L'OCB considera que el canvi de data de la Diada de Mallorca "està farcit d'irregularitats"

PalmaEl canvi de data de la Diada de Mallorca al 12 de setembre que proposa el Consell genera recel a l'Obra Cultural Balear (OCB), que ha presentat al·legacions a l'informe que l'avala. "Es basa en un expedient d'aprovació ple de dubtes i de possibles irregularitats", ha assegurat Toni Llabrés, jurista i vocal de la junta directiva de l'OCB. Cal destacar que la decisió de canviar el dia de la celebració s'ha pres amb el criteri contrari de destacats historiadors i de l'oposició. Si tot segueix el curs previst, el canvi de dia es farà efectiu enguany.

Llabrés ha explicat que la modificació entra en conflicte amb l'article 16.2 de la Llei 7/2023, de comunitats balears o illenques fora del territori balear, en la qual es diu que "s'ha de propiciar que les col·lectivitats a l'exterior participin en la Diada de Mallorca del 31 de setembre, de la de Menorca el 17 de gener i la d'Eivissa el 8 d'agost". Aquesta llei es va aprovar al Parlament balear fa uns mesos i té el mateix rang que la 4/2022 de consells insulars, "amb la qual entra en conflicte", i que determina que correspon al ple dels consells aprovar el disseny de la bandera, el dia de celebració, l'himne o altres símbols distintius. És per això que l'OCB demana als serveis jurídics insulars que avaluïn aquestes interferències jurídiques i que es pronunciïn al respecte.

El 12 de setembre, data sense trascendència

L'OCB planteja també al·legacions de caràcter històric. El professor de la UIB i doctor en Història Medieval Gabriel Ensenyat ha destacat que el 12 de setembre "mai no s'havia commemorat res. Va ser la presidenta Maria Antònia Munar que la va introduir per primera vegada amb els suports que tenia en aquell moment". Es va al·legar que era el moment en què Jaume II havia jurat la Carta de Franqueses. "Però té una gran transcendència? Tots els reis, històricament, han jurat els texts o constitucions de cada moment?, s'ha preguntat Ensenyat, que també ha recordat que anys després Jaume II va abolir part de la Carta de Franqueses per concentrar més poder. "Tal va ser el rebombori que quan accedeí al tron el rei Sancho, recuperà les disposicions derogades i ho feu amb un annex, perquè en quedàs constància clara", ha explicat.

Ensenyat també ha recordat que el 31 de desembre és una festa que s'ha anat celebrant al llarg dels segles, amb connotacions diferents. "Ara bé, és una data que permet incorporar també els vençuts, tota aquella societat islàmica que també eren mallorquins", ha dit. Ensenyat ha resumit que allò que pesa és l'objectiu del Govern del PP i Vox: "Volen substituir qualsevol arrel d'origen català".

L'OCB va presentar les al·legacions fa dues setmanes, i ara espera la resposta del Consell i l'informe definitiu. "Segons quina sigui la resposta, interposarem un recurs contenciós administratiu, per part nostra o d'algun dels partits de l'oposició", ha dit Llabrés.