L'eliminació del requisit del català a la sanitat arriba al Constitucional

PalmaL'eliminació del requisit del català a la sanitat de les Balears arribarà aquest dimecres al Tribunal Constitucional (TC) gràcies al recurs que ha promogut l'Obra Cultural Balear (OCB) i que presentarà una cinquantena de diputats del PSOE i Sumar en el Congrés. Així, la majoria plurinacional que s'ha conformat en el Congrés ha permès tirar endavant aquesta iniciativa en defensa de la llengua pròpia de les Illes. Perquè, cal recordar, l'eliminació del requisit per als professionals sanitaris de les Illes va ser una de les primeres mesures que va posar en marxa el Govern de Marga Prohens –el Consell de Govern va aprovar un decret llei el 28 d'agost–, sota l'argument que el català suposava "un problema" per pal·liar la manca de professionals sanitaris a les Illes.

A la fotografia d'aquest dimecres davant de TC hi seran Antoni Llabrés, membre de la junta directiva de l'OCB; el portaveu del PSIB, Iago Negueruela; i el coordinador de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia. També hi assistiran el diputat de Sumar Més, Vicenç Vidal, i la diputada socialista d'Eivissa, Milena Herrera, així com el secretari d'organització del PSIB, Cosme Bonet, i la diputada autonòmica de MÉS Maria Ramon.

Ara bé, qui pot presentar un recurs davant del Constitucional? Hi ha diverses vies. D'una banda, ho poden fer un mínim de cinquanta diputats del Congrés o senadors, com ha estat el cas del requisit del català. També ho poden fer el president del govern espanyol i el Defensor del Poble, a més dels consells de govern o els parlaments autonòmics –si hi ha una majoria absoluta a favor del recurs. De fet, el darrer recurs abans del d'aquest dimecres el va presentar l'Executiu de Prohens contra la llei estatal d'habitatge. Tot i l'informe contrari del Consell Consultiu, que no considerava que hi hagués prou motius, el Govern va voler mantenir l'acció contra la norma per invadir competències exclusivament autonòmiques, com la imposició de criteris per declarar zones tensionadades, a les quals es poden limitar els preus de lloguer.

"En el decret concorren motius de possible inconstitucionalitat i consideram imprescindible que el Tribunal Constitucional s'hi pronunciï", va assenyalar Llabrés en anunciar el recurs a finals de setembre. L'entitat va explicar en un comunicat de premsa que la figura del decret llei no està justificada a bastament, tal com preveu l'article 49 de l'Estatut d'Autonomia. "No es tracta d'un cas d'extraordinària i urgent necessitat", va argumentar Llabrés. "No conté una definició explícita i raonada de la situació, com exigeix la jurisprudència constitucional, que pugui legitimar l'actuació del Govern", va reiterar l'OCB, que també va criticar que la utilització del decret llei "substitueix el Parlament", pel fet que aquesta figura no comporta totes les garanties del tràmit parlamentari.

Per a l'Obra, tampoc no es dona el que el Constitucional denomina "connexió de sentit" entre la situació declarada com a extraordinària i urgent i les mesures concretes que s'hi adopten. "No és cert que l'exigència de coneixements de llengua catalana suposi un problema per accedir a la funció pública en l'àmbit sanitari. Ho demostra el fet que, en els actuals processos d'estabilització, a 38 de les 49 categories de personal sanitari –2.035 places de 2.283– hi havia més candidats capacitats lingüísticament en català que places", va afegir l'entitat, que proposa que per a la resta de categories s'apliqui una moratòria de dos anys.

Eliminar el català de l'administració pública

Precisament aquest dimarts el Parlament ha donat llum verda a una moció presentada per Vox que insta el Govern a retirar el requisit de català per accedir a places a l'Administració pública. El text no té rang jurídic, però l'extrema dreta considerava imprescindible que els conservadors hi donassin suport per refermar el seu compromís amb aquesta mesura, que també està continguda a l'acord de governabilitat entre els dos partits. La moció ha tirat endavant amb 32 vots a favor i 24 en contra, i reclama, entre altres qüestions, impulsar el desenvolupament normatiu corresponent perquè el desconeixement del català no "penalitzi" l'accés a la funció pública.

Així mateix, una de les diputades del Vox, María José Verdú i Torres, ha registrat una pregunta a la mesa del Parlament que obre la porta a retirar també el català com a mèrit. "És conscient el Govern que posar l'aprenentatge en català com a mèrit és una manera de discriminació que pot frenar la contractació de metges provinents de fora de la nostra comunitat?", qüestiona la diputada en la seva pregunta.