L’Estat obligarà a allunyar els emissaris de la posidònia

PalmaL’Estat prohibirà que els emissaris submarins puguin situar-se a menys de 2,5 quilòmetres de la posidònia, per la greu afectació que provoquen sobre aquesta joia de la Mediterrània. La norma figura al projecte de reialdecret de protecció de les fanerògames que el govern de Sánchez és a punt d’aprovar i que inclou les dues principals espècies del litoral espanyol:la posidònia i l’algueró. El text articulat inclou importants mesures de protecció i fa només uns dies va superar el procés d’exposició pública. Segons els experts, la distància que imposa als emissaris obligarà a canviar plans i acabarà influint en els que funcionen ara.

Per fonamentar la restricció d’emissaris submarins, que vessen les restes del procés de depuració d’aigües, el Ministeri de Transició Ecològica ha pres com a referència un estudi en el qual han participat diferents organismes científics i la Universitat d’Alacant, i que deixà palès que “a menys de 2,5 quilòmetres de distància d’un emissari submarí la posidònia es veu clarament afectada”, explica la biòloga marina del GOB, Neus Matamalas. Un pic la norma entri en vigor, una part dels emissaris submarins de les Balears serien il·legals, encara que el Ministeri es refereix en primer lloc a les noves instal·lacions. “En tot cas, és una fita important, perquè malauradament la qualitat de l’aigua que en determinats moments aboquen a la mar és molt perjudicial per a la posidònia”, assegura Matamalas. En les seves al·legacions a la norma, el GOB ha sol·licitat “que el reial decret també fixi criteris clars i restrictius respecte dels emissaris existents, que s’han de controlar més”. “No els pot passar per alt perquè estan fent malbé el pulmó marí de les Balears. És important que el Ministeri competent en Medi Ambient es pronunciï sobre els efectes dels emissaris que fa anys castiguen la posidònia”, sentencia la biòloga.

El reial decret de fanerògames pretén assegurar la protecció d’aquestes plantes submarines imprescindibles per a la biodiversitat, sobretot perquè només s’ha desenvolupat una normativa específica per protegir-les a dues comunitats autònomes, les Balears i el País Valencià. “Tan sols dues comunitats disposen de legislació sobre aquesta matèria i, en ambdós casos, limitada als seus àmbits d’actuació respectius, és a dir, aquelles zones marines amb continuïtat ecològica amb espais terrestres protegits. El reial decret estendrà la protecció a tota l’àrea de distribució d’aquests ecosistemes al vessant mediterrani espanyol, és a dir a les aigües que gestiona l’Administració General de l’Estat”, explica una font el Ministeri. Per tant, la protecció de la posidònia i de l’algueró queda garantida independentment de la normativa autonòmica.

Les Illes Balears, pioneres

“Les Balears vàrem obrir el camí”, recorda el fins fa poc conseller de Medi Ambient Miquel Mir, pel que fa a la protecció de la posidònia. “Vàrem treballar amb el Ministeri per contribuir a aquest reial decret, i una part important, com la regulació de la retirada de posidònia de les platges, s’hi ha inspirat”, afirma. En aquest sentit, el govern espanyol fixa un criteri que farà molt difícil la retirada de posidònia amb màquines a les platges illenques. “Les restes de posidònia han de quedar a la costa” i només se n’autoritzarà la retirada “en cas que es doni una circumstància desfavorable manifesta”, diu la norma.

D’aquesta manera, l’Estat s’apunta obertament al manteniment de les restes de la posidònia sobre l’arena, com a part del conjunt d’elements que configuren la biodiversitat i que “són imprescindibles per protegir el litoral, per evitar l’erosió”, comenta Matamalas. “És molt important que el Ministeri secundi el criteri del decret autonòmic, especialment en el cas de les platges no urbanes”, afegeix.

A l’hora de retirar la posidònia, el reial decret planteja dos escenaris diferents, en funció de la naturalesa de la platja, i segueix el mateix criteri que el decret balear. A les platges “eminentment urbanes” i amb serveis –i urbanització aferrada–, es podrà llevar la posidònia només durant la temporada turística, sempre que “no es perjudiqui la conservació de les praderies ni la regressió de la costa”, diu el text. I sota l’autorització de la Conselleria de Medi Ambient. En el cas de les platges que formen part d’espais naturals o de zones on hi ha una necessitat de conservació, no es permetrà retirar la posidònia. Bona part de les platges emblemàtiques de les Balears es troben dins alguna figura de protecció i, per tant, l’Estat no deixarà que se’n retiri, i molt menys de manera mecànica. A les naturals, però no protegides, s’hi podrà fer durant la temporada turística, però amb tot un seguit de mesures, com per exemple que les restes estiguin eixutes.

L’Estat estableix diversos requisits que dificulten cada vegada més l’afectació a la posidònia, no només amb mesures de prohibició, sinó també aportant eines per fer més eficaç la protecció, com és “l’estudi de la distribució i estat de conservació mitjançant la realització i actualització de cartografies, que seran posades a disposició dels usuaris del medi marí”, explica una font del Ministeri. Cal recordar que si es pot fer un retret al decret balear de la posidònia és la manca d’una cartografia, segons va assenyalar el Consell Consultiu, ja que per sancionar és imprescindible poder acreditar on hi ha posidònia mitjançant cartes oficials.

Fondejos ecològics

Un altre aspecte que reforça el reial decret és el fondeig damunt la planta, que ja va quedar prohibit per la normativa autonòmica. En aquest cas, l’Estat admet que es puguin crear camps de boies, coneguts com a fondejos ecològics, si se’n justifica prou la necessitat. “Hem demanat que s’estableixin uns criteris dels paràmetres concrets en els quals es poden autoritzar aquestes instal·lacions, per evitar que se’n pugui fer un abús. Amb caràcter general, com diu el reial decret, no s’ha de fer cap activitat de fondeig damunt posidònia”, insisteix Neus Matamalas, del GOB.

El Govern també ha presentat al·legacions a la norma. Un escrit de 13 planes que en general li dona suport, si bé recorda que en alguns aspectes pot envair competències autonòmiques, “ja que la protecció dels espais naturals és competència autonòmica”, explica una font tècnica de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural. “En tot cas, la valoració que es fa del reial decret és molt positiva, i el que ens queda clar és que les accions fetes ja a partir del decret autonòmic han permès posar ordre i evitar algunes pràctiques que eren clarament lesives per a aquesta espècie”, confirma la mateixa font.

El Ministeri es troba ara en fase d’anàlisi de les al·legacions que s’han presentat i després donarà forma final al reial decret abans de dur-lo a aprovació per part del Consell de Ministres. Transició Ecològica considera que era imprescindible protegir de la mateixa manera la posidònia a qualsevol punt del litoral espanyol, perquè en cas contrari era una incoherència ambiental. “El text estableix un marc jurídic homogeni per a la protecció i conservació de les praderies de dues espècies de fanerògames marines a tot el litoral mediterrani espanyol, prevenint i minimitzant els impactes que s’hi exerceixen i promovent-ne, sempre que sigui possible, la restauració”, afirma una font del Ministeri de Transició Ecològica. Ecologistes, tècnics de l’administració i investigadors coincideixen que es tracta d’una bona iniciativa, i molts d’ells en les seves al·legacions han demanat a l’Estat major contundència amb els emissaris actuals, perquè consideren que és un dels principals problemes de la posidònia.