L’oblidada revolta dels trencadors de marès

La gallina dels ous d’or ha tingut efectes devastadors en la nostra memòria col·lectiva. En l’oblit de molts ja queda la rica tradició identitària que generà el marès a l’Arenal, convertit ja a la dècada dels cinquanta en el bressol del turisme de masses. Juntament amb Muro, Petra i Santa Margalida, aquesta zona comuna de Palma i Llucmajor és un dels indrets amb més pedreres de Mallorca. Els anys vint, però, destacà sobre la resta de municipis gràcies a la febre constructora desfermada a Ciutat. Allò provocà l’efecte crida de gent de tota l’illa necessitada de feina. En aquest flux migratori també hi tingué molt a veure la inauguració el 1916 del ferrocarril Palma - l’Arenal - Llucmajor. L’any següent, la línia, que tancaria el 1964, incorporaria Llucmajor - Campos - ses Salines - Santanyí.

L’arribada del tren a la zona feu que el marès ja deixàs de transportar-se en barca. A més, potencià l’extracció de la pedra als nuclis veïns del Pil·larí i les Cadenes, que disposaren de davallador propi. L’ofici de trencador, datat a l’Arenal del segle XIV, era molt dur. Ho assegura l’investigador murer Miquel Àngel Tortell, net de trencador: “Eren forçuts. A diferència dels jornalers, treballaven a compte propi en grups reduïts de tres o quatre. Vivien o bé de lloguer a casetes de dins l’Arenal a foravila o bé dins barraques improvisades i fins i tot dins coves”. 

Caràcter indomable

Tortell ha estudiat a fons la repressió que patiren els trencadors de l’Arenal durant la Guerra Civil. En ressalta el caràcter indomable: “Com tanta altra gent, eren de classe social baixa i analfabets. D’ideologia comunista o socialista, solien treballar a escarada per a altri, és a dir, guanyaven el que eren capaços de produir. Això els donava una gran llibertat de moviments que els permeté enfrontar-se als cacics i a l’Església”.

Des del 1931 els trencadors estaven organitzats al voltant de la cooperativa La Renovación, que arribaria a tenir més de dos-cents afiliats en una població censada de mil habitants. Amb seu inicial al bar de Can Caragol (les Cadenes), aquella societat vetlava pels interessos del preu del marès. Un dels seus impulsors era el lliurepensador maçó Mateu Martí, més conegut com a Ateu Martí, fundador el 1930 de la Lliga Laica de Mallorca. Des del 1933 també feu de gestor econòmic de la cooperativa de producció de trencadors La Actividad. 

A penes sis setmanes abans del cop d’estat, els trencadors ja feren vaga com a mostra de rebuig a l’atemptat a la Casa del Poble de Palma perpetrat el 4 de juny de 1936 per un grup de falangistes. “Fins i tot –afirma Tortell– anaren més enllà. Assaltaren el convent franciscà de la Porciúncula de l’Arenal. Hi havia rumors que els frares hi amagaven un arsenal d’armes”. El 18 de juliol, el dia de l’Alzamiento, el col·lectiu no dubtà a plantar cara als feixistes. “Estaven –apunta l’investigador– ben informats que hi hauria un aixecament militar contra el Govern legítim del Front Popular sortit de les eleccions del febrer. La seva resistència activa desmunta la idea de la historiografia oficial que diu que a Mallorca hi hagué una submissió generalitzada al cop d’estat”.

L’estratègia a seguir es marcà el 24 de juliol en un dinar a casa d’un dels trencadors: “Se n’hi congregaren –continua Tortell– una quinzena. Atès que els avions republicans començaren a bombardejar l’illa, tenien esperances que arribassin reforços de la Península”. Després del dinar, una part del grup s’emboscà al torrent dels Jueus, armats amb escopetes, pistoles, destrals i barrobins. Uns altres partiren cap a llocs del tot diversos: coves, barraques i casetes de foravila o d’altres pobles”.

Ateu Martí

Ateu Martí, l’impulsor de la cooperativa La Renovación, fou considerat el cap d’aquella revolta. De fet, fou una de les primeres víctimes de la barbàrie feixista. Segons fonts orals recollides per l’historiador David Ginard, en produir-se el cop d’estat, el dirigent laïcista s’amagà amb altres companys a la cova d’en Durí, prop del torrent del Jueus. Al cap d’uns dies hauria optat per lliurar-se al guarda de l’Aranjassa, sota la vana promesa que la seva vida no correria perill.

Fonts familiars, en canvi, asseguren que els falangistes es presentaren al xalet de Martí a l’Arenal. Aleshores, però, l’activista anticlerical, de 46 anys, estigué a temps d’amagar-se darrere una mata. Al final, tanmateix, s’hauria entregat per salvar la seva dona. Els pistolers se l’haurien emportat després d’haver saquejat casa seva. L’haurien executat la nit del 29 de juliol de 1936. El seu cos fou abandonat a la vorera de la carretera que condueix al coll de la Creu, prop del barri palmesà de Gènova. 

