L'OCB dona suport al projecte de llei educativa balear perquè blinda el model lingüístic
L'Obra Cultural Balear fa una crida al Partit Popular perquè torni "al consens lingüístic del qual mai hauria d'haver sortit"
PalmaL'Obra Cultural Balear ha valorat positivament el projecte de llei d'educació, després del seu pas per la ponència de la Comissió d'Educació del Parlament, perquè "permet donar continuïtat al model lingüístic escolar de les Illes Balears". L'entitat considera que, d'ençà que es varen publicar les primeres versions de l'avantprojecte la tardor del 2019, "s'han introduït millores substancials que permeten fer un balanç positiu del text resultant".
Cal recordar que el primer text proposat per la Conselleria d'Educació no assegurava una presència mínima del català a les aules, sinó que només el marcava com a llengua "vertebradora de l'ensenyament" i "com a llengua d'ús normal i general en les comunicacions i en l'àmbit administratiu". En aquell moment, l'OCB es va mostrar crítica perquè considerava que es feia un retrocés respecte de l'actual model.
El document que ara es treballa al Parlament blinda el Decret de mínims, el qual estableix que la llengua pròpia s'ha d'utilitzar com a mínim el 50% de l'horari escolar. "El model lingüístic que s'ha aplicat en el sistema educatiu de les Illes Balears en els darrers vint-i-cinc anys, impulsat pel Partit Popular amb l'aprovació del Decret de Mínims, ha funcionat raonablement bé i ha comptat amb l'acceptació generalitzada de tots els sectors de la comunitat educativa", argumenta l'OCB, tot afegint que "és per això que ara, la plasmació explícita de les seves parets mestres en l'actual projecte de llei d'educació permet donar-li la continuïtat que es mereix.
L'Obra subratlla que tant el català com el castellà seran llengües vehiculars "tal com exigeix la jurisprudència constitucional". Però, malgrat això, recorden que s'ha d'assegurar "coneixement suficient i la capacitat d'usar correctament els dos idiomes en finalitzar l'escolarització obligatòria". Amb aquest objectiu," els centres educatius, en el marc del seu projecte lingüístic, podran continuar decidint sense problemes en quina de les dues llengües vehiculars s'imparteix la meitat de l'horari escolar restant", afegeixen. Amb tot, l'OCB considera que els centres haurien de donar prioritat al català "atesa la situació de minorització" de la llengua i "l'omnipresència i vigor del castellà en tots els àmbits".
Armengol lamenta la politització
La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha criticat les organitzacions PLIS i Sociedad Civil Balear, que han demanat a la justícia balear que s'apliqui el 25% de castellà a les aules, de "polititzar-ho tot". "Entenc que hi ha gent a qui agrada polititzar i judicialitzar tot", ha defensat Armengol en una entrevista a TVE recollida per Europa Press. "A nosaltres el que ens agrada és cercar solucions", ha afegit, tot recalcant que no està "en la crispació, ni en la divisió per qüestions lingüístiques".
La cap de l'Executiu ha defensat la llei educativa amb què "consolidarem el model lingüístic que tenim a la nostra comunitat, i que no ha creat cap problema durant tots els anys de vigència", ha assegurat. Així mateix, ha assenyalat que la comunitat educativa és "molt madura", que coneix zones en què estan treballant i, per tant "on es necessita potenciar més una llengua o l'altra per garantir que tot l'alumnat surti amb les competències lingüístiques".