L'illa de plàstics del Mediterrani ja ocupa l'equivalent a 7.500 camps de futbol
Investigadors internacionals dibuixen el mapa més complet de les escombraries que inunden el mar amb sensors per satèl·lit
BarcelonaLa combinació de satèl·lits d'observació de la Terra, superordinadors i avançats algoritmes han permès traçar el mapa d'escombraries marines al mar Mediterrani més complet fins ara. Els resultats indiquen que la quantitat de plàstic flotant al Mediterrani podria haver ocupat una superfície d'aproximadament 95 quilòmetres quadrats durant el període 2015-2021, la qual cosa equival a uns 7.500 camps de futbol.
El treball l'han dut terme un grup de científics de multinacionals del sector espacial i d'universitats i centres de recerca de diversos països —entre els quals de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), la Universitat de Cadis, el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i l'Agència Espacial Europea (ESA)— i planteja la importància d'incorporar satèl·lits d'observació d'un sensor específicament dissenyat perquè permet multiplicar per 20 la capacitat actual de detecció d'aquest element de contaminació dels mars.
Els investigadors, que han publicat les seves conclusions a la revista Nature Communications, afirmen que la rellevància del sensor va més enllà de detectar les escombraries flotant a l'aigua, i asseguren que també té una gran utilitat per descobrir pèrdues de càrrega en vaixells o abocaments de petroli, i en tasques de salvament al mar.
Per a l'elaboració del treball, finançat per l'Agència Espacial Europea (ESA), es va analitzar una sèrie històrica de sis anys d'observacions del satèl·lit europeu Copernicus Sentinel-2 al mar Mediterrani. En total, es van escrutar 300.000 imatges fetes cada tres dies amb una resolució de 10 metres. Els resultats revelen grans agregacions de deixalles dins d'estructures flotants —científicament conegudes com a regueres—, que poden arribar a tenir diversos quilòmetres de longitud i que resulten de la convergència dels corrents marins i l'efecte del vent a la superfície del mar.
Tot i que els sensors del satèl·lit no van ser dissenyats específicament per detectar deixalles, la seva capacitat per identificar plàstic va permetre elaborar un mapa de les zones més contaminades del Mediterrani. Aquest mapa mostra els principals punts d'entrada de deixalles des del continent i millora la comprensió dels mecanismes que transporten les deixalles.
La densitat de població, un factor clau
"Hem observat el que no s'havia vist mai, alguna cosa amb la qual mai podran competir els tradicionals mostrejos de camp que es fan per localitzar les escombraries flotants al mar", ha manifestat a Efe Andrés Cózar, de la Universitat de Cadis, que ha valorat que ho han aconseguit amb una tecnologia que no estava dissenyada específicament amb aquest objectiu, de manera que les possibilitats que oferiria un sensor específic serien encara més grans.
L'estudi conclou que factors com la densitat de població, la geografia o el règim de pluges influeixen significativament en l'acumulació de deixalles al mar. Així, per exemple, els països o ciutats desèrtics contribueixen molt menys al problema, mentre que, a les zones amb més precipitacions, especialment quan hi ha pluges torrencials, l'acumulació de deixalles resultants d'emissions ocorregudes els dies i les setmanes anteriors és molt més gran.
Finalment, l'estudi revela que, majoritàriament, les deixalles d'origen continental queden confinades als primers 15 quilòmetres de mar des de la costa, i que hi tornen al cap de pocs dies o mesos.
