“L’única por que tenc és que el temps passi molt aviat”

PalmaLa veritat és que és una setmana bastant carregada. Dilluns capvespre vaig amb els alumnes de primer que he tingut enguany a fer una passejada literària pel cementeri de Palma, que consisteix a fer un recorregut per davant les tombes de determinats escriptors i anar llegint-ne textos. En llegirem de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Gabriel Alomar, Francesc de Borja Moll, Joan Alcover i Josep M. Llompart. Acabarem davant el Mur de la Memòria, on llegirem textos literaris referits a la Guerra Civil.

Dimarts i dimecres tenim la presentació dels treballs de final de grau dels alumnes que enguany acaben la carrera. Jo som membre del tribunal que ha d’avaluar dos d’aquests treballs. Margalida Pons els ha dirigit. Els seus títols demostren que els estudis de literatura catalana tracten temàtiques noves: un es titula La imatge de la prostitució en la literatura del segle XX i XXI, i l’altre, La teoria ‘queer’ com a eina interpretativa de la cultura catalana.

Dimecres tenc un dinar de final de curs amb el departament. I al vespre vaig al teatre Principal de Palma a veure Kelly, de Rafel Gallego i Sergi Belbel. Em fa il·lusió, perquè no vaig poder anar-hi el primer pic. Dijous tenc una presentació en línia del llibre de Catalina Mir sobre l’obra Vint-i-dos contes, de Mercè Rodoreda. A més de l’autora, hi participam Margalida Pons, Irene Zurrón i jo mateix. 

A banda de totes aquestes coses establertes al calendari, per casa hi haurà el desembarcament dels meus quatre nets –de sis, cinc, quatre i dos anys. Són una festa impressionant. El cap de setmana també farem algun dinar familiar. I hauré d’anar fent les lectures que m’exigeixen els articles que estic redactant i també he d’acabar un pròleg per al llibre Universos literaris, de Llorenç Soldevila.

Després de tot un dia de llegir i escriure, em va molt bé, cap a les 22 h, veure una pel·lícula o alguna sèrie. Quan estudiava a Barcelona anava molt a la filmoteca i sempre pensava que era una llàstima no poder disposar d’una cosa semblant a una biblioteca per veure cinema. Ara sí que ja podem. Jo som habitualíssim de Filmin. Hi puc veure una gran quantitat de pel·lícules de totes les èpoques i de moltes cultures diferents. Sempre les veig en versió original i, si és possible, subtitulades en català. 

Malauradament, aquesta setmana faltarà l’exercici físic. M’he proposat anar a caminar, però no acab d’arrancar. Jo visc a Campanet i tenim molts de camins insuperables. Ara, amb la jubilació, canviarà una cosa substancial en la meva vida: fins ara havia d’anar a Palma quan tenia classe, les havia de preparar, corregir treballs... Per tant, se m’alliberarà una quantitat considerable de temps, que podré dedicar a acabar coses que tenc començades. L’única por que tenc és que el temps passi molt aviat. Hi ha massa coses que m’interessa fer i molts de projectes que no he tingut temps d’acabar.