Quan l'independentisme va agafar les armes comandat per Macià

Prats de MollóFa gairebé un segle que Francesc Macià va capitanejar un intent d'insurrecció armada per alliberar Catalunya, quan estava sota el jou de la dictadura de Miguel Primo de Rivera. Un intent que va sortir del seu particular quarter general, situat a Prats de Molló (Vallespir), en què va reclutar més d'un centenar d'homes armats fins a les dents per proclamar la república i en què esperava tenir l'acompanyament del poble català, amb un descens de les tropes des de la Catalunya Nord fins a Olot. Però no es va arribar a produir mai a causa de la traïció d'un dels reclutes forasters. Aquest episodi succeït el 1926 es va anar covant fins dos anys abans i ha tingut la seva commemoració particular per part de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE).

Des del Fogar Rural de Prats de Molló per acabar a la Casa Macià, comprada per un empresari sobiranista fa quatre anys, han commemorat aquest dimarts el que va ser una temptativa d'aixecament militar patriòtic que va servir per "internacionalitzar" la causa catalana a través del judici contra Macià des de França. I també perquè esdevingués un "heroi nacional", que passaria a liderar el republicanisme catalanista.

L’historiador Fermí Rubiralta ha assegurat en l'acte com va ser de clau que Macià optés en aquell moment per "l'estratègia politicomilitar" com la irlandesa després de la fundació d'Estat Català, "molt acostumat a la lluita clandestina". Per això, apunta que es va adaptar millor en un context de dictadura. Rubiralta explica que "els seus escamots, la militància, es van desenvolupar com l’escuma i es van radicalitzar". Així, "el que va començar com a actes de propaganda, bombes fètides contra alguns anticatalans o donar alguna pallissa a algun vicari que predicava en castellà, va acabar amb el complot del Garraf". Una conspiració que va ser un intent d'atemptat contra el rei Alfons XIII el maig del 1925.

En tot aquell període "es va covant la insurrecció armada per proclamar la república catalana", però un sector aliat de Macià que encapçala Daniel Cardona critica l’aliança amb les forces espanyoles del president. Una entesa que va acabar sent amb la CNT, que tenia previst convocar una vaga general aprofitant la incursió armada. "Es pensava en una entrada simbòlica al país, coincidint amb una vaga revolucionària de la CNT i un aixecament d’algunes guarnicions militars per derrocar el sistema o desequilibrar-lo", segons ha explicat el rector de l'UCE, Jordi Casassas. Un pla, però, que tenia una gran fissura en les persones que el coneixien: Macià no comptava que un dels soldats, Ricotti Garibaldi, era un agent secret de Benito Mussolini que va delatar el pla a la policia espanyola. El resultat va ser 129 persones detingudes, entre les quals el mateix Macià des del llit del seu quarter general però amb una arma a la mà.

Però per què es va fer tan famós arran d'aquests fets? Segons Rubiralta, per "l'enfrontament" entre França i Itàlia, perquè al govern francès li va interessar esbombar els fets per destacar el paper d'un agent feixista encobert. Si la insurrecció acabava fracassant també hi havia un pla de fugida, agafant l'exemple de les carlinades: passar l'hivern a les Guilleries. Macià, que en el judici a París es va inculpar com l'únic responsable, el va passar a la presó, condemnat com Garibaldi a sis mesos d'internament.

Projecció i presa de consciència

"Si volen fer paral·lelismes amb l’actualitat, el més important és que indiscutiblement de tot això se’n treu una lliçó evident: un únic personatge en un moment determinat aconsegueix aglutinar al seu entorn una olla de grills que es diu catalanisme a fi i efecte de tirar endavant una reivindicació de l’autogovern". Aquesta és l'anàlisi del diputat de Junts Agustí Colomines. I la clau és que va convertir fets que alguns podien considerar "extemporanis o extremistes" "en la gran plataforma per exposar la causa catalana". Una via d'"internacionalització" molt potent que també ha valorat l'exconseller Lluís Puig des de la Casa Macià, a punt de ser restaurada per esdevenir un referent de memòria històrica.

Evidentment, el cas de Macià és el màxim exponent de presa de consciència d'un català que era militar, però es va adonar de la reivindicació nacional del país. "Macià no agafa la via institucional, de fer país com Acció Catalana", recorda Colomines, tot i que després modularia el seu pensament. Una qüestió que remarca el juntaire és que "intenta enllaçar la causa catalana amb una causa europea a favor de la democràcia i a favor dels pobles, i això fa més original el president Macià". "Volem destruir la monarquia espanyola, sempre enemiga de França", va vendre Macià al món.

En aquest sentit, Prats de Molló és un símbol de la presa de consciència nacional de Catalunya i l'avantsala del pas endavant que faria el catalanisme en els pròxims anys, sota el clar lideratge de Macià, que va aconseguir forjar Esquerra Republicana de Catalunya.