Va ser a partir del 16 d’agost, arran del desembarcament de Bayo al Llevant de Mallorca, que els feixistes s’acarnissaren més amb els trencadors. “L’esperit de venjança –afirma Tortell– feu que els caçassin com a conills. Alguns foren delatats pels garriguers de les finques on estaven amagats”. Les detencions s’allargaren fins al març del 1937. Tortell s’ha llegit detingudament els més de 800 folis de la causa judicial (número 81/1936) que s’obrí a 37 d’ells: “Nou foren assassinats (aleshores es deia desapareguts) abans de ser encausats. Això indica que eren considerats ja perillosos i que formaven part de les diferents llistes que repartia el dirigent de Falange i factòtum de la repressió a Mallorca, Marqués de Zayas”.

Els 28 detinguts supervivents d’aquella causa hagueren d’esperar a l’octubre del 1938 per conèixer la sentència: dotze penes de mort, tretze cadenes perpètues, una condemna a vint anys i una lliure absolució. Les penes de presó les complirien en diferents indrets: el castell de Bellver, Can Mir, Alcoi, València, Barcelona, Madrid, el País Basc o el camp de concentració de Formentera. A partir del 1944 els reclusos ja començaren a gaudir de la llibertat vigilada davant la necessitat que tenia el franquisme de descongestionar les presons. En total, Tortell ha pogut documentar que, durant la Guerra Civil, a l’Arenal hi hagué 32 trencadors assassinats i 89 de represaliats: “Molts passaren pel negoci de Ca sa Poblera, on patiren tot tipus de vexacions a mans de Manolo Soler, el cap de la Falange a l’Arenal”.

Dones imprescindibles

Les dones també foren víctimes d’aquella repressió. Una d’elles va ser Isabel Torrens Monroig, la propietària del bar de Ca sa Petrera, seu de la societat de trencadors La Actividad. El 5 de març de 1938 no pogué reprimir el ressentiment que covava en rebre la notícia de l’enfonsament del creuer Baleares. En haver salpat de Palma, havia estat bombardejat per la flota republicana a les costes de Cartagena. El còmput final de morts fou de 750, més de la meitat de la seva tripulació (molts eren fletxes navals, menors d’entre 14 i 17 anys). 

Tal com recull la causa 174/1938 consultada per Tortell, trobant-se aquell dia a la carnisseria de Ca na Grina, Torrens digué: “Així com han estat set-cents, haurien d’haver estat set mil”. Escoltant-la, hi havia un nin de nou anys, fletxa terrestre, que anà corrents a contar-ho a casa seva. Al cap de poc temps, la Petrera i madò Grina eren detingudes juntament amb dues dones més, acusades també de comentaris ofensius.

Qui també ha estudiat el paper de la dona en el món del marès és l’investigador arenaler Dídac Martorell Paquier: “Quan tancaren els seus homes, algunes dones, per necessitat econòmica, es posaren a fer de trencadores amb l’ajuda dels seus fills d’edats primerenques”. Martorell recorda, però, que ja abans de la Guerra Civil les dones eren imprescindibles a les pedreres: “Principalment s’encarregaven d’escurar el picadís amb el càvec dins senalles, pujaven els mitjans de marès amb el molí i feien carretades. A més de fer això, s’havien d’ocupar de les feines de la llar i de la família”.

Martorell assegura que les dones dels trencadors represaliats acceptaren amb resignació la dictadura: “Hi hagué molt de silenci i dolor, però, malgrat la seva significació política, pogueren continuar treballant”. En plena democràcia, no va ser fins al 1991 quan els trencadors de l’Arenal començaren a ser homenatjats –el 2018 seria el torn de les trencadores. “Aleshores, però –ressalta Tortell–, no es reivindicà el seu paper com a combatents actius contra el cop d’estat del 1936”. 

L’estudiós murer lamenta que encara no s’hagi fet justícia a uns dels col·lectius que més patiren la bogeria feixista: “La seva és una història oblidada, ja que sempre s’ha fet més honor als represaliats de classe mitjana com el batle de Palma Emili Darder. És un honor lloable, però estaria bé valorar també el fort compromís republicà que tingueren les classes treballadores”. El salvatge model turístic impulsat pel franquisme als anys cinquanta acabaria arrasant una de les zones amb més consciència obrera de Mallorca. “Avui –conclou Tortell– costa de creure que hi hagué un temps en què les emblemàtiques pedreres de l’Arenal es tenyiren de sang. Però així va ser”.