L'Oficina de Drets Civils i Polítics denuncia "l'abús" de la llei antiterrorista a Espanya amb un "biaix conservador"

BarcelonaL'aplicació desmesurada de la llei antiterrorista pot tenir conseqüències greus en les persones afectades, com una vulneració dels seus drets fonamentals o un tractament processal més sever, a banda de les implicacions per la seva vida i la seva salut mental. L'Oficina de Drets Civils i Polítics ha presentat aquest dimecres un informe en què denuncia l'ús "abusiu" d'aquesta normativa. Ho atribueix, entre altres qüestions, a una separació de poders "feble" a Espanya, que comporta que la judicatura tingui un "biaix conservador" que "es reflecteix en les seves interpretacions" del Codi Penal.

A l'informe, l'organisme recorda que els membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) són nomenats pel Congrés a través d'un pacte entre els principals partits, cosa que considera que "no pot garantir la divisió de poders". És el CGPJ qui nomena alts magistrats, entre els quals els jutges del Tribunal Suprem i els de l'Audiència Nacional, on acaben els judicis per acusacions de terrorisme. "És evident que les decisions dels jutges no són políticament neutrals", apunta el document: "Si ho fossin, no seríem capaços de predir, amb un reduït marge d'error, què votarien la majoria dels jutges dels més alts tribunals en moltes de les sentències, especialment les que tenen un component més clarament polític". Aquesta càrrega política es veu accentuada, considera l'escrit, per la "vaguetat en la definició i la falta de concreció d'alguns tipus penals", com els relacionats amb el terrorisme. Això comporta que sovint els jutges i la Fiscalia hagin de fer una interpretació excessiva, apunta l'informe, de la llei. Assenyala, a més, un abús de l'ús del dret penal en l'esfera social i política i una "judicialització" del debat públic.

"Tota la literatura jurídica dels anys 80 plantejava que s'havia d'abolir l'Audiència Nacional", ha explicat l'advocat Benet Salellas a l'acte: "Mentre hi sigui, amb gabinets de premsa potents i jutges seleccionats amb un patró determinat, hi haurà un espai de connexió amb la part més fosca del poder". L'informe de l'Oficina de Drets Civils i Polítics també assenyala que "els dubtes sobre l'AN a la Constitució i el Conveni Europeu dels Drets Humans han acompanyat aquest òrgan des del seu naixement". "Fa interpretacions extraordinàriament extensives dels delictes relacionats amb terrorisme", assenyala, que "tenen com a conseqüència la criminalització i la repressió de la dissidència política".

Les implicacions personals

L'informe posa damunt la taula uns quants casos que considera paradigmàtics. "En els casos repressius hi ha un biaix ideològic i un determinat context polític", ha apuntat Tamara Carrasco, protagonista d'un dels més recents, que denuncia una estratègia de "despersonalització" de l'afectat. El cas Dixan (2003), les operacions Ice, Piñata i Pandora (2014-2015), el cas d'Altsasu (2016) o l'operació Judes (2019-2020) són alguns dels que van comportar presó per als acusats.

El director de l'Oficina de Drets Civils i Polítics, Adam Majó, ha fet èmfasi en els que han acabat en absolució. Com el de Cassandra Vera, una noia de 22 que el 2016 va ser detinguda per diversos tuits. L'AN la va condemnar a un any de presó i a set d'inhabilitació absoluta. El març del 2018 el Suprem la va absoldre. Pel que fa a les operacions policials de Piñata, Pandora i Ice, per les quals 41 persones van ser detingudes a Barcelona, Madrid, Granada, Palència i altres localitats, després d'anys d'investigació i empresonaments preventius, només l'Ice va arribar a judici i es van absoldre tots els detinguts del delicte de pertinença a organització terrorista. El cantant César Strawberry també va ser detingut el 2015 i condemnat a un any de presó i sis anys i sis mesos d'inhabilitació per un delicte de terrorisme en la modalitat d'humiliació a les víctimes, per un tuit publicat a les xarxes socials. Hi va interposar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional, que finalment va anul·lar la sentència del Suprem. És semblant el cas de l'advocat Arkaitz Terrón, acusat d'enaltiment del terrorisme i d'humiliar les víctimes a les xarxes socials, que va acabar essent absolt.

Quan s'acusa una persona de delictes relacionats amb el terrorisme, les penes són molt més elevades i també se li apliquen normes més severes. Per exemple, la detenció es pot prorrogar fins a cinc dies i, un cop a la presó, pot estar incomunicada deu dies. A més, el detingut pot estar suspès del dret de designar un advocat de confiança, fer trucades o accedir al contingut del seu expedient. A més, l'informe recorda entre altres coses que se li pot aplicar el règim d'aïllament sense control extern ni límit temporal. I insisteix que diferents organismes internacionals han denunciat mancances en el sistema jurídic espanyol pel que fa a la lluita antiterrorista.