L'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics rep 331 reclamacions des de desembre de 2020

PalmaL'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics ha rebut 431 casos entre el desembre de 2020 i juny de 2023. D'aquests, 331 han estat reclamacions; 70, suggeriments i 30, consultes, segons consta a la Memòria 2019-2023 de la Direcció General de Política Lingüística. Cal recordar que, tant l'Oficina com la Direcció, desapareixen de l'estructura del nou Govern presentat per la presidenta Margalida Prohens. En el seu lloc, s'hi situarà l'Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística, "per defensar la llibertat d'ús i opció lingüística, i fomentar la protecció tant del castellà com del català, i de les modalitats de cada illa", exposa el pacte de Govern entre el PP i Vox.

El desglossament per anys de les dades de l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics és el següent:

Desembre de 2020 a desembre de 2021

• Casos rebuts: 208; 171 reclamacions; 25 suggeriments i 12 consultes
• Casos tramitats: 185
• Àmbit: 83% a l'Administració pública i 16% en el sector privat
• Llengua de referència: 97% dels casos en català; 3% en castellà i 1% en ambdues llengües

2022

• Casos rebuts: 156; 105 reclamacions; 38 suggeriments i 13 consultes
• Casos tramitats: 141
• Àmbit: 73% a l'Administració pública i 23% en el sector privat
• Llengua de referència: 91% dels casos en català; 5% en castellà i 4% en ambdues llengües

Fins el juny de 2023

• Casos rebuts: 67; 55 reclamacions; 7 suggeriments i 5 consultes
• Casos tramitats: 64
• Àmbit: 73% a l'Administració pública i 23% en el sector privat
• Llengua de referència: 98% dels casos en català i 2% en catellà

Per altra banda, entre 2020 i juny de 2023, Política Lingüística ha destinat 1,1 milions d'euros a actuacions per al foment de la llengua catalana programades per ajuntaments i organitzacions sense ànim de lucre. S'hi inclouen accions de voluntariat lingüístic i dinàmiques formatives per a col·lectius específics. Aquestes ajudes s'han convocat de manera ininterrompuda des de l'any 2016.

2020

• Dotació: 225.000 euros
• Beneficiaris: 17 ajuntaments i 12 associacions
• Actuacions: 48

2021

• Dotació: 225.000 euros
• Beneficiaris: 18 ajuntaments i 10 associacions
• Actuacions: 49

2022

• Dotació: 325.000 euros
• Beneficiaris: 23 ajuntaments i 14 associacions
• Actuacions: 73

2023

• Dotació: 325.000 euros. Tant els beneficiaris totals com les actuacions acomplertes queden pendents de la resolució definitiva.

A la memòria d'activitat 2019-2023 de la Direcció General de Política Lingüística també hi consten actuacions dirigides als joves i a les activitats de lleure, justícia, sanitat, escola, universitat i mitjans de comunicació, entre d'altres. Cal recordar, pel que fa a l'àmbit de salut, la polèmica que es va produir el gener de 2022 entre el PSIB i MÉS per Mallorca. Les discrepàncies es van produir arran de la decisió del PSIB (que controlava la Conselleria de Salut i Consum, de la mà de Patrícia Gómez), d'exonerar del requisit de català en el procés d'estabilització dels metges i infermeres. Davant aquest fet, MÉS va exigir que la llengua pròpia s'inclogués com a requisit, amb una moratòria de dos anys perquè els professionals poguessin acreditar el nivell B1.

La situació de tensió va arribar a tal punt que el partit ecosobiranista va amenaçar amb la dimissió dels seus càrrecs al capdavant de la política lingüística del Govern: Miquel Àngel Sureda, Secretari Autonòmic d'Universitat, Recerca i Política Lingüística i Beatriu Defior, directora general de Política Lingüística. Finalment, el PSIB va fer marxa enrere. Només en les 15 categories considerades deficitàries de professionals, de 49, es va mantenir l'exempció del català, amb un termini de dos anys perquè els candidats poguessin acreditar el nivell requerit a la convocatòria.