El pare de les nenes de Tenerife va seguir un pla premeditat per causar "un dolor inhumà" a la mare
L'Olivia, la gran, va morir d'un edema pulmonar agut, i els equips de rastreig continuen treballant al mar per localitzar l'altra menor, l'Anna
BarcelonaL'Olivia i l'Anna, les germanes de Tenerife assassinades pel seu pare, van morir presumptament a casa d'ell en un pla premeditat i concebut per causar dolor a la mare i exparella de l'agressor, segons consta a la interlocutòria de la jutge que recullen diverses agències. La magistrada treballa amb la premissa que l'agressor va cometre el crim a la seva finca i que posteriorment va traslladar els cossos dins d'unes bosses (les que s'han localitzat al fons del mar, on va aparèixer també el cos d'una de les nenes) i se'n va desfer tirant-los a l'aigua per, a continuació, suïcidar-se.
El doble assassinat ha posat en relleu l'encara poc reconeguda violència vicària en què l'agressor es val dels fills per causar patiment a la dona. La jutge deixa clar que la motivació de Tomàs G. va ser provocar deliberadament "un dolor inhumà" i incertesa a la seva exparella, a qui va anunciar diverses vegades per telèfon –quan les menors presumptament ja eren mortes– que havia marxat amb elles de l'illa de Tenerife i que no les tornaria a veure. Després, repassa la magistrada al document, s'hauria desfet dels cossos assegurant-se que no els trobessin i buscant un lloc "expressament" allunyat i molt profund, on sabia que seria difícil fer una cerca submarina (ha calgut un vaixell oceanogràfic i un robot per trobar el cos de l'Olivia, la gran).
El robot que rastreja la zona en un vaixell oceanogràfic des de fa dies va detectar el cos de l'Olivia dijous a gran profunditat. Era a l'interior d'una bossa que estava lligada en una àncora –que podria ser de la llanxa del pare–. Els equips de rescat van trobar una segona bossa d'esport buida i ara treballen per localitzar l'Anna, de només un any.
Els primers resultats de l'autòpsia apunten que l'Olivia va morir d'un edema pulmonar agut, segons publica Efe, tot i que encara caldrà esperar el resultat de més anàlisis per saber les circumstàncies del crim. La magistrada del jutjat de primera instància i instrucció número 3 de Güímar ha informat el ministeri fiscal que queda sense efecte l'ordre internacional de detenció per a l'agressor per haver segrestat les filles i n'ha dictat una altra per dos presumptes delictes d'homicidi.
La cerca de les nenes va començar fa quaranta dies, el 27 d'abril. Inicialment els investigadors tenien totes les hipòtesis damunt la taula, començant per la possibilitat que el pare les hagués segrestat i se les hagués emportat a l'estranger, però tots els indicis que ha anat recollint la Guàrdia Civil han conduït fins a un desenllaç fatal que ha certificat el crim masclista.
Un tracte vexatori cap a la seva exparella
La interlocutòria judicial recull que Tomàs G. i Beatriz Z., mare de les nenes, s'havien separat feia aproximadament un any i que des de llavors ell mantenia un tracte vexatori i denigrant cap a ella, amb retrets constants perquè tenia una altra parella que compartia moments amb les nenes, que vivien amb la mare.
La magistrada fa una reconstrucció del que van ser les últimes hores amb vida de les menors. El 27 d'abril l'agressor havia pactat passar la tarda amb elles i tornar-les a casa de la mare a les 21 hores. Va recollir la filla gran, l'Olivia, a classes d'alemany a les 17 h i va aprofitar per entregar a la directora del centre, que era la seva nova parella, un estoig embalat amb cinta, i li hauria dit que li truqués per telèfon a les 23 hores i que només llavors obrís l'estoig. La dona, però, el va obrir aquella mateixa tarda i hi va trobar 6.200 euros en metàl·lic i una carta de comiat.
El crim, però, l'hauria comès ja amb les dues menors a casa seva. Segons la interlocutòria judicial, va amagar els cossos en bosses d'esport a dins del cotxe que va fer servir per traslladar-se fins al port i salpar fins al punt on els va tirar al mar. Pel camí, però, hauria enganyat la seva exparella dient-li que havien anat tots tres a menjar alguna cosa i que les tornaria a casa més tard. El seu relat canvia en una trucada, ja des de l'embarcació més tard, quan li comunica que no les tornarà a veure perquè ha abandonat l'illa amb les nenes.
La jutge assumeix que, ja havent-se desfet dels cossos de les nenes, Tomàs G. va tornar un altre cop al port per carregar el mòbil perquè s'havia quedat sense bateria. La interlocutòria relata que la Guàrdia Civil se'l creua en una embarcació i li aixeca una acta d'infracció per incomplir el toc de queda encara vigent llavors. L'últim cop que salpa amb l'embarcació ja és passada la mitjanit i el senyal del seu telèfon es perd passades les dues de la matinada, després d'una última conversa amb la seva exparella i d'haver enviat missatges de comiat a la seva família i alguns amics. L'endemà, 28 d'abril, a la tarda localitzen l'embarcació, surant a la deriva.