L’Estat vol posar molins marins flotants a la costa de Menorca

PalmaEspanya es vol convertir en un referent europeu en energia eòlica marina i Menorca forma part de l’estratègia de l’Estat per fer-ho possible. El Ministeri per a la Transició Ecològica considera viable posar molins flotants al nord-est i al sud-est de l’illa, que és on bufa més vent al llarg de l’any i la profunditat no supera els 1.000 metres requerits per fixar-los al fons marí amb un cable. Precisament l’element més innovador és que aquests aparells surin a l’aigua. Fins ara, la tècnica més estesa ha estat la de clavar-los a terra i, per tant, s’han instal·lat en indrets amb poca profunditat, com ara a la mar del Nord. El govern espanyol també preveu posar molins al golf de Roses, a la costa andalusa, a la cantàbrica i a les Canàries per generar entre 1 i 3 gigawatts abans del 2030, segons l’esborrany de la Hoja de Ruta de la Eólica Marina y las Energías del Mar, en exposició pública fins al 6 d’agost.

“Potser a Menorca no fa tant de vent com a Roses o a les Canàries, però està per sobre del mínim necessari perquè sigui viable”, explica el director general de l’Institut per a l’Estalvi i la Diversificació de l’Energia del govern espanyol, Joan Groizard. Els plans d’ordenació de l’espai marítim exigeixen que la velocitat mitjana del vent anual superi els 7,5 metres per segon a una altura de 100 metres, que és el que fan els molins. A Menorca s’arriba fins als 8, mentre que al cap de Creus o al cap de Gata se superen els 9 i fins i tot els 10, segons el document.

La superfície on es farien els parcs eòlics marins menorquins estaria dividida en tres zones. La producció elèctrica dependrà del nombre de molins que s’instal·lin, tot i que el Ministeri estima una potència d’entre 550 i 750 watts per metre quadrat ocupat. El document no diu a quina distància exacta es trobarien els parcs de la costa, però en els mapes que s’hi adjunten es pot intuir que es veurien molt enfora. En tot cas, estarien suficientment a prop del litoral per connectar els molins a una estació elèctrica mitjançant un cable. La tecnologia, però, pot permetre alternatives més simples, com ara que els molins transformin l’energia del vent en hidrogen que després recollirien vaixells, comenta Groizard. Això, diu, podria convertir l’illa en un punt de subministrament per a altres països de l’entorn si es generàs molta energia, però el director general aposta més perquè l’hidrogen es produeixi per ser consumit a prop.

Groizard reivindica que Espanya està molt ben posicionada per desenvolupar molins flotants. De les 27 solucions per perfeccionar la tècnica en què s’està treballant al món, set són espanyoles. El director general assenyala que els molins poden aportar encara més. “Si els posam, consideram que cal que tinguin sistemes de monitoratge per obtenir dades meteorològiques, de l’onatge i ambientals”, comenta. L’enginyer apunta que ara l’Estat ha marcat el camí per desenvolupar aquesta energia renovable, però recorda que el Consell de Menorca, el Govern, els ajuntaments i les entitats poden al·legar el full de ruta. “Es pot opinar si han de ser o no zones per potenciar molins”, assegura, i afegeix que si l’esborrany s’aprova amb pocs canvis, enguany mateix podran continuar treballant en una proposta per adjudicar la superfície marina que s’ocuