L'Orgull per a qui el lluita: milers de persones clamen pels drets LGTBI amb el crit de "no és una festa, és una protesta"
El rebuig cap a la mercantilització del col·lectiu ha estat el 'leitmotiv' de la manifestació a Palma
PalmaLa lluita pels drets LGTBI ha tret més de 2.000 persones als carrers de Palma aquest dimarts, 28 de juny. El crit de "no és una festa, és una protesta" ha tornat a deixar clar quin tipus de protesta vol el col·lectiu: "L'orgull no es ven, l'orgull és de la gent". Encapçalada per Ben Amics, la manifestació del Dia internacional de l'orgull i l'alliberament LGTBI+ ha començat a la plaça d'Espanya i ha davallat pel carrer dels Oms per continuar el recorregut fins a arribar a la plaça de Cort.
El rebuig cap a la mercantilització del col·lectiu ha estat el leitmotiv de la marxa a Palma, en què s'han sentit crits contra l'Ajuntament. "Fora l'Ajuntament del nostre moviment", han reivindicat els participants en diverses ocasions al llarg de l'itinerari, que ha recorregut les Rambles i el passeig del Born.
La nota discordant l'ha protagonitzada el Bloc Crític, que ocupava el segon lloc a la manifestació, just seguit de l'organització. "Somos el rojo del arcoiris" ha estat un dels lemes més representatius de les seves pancartes, i el crit "anticapitalistes", dels més sentits. La força dels seus clams ha arribat a solapar-se en determinats moments amb els de la resta dels participants. En aquesta línia, també s'ha pogut sentir "menys batucades, més barricades".
No hi han faltat les picades d'ull a la polèmica del Pride Week de Palma, suspesa pel batle de Palma, José Hila, per les declaracions de la seva organitzadora. "Part Forana, mirau, una lesbiana", exclamava una pancarta. Una vegada a Cort, els presentadors de la revetla organitzada per Ben Amics —Josep Salme i Mery Cuchillas— també han fet referència a les paraules de Kristin Hansen. "Hi ha una bollera de Campos, de Santanyí, del Pla, del Raiguer...", han reivindicat.
Així han donat el tret de sortida al manifest de l'Orgull 2022 de Palma. "Aquest és el crit més valent, amb el qual deixam clar que som aquí, que no desapareixerem, que continuarem exigint la igualtat real i efectiva, els nostres drets, els drets humans", han advertit els encarregats de llegir el text, que ha destacat les lleis tant estatals com autonòmiques a favor del col·lectiu, especialment la recent llei trans.
"Hi ha un 60% d'atur entre les persones trans a la nostra comunitat autònoma. Un 10% de les dones trans en situació de sensellarisme. Un 17% de les persones trans evita fer tràmits administratius per no patir violències o maltractament", han denunciat. També han recordat que "criden ja des de les institucions terribles discursos d'odi: l'estigmatització, l'assenyalament, la culpabilització dels problemes, reals o inventats, i també l'ús de les nostres identitats per assenyalar-nos com a privilegiats o, pitjor encara, com a amenaça per als menors o les dones".