Nou Llevant, un canal d'oportunitats i també la resistència obrera en un espai envoltat d'habitatges, la compra dels quals frega o supera el milió d'euros. A l'IES Antoni Maura, el luxe i l'educació resilient estan paret amb paret. Però l'institut hi era abans. Molt abans.