L'opinió de Marga Prohens sobre el 'baléà' l'any 2015: "És un doi"

PalmaEl debat sobre la llengua 'balèa' ve d'enrere. L'actual presidenta del Govern, Marga Prohens, va assegurar el 2015, en una trobada amb estudiants de periodisme, que la llengua 'baléà' era "un doi". Així es va pronunciar enn aquell moment, quan era portaveu del PP a l'oposició, en relació amb les tesis del gonellisme segons les quals la llengua que es parla a les Illes no és la catalana, que ha assumit Vox, el seu soci actual de Govern.

Recentment, la Casa Reial ha concedit el títol de reial a l'Acadèmi de sa Llengo Baléà. En paral·lel, Vox ha obert el debat i ha posat sobre la taula la possibilitat de canviar la denominació del català a l'Estatut d'Autonomia i substituir-la per 'balear'. Ara bé, en tot moment el Govern s'ha mantingut ferm en la idea que la llengua pròpia i oficial és el català i en el respecte a l'Estatut.

Intromissió reial

La decisió de la Casa Reial ha generat la resposta del Consell de Mallorca, que ha aprovat una moció presentada per MÉS per Mallorca en què exigeix a Felip VI que retiri immediatament el títol de 'reial' a l'Acadèmi de sa Llengo Baléà, que demani disculpes i que reconegui la unitat de la llengua catalana. Aquesta iniciativa ha tirat endavant gràcies a l'abstenció del PP. Vox hi ha votat en contra. La reacció de l'extrema dreta no s'ha fet esperar. Vox pressiona el PP després que el partit de la dreta fes possible que la iniciativa, impulsada per MÉS per Mallorca, tiràs endavant. Cal recordar que la moció també exigeix a la Casa Reial que consulti la UIB per a futures decisions relatives a la llengua pròpia. El partit d'extrema dreta ha fet públic un comunicat on reclama una reunió amb els socis del PP, a qui qüestionen si estan "amb el rei" o "amb els independistes".

Hi ha divisió

En el si del grup de Vox al Parlament també hi ha malestar en relació amb la denominació lingüística. Les cares visibles de desaprovació d'alguns dels diputats de Vox durant la intervenció de la seva companya Patricia de las Heras al Parlament balear aquest dimarts en són la prova. Hi ha una part dels representants del partit que discrepen de les tesis de la nova direcció del grup parlamentari, que nega la unitat de la llengua catalana. El discurs de De las Heras en el ple del Parlament, en què va defensar modificar la denominació del català de l'Estatut d'Autonomia per la de 'llengua balear', ni tan sols va rebre l'aplaudiment de la totalitat del seu grup parlamentari: els diputats Idoia Ribas, Sergio Rodríguez i Agustín Buades ho han evitat.

Per la seva banda, el diputat no adscrit Xisco Cardona, que a l'octubre va abandonar el grup parlamentari de Vox per discrepàncies amb la direcció, va assegurar que no pensa que "existeixi la llengua balear". "És un invent, no té substrat científic", va considerar: "Podem parlar de mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer, d'una llengua que a Espanya se la va començar a anomenar 'català', però és una varietat de l'occità". En el mateix sentit, va rebutjar defensar les teories que neguen la unitat de la llengua catalana: "Cap científic o filòleg sosté la teoria que hi hagi una llengua balear". "Crec que Vox s'equivoca", ha conclòs.