L'òmicron celebra el seu primer aniversari: quina ha estat la seva evolució?

El 26 de novembre del 2021, l’Organització Mundial de la Salut va anunciar que s’havia descobert al sud de l’Àfrica una nova variant del coronavirus, coneguda com a òmicron, que va propagar-se molt ràpidament i va convertir-se en la forma dominant a tot el món. Va causar un augment de casos sense precedents. Ara, un any després, els viròlegs encara intenten entendre els seus sorprenents girs evolutius: aquesta variant té la capacitat de mutar molt ràpid i, en lloc de generar un sol llinatge, ha explotat en centenars, cadascun dels quals ofereix resistència al nostre sistema immunitari. És per això que Jesse Bloom, un viròleg que treballa al Centre Oncològic Fred Hutchinson de Seattle, pronostica que, si no surt una variant molt diferent, aquesta continuarà sent la predominant, i que això dificultarà que els científics dissenyin noves vacunes i tractaments. 

Quan va aparèixer l'òmicron, portava més de 50 mutacions que la diferenciaven de les altres variants del coronavirus. Molts investigadors defensaven la idea que havia sorgit en una persona amb un sistema immunitari dèbil i que feia mesos que estava contagiada de covid. No obstant això, el mes passat, un equip de científics de la Universitat de Minnesota va indicar que el seu origen podria venir dels rosegadors, després d’haver comprovat que uns ratolins havien estat infectats d’una fase inicial del virus.

En les setmanes posteriors al seu descobriment, l'òmicron va convertir-se ràpidament en la variant predominant gràcies a les seves mutacions i va fer possible que el virus passés desapercebut dins les cèl·lules de manera més eficaç, perquè no era detectat per alguns dels anticossos de les vacunes o infeccions. L'òmicron va continuar mutant a mesura que es multiplicava i continuaven apareixent noves versions.

Preocupats per una explosió evolutiva

Tot i això, al febrer, Theodora Hatziioannou, una viròloga de la Universitat Rockefeller de Nova York, i el seu equip van fer un experiment que preveia que l'òmicron estava preparada per a una explosió evolutiva. Hatziioannou va realitzar proves de la variant en fins a 40 anticossos diferents que la continuaven bloquejant i van descobrir que era molt fàcil que unes quantes mutacions més d’aquesta variant l’acabessin fent resistent a gairebé tots aquests anticossos. Curiosament, quan els investigadors van afegir aquestes mateixes mutacions a la proteïna de l'espícula que és a la superfície del coronavirus, no va tenir cap efecte en la seva resistència als anticossos. “Quan vam veure això, ens vam preocupar”, va comentar la viròloga.

Des d’aquell moment, l'òmicron ha confirmat aquesta preocupació. Gràcies a la seva gran quantitat de contagis, el virus ha tingut més oportunitats de mutar i ha experimentat algunes de les “preocupants” mutacions que Hatziioannou havia avançat. A més, aquestes mutacions s’estarien desenvolupant amb rapidesa i el més probable és que estiguin donant als virus un gran avantatge evolutiu: en el primer any de la pandèmia, la majoria de la gent que va contagiar-se no tenia anticossos pel covid, mentre que ara, la major part de les persones els tenen. Així, els virus compten ara amb una resistència addicional als anticossos que els permet poder superar fàcilment els que no la tenen.

Sergei Pond, un viròleg de la Universitat de Temple de Filadèlfia, va assenyalar que “l’evolució que estem veient és la més ràpida que hi ha hagut fins ara”. De fet, aquestes subvariants estan passant per un procés que Charles Darwin va identificar fa 160 anys com a convergència. Darwin va veure com les aus i els ratpenats desenvolupaven unes ales molt similars de manera totalment independent. Ara les mutacions d’òmicron estan escapant de manera independent als mateixos anticossos gràcies a la seva evolució.

Sense subvariant guanyadora

Potser, aquesta gran “competència” que s’estan trobant les subvariants està impedint que una d’elles es faci majoritària i agafi el control. Als Estats Units d’Amèrica, la BA.5, que va ser la dominant durant molt de temps, ara només és la responsable del 19% dels casos nous. En canvi, la seva descendent, la BQ.1, ja és la culpable del 28% i la BQ1.1, una descendent de la BQ.1, ja causa el 29%. Unes altres tretze subvariants d’òmicron conformen la resta.

No obstant això, a la resta del món són altres les subvariants que s’imposen. Singapur, per exemple, ha registrat un augment de la XBB, un híbrid de dues subvariants diferents de la BA.2. Però la XBB és molt poc freqüent a la majoria de llocs. “La major part d’això té a veure simplement amb quina es va propagar primer a la zona”, explica Thomas Peacock, viròleg a l'Imperial College de Londres.

Tot i això, els estudis realitzats en les persones que van rebre la dosi de reforç revelen que els seus anticossos neutralitzen millor la BQ.1.1 i altres noves subvariants, a diferència dels anticossos produïts per la vacuna original contra el covid. A més, tot i que les mutacions són capaces d’evadir molts dels anticossos, per sort, sembla que no són més letals que les formes anteriors de l’òmicron.