L’urbanisme feminista, una tasca pendent a Palma

PalmaA tocar de mitjanit, la plaça del Tub un dia està completament a les fosques i l’endemà té un poc de llum, no gaire. És una zona que acostuma a ser molt freqüentada, per a l’oci o com a zona de pas entre la via Roma i el parc de Llorenç Cerdà. Els vespres de foscor contradiuen el concepte d’urbanisme feminista, cada cop més present a les ciutats. A Palma, però, encara s’ha de treballar. La presidenta de l’IBDona, Maria Duran, afirma que no té constància directa que la plaça del Tub estigui sense llum, però que les zones on hi ha risc d’agressions o violacions són espais que necessàriament han d’estar il·luminats. “Tenim una societat masclista i la realitat és que es pot aprofitar la manca de llum i la sortida de persones que puguin estar fent màsters o postgraus a la universitat o als altres centres educatius de la zona. La manca de llum suposa un risc per a les dones”, explica Duran.

I és que si tenim en compte el concepte d’urbanisme feminista, la teoria i el moviment social sobre l’impacte que té en les dones l’entorn construït –basat en una estructura patriarcal–, es pot observar com els espais poc o directament sense il·luminació contribueixen a perpetuar aquest model. Segons la definició del moviment, les estructures patriarcals, tant socials com polítiques, han tingut un impacte negatiu en les vides de les dones i han limitat la presència femenina en la planificació urbana. Duran assenyala que l’IBDona ha encarregat un informe sobre urbanisme inclusiu de dones i homes, que tenen previst rebre abans de final d’any. L’informe se centrarà en com s’han de rehabilitar i restaurar les zones degradades perquè siguin espais feministes o espais on dones i homes puguin viure d’una manera tranquil·la i puguin desenvolupar el seu potencial. La voluntat és que aquest urbanisme es generalitzi.

Pel que fa a aquests models de ciutats a Europa, el cas de Viena destaca com un èxit de l’urbanisme feminista que posa les persones en el centre del disseny de les ciutats. En aquest sentit, l’enginyera Eva Kail assenyalava en una entrevista d’El País que les urbs actuals varen ser pensades i dissenyades per homes i que els carrers no es varen plantejar com a espais d’ús i gaudi, sinó com a llocs de pas, i que per això és necessari introduir la perspectiva de gènere. El model predominant és una qüestió que ve de molt enrere, quan aquests espais s’associaven als homes i les dones majoritàriament quedaven recloses en les tasques domèstiques, lluny dels carrers. Per això, un dels objectius principals d’aquest corrent és dissenyar els espais urbans a partir de l’experiència de les dones.

Llums i ombres

Des de l’àrea d’Infraestructures de l’Ajuntament de Palma indiquen que no tenen constància de la manca de llum elèctrica de la plaça del Tub, però asseguren que es vol revisar l’enllumenat en general i elaborar un informe sobre les zones que acostumen a ser més freqüentades per dones, per donar-los més seguretat. Aquesta, però, és una idea que encara no s’ha duit a terme, segons confirmen. En tot cas, la conscienciació per part de les administracions és incerta, ja que no tenen constància d’alguns d’aquests problemes i situacions. Infraestructures ho atribueix a l’adjudicació feta el 6 d’octubre de l’any passat, que consistia en dos lots del contracte d’enllumenat públic de Palma per als quatre anys vinents per un import de més de 40 milions d’euros.

El títol de la nota de premsa sobre aquesta adjudicació inclou les paraules accessibilitat i perspectiva de gènere, però, al cap i a la fi, són idees que de moment no es tradueixen ni en el disseny ni en l’enllumenat de Palma. Pel que fa a la conservació i al manteniment del districte Centre, on s’ubica la plaça del Tub, el de Ponent i l’enllumenat nadalenc, l’adjudicació es va fer per 19,7 milions d’euros. En el document, Cort també assegura que el contracte incorpora per primera vegada la perspectiva de gènere i que preveu “crear itineraris més ben il·luminats entre edificis, centres escolars o espais com les aturades de bus perquè aquests recorreguts resultin més segurs per a les dones”.

Així i tot, zones com la dels Molins també es troben molts vespres a les fosques. Ainhoa Sansó és una veïna del barri i explica que passejar per zones sense llum no és gens agradable. “Em crea una sensació d’inseguretat, haver de travessar tots els Molins per anar a casa meva. Quan no hi ha cap fanal encès em fa sentir tensa perquè pens que podria passar-me alguna cosa”, conta. També assenyala que és incòmode perquè en aquesta via hi ha molts bancs i arbres i que, si no vas un poc alerta, et pots topar amb aquests obstacles.

D’altra banda, des de la Regidoria de Model de Ciutat indiquen que a Palma, com detalla el Pla d’Ordenació General, es té en compte la perspectiva de gènere, una afirmació que s’oposa al que s’observa en diversos districtes de Ciutat. Aquest pla menciona la perspectiva de gènere aplicada a un urbanisme i a un model de ciutat que supera la tradicional separació d’espais públics i privats. A més, un dels paquets de mesures que inclou el pla consisteix a garantir “el dret efectiu d’utilitzar l’espai públic sense por, mitjançant espais segurs i més accessibles”.

Per la seva banda, Cristina Llorente, del col·lectiu Arquitectives, assenyala que hi ha llocs de la ciutat que no estan dissenyats des d’una perspectiva de gènere i inclusiva però que s’estan fent passes per adequar la ciutat a aquests criteris. Pel que fa a l’enllumenat, indica que no és necessària una potència elevada d’il·luminació si es compleixen altres requisits de l’espai, com és el cas de l’habitabilitat, ja que si un espai es troba desert tot i que estigui molt il·luminat, encara és un espai amb una percepció d’inseguretat molt elevada. Llorente també afirma que tot i que l’enllumenat sigui un factor important, no s’ha de tenir com a factor únic de millora dels espais de la ciutat.