L'IES Ramon Llull assegura que arribarà fins al final per esclarir la discriminació a una alumna per triar el català
L'estudiant va ser increpada per demanar que l'assignatura de Formació i Orientació Laboral es fes en la llengua pròpia
PalmaL'institut Ramon Llull ja ha mogut fitxa i el director assegura que arribaran fins al final per esbrinar per què la professora de Formació i Orientació Laboral (FOL) va demanar a un grup de l'FP d'Integració Social en quin idioma volien fer la classe. Una alumna va dir que volia que fos en català, la professora li va demanar per què havia triat aquesta llengua i ella va respondre que perquè era la llengua vehicular del centre. Després, tant al mateix moment com a través de xarxes, companys la varen increpar i ella ho va denunciar a través d'X (antic Twitter). L'IES Ramon Llull ja ha iniciat la resposta interna. "El projecte lingüístic diu que totes les assignatures no lingüístiques, tots els treballs, documents i sessions han de ser en català", assegura el director del centre, Pep Fillol, en conversa amb l'ARA Balears. Tan aviat com va conèixer la notícia, publicada per l'ARA Balears, Fillol conta que va convocar el cap de departament i la professora a una reunió que ha tingut lloc aquest dilluns a mig matí. "També els he demanat un informe", afegeix el director de l'institut.
Ara per ara, el centre encara no té constància oficial de l'incident. "Mai no havia passat cap cas semblant. Els docents saben, i se'ls recorda a principi de curs, que tenen l'obligació de fer les classes en català", diu Fillol. Tot i això, com passa a altres directius consultats per l'ARA Balears, Fillol es topa amb un problema: la norma hi és, però l'equip directiu no té capacitat per estar dins les classes. Per tant, a la pràctica, hi ha docents que fan les sessions en castellà.
"Em sembla de molt mala companya"
L'estudiant qüestionada per haver elegit el català rebé una sèrie de whatsapps d'un dels companys que li havien retret la seva elecció a classe i l'atacaren per expressar-se en la llengua pròpia de les Illes. "Em sembla de molt mala companya el que vares fer perquè hi ha persones que tenen dificultat amb el mallorquí, ningú té problema a fer-ho en castellà, excepte tu. Em sembla que les teves maneres foren inadequades i digueres comentaris que esper no tornar a escoltar", li van dir textualment. "Les teves companyes demanaren en castellà, ja que, com comprendràs, potser no els surt del cony treure's el B2 o no volen treballar aquí", va continuar l'agressora. "No ens demanis que ens posem al teu lloc, jo estic integrada i no parl mallorquí".
El tuit de denúncia de l'alumna es va viralitzar amb rapidesa i ja ha arribat a les 280.000 visualitzacions. L'afectada ha rebut nombroses mostres de suport. "Estic realment agraïda per tots els missatges de suport que estic rebent, us ho agraesc molt. Ahir per un moment vaig dubtar, però m'heu demostrat que no ho he de fer i que he de continuar defensant una llengua tan important i tan guapa. De veres que gràcies, us duc al coret", ha respost ella.
La llengua vehicular prima, sempre
El president de l'Obra Cultural Balear (OCB), Antoni Llabrés, assegura que "no hi pot haver canvis en la llengua d'impartició de la docència, en aquest cas el català, a criteri del professor o perquè el professor decideix sotmetre-ho a votació". "En consideració al principi de seguretat lingüística, la llengua en què s'imparteix una assignatura ha de ser necessàriament la llengua prevista en el projecte lingüístic del centre, que en aquest cas és el català", explica. "Hi ha d'haver un seguiment i avaluació periòdica interna (equip directiu) i externa (Servei d'Inspecció Educativa) del compliment escrupolós dels projectes lingüístics de centre i l'adopció immediata i àgil de mesures per corregir les desviacions detectades", exposa Llabrés.