L'STEI denuncia la privatització de l'educació 0-3: "És un incompliment flagrant de la llei"

PalmaEl sindicat STEI reclama un pla de xoc per incrementar les places públiques en les etapes educatives inicials per mitjà de la construcció de centres 0-6 anys que estiguin sota la gestió de la Conselleria d'Educació. El sindicat recorda que malgrat que les competències educatives corresponen a la Conselleria, en els darrers 40 anys la feina per instaurar les escoletes ha vingut de la mà dels municipis i, en menor mesura, dels consells insulars. Maria Camps, responsable de 0-6 del sindicat, ha recordat que les Balears han rebut 24,6 milions entre l'any 2021 i el 2023 per crear places públiques en aquests nivells, a raó de 806 cada any (2.418 en total). No se sap, però, quantes s'han fet efectives. Ara per ara, ha assenyalat el sindicat, manquen 14.444 places per donar cabuda a tots els infants que necessiten disposar del servei d'escoleta. L'STEI assegura que, davant l'immobilisme dels municipis, Educació podria prendre la iniciativa i construir els centres educatius. D'aquesta manera, es podrien gastar els fons Next Generation, de caràcter finalista, i així evitar haver-los de tornar a la UE.

En el curs actual, l'oferta la integren 7.616 places públiques; 4.444 de concertades i 955 de privades. Per a l'any que ve, la Conselleria ha previst un increment de 600 places concertades i 100 a centres públics. Aquest fet suposa un increment d'un 13% i de l'1%, respectivament. Per això, el sindicat ha denunciat que el que s'està produint és "la privatització del servei". "Ho volen resoldre tot amb més places concertades"; ha assenyalat el secretari d'Ensenyament Públic, Lluís Segura. Camps, per la seva banda, ha exposat que el que està succeint a les Balears també es produeix a altres comunitats governades pel PP: "Nodreixen la concertada en detriment de la pública. És un incompliment flagrant de la llei".

A Menorca domina la pública

La situació és diferent segons l'illa. Menorca, per exemple, disposa de 1.487 places públiques i 141 de concertades. És l'illa amb més proporció de places públiques. Mallorca en té 5.348 de públiques, 3.768 de concertades i 955 de privades. Eivissa és l'illa on la presència de la concertada és més gran. De fet, representa pràcticament la meitat de l'oferta disponible.

LSTEI també ha posat el focus en la precarietat que pateixen les mestres de les escoletes i les tècniques, que depenen de diferents convenis col·lectius. Per exemple, l'estatal fixa per a les primeres un salari base de 1.489 euros i els triennis a 32 euros. En canvi, el conveni del patronat de Palma és el més avantatjós. Amb una retribució bàsica de 1.714 euros, 89 per trienni i un complement específic de 773 euros, entre altres conceptes. Aquest fet permet que treballadors que fan les mateixes funcions tinguin retribucions sensiblement diferents.

Les reivindicacions del sindicat són:

- Augmentar les places públiques i de gestió pública amb un pla de xoc que potenciï la creació de centres 0-6 anys, gestionats directament per la Conselleria d'Educació. L'administració té recursos per fer-ho i obtenir sòl per a aquests equipaments.

- Aposta pels centres de 0-6 anys, "perquè les dimensions humanes dels centres educatius són sempre una garantia de qualitat i de coherència de projecte pedagògic".

- La consideració de personal docent, dependent de la Conselleria d'Educació, per a totes les persones treballadores dels centres educatius de 0-6.

- La disminució progressiva de les ràtios, adaptant-les a les recomanacions de la Xarxa Europea d'Atenció a la Infància de la Comissió Europea (4 infants de 0-1 / 6 infants d'1-2 anys / 6 infants de 2-3 anys).

- La baixada de ràtio fins a 15 nins/es per aules de 3-6 anys.

- Personal propi del centre per a atenció d'alumnat amb necessitats educatives especials.

- La progressiva exigència de Grau de Magisteri en Educació Infantil per unificar aquesta etapa educativa amb la resta i assolir l'equiparació de les condicions laborals amb la resta de docents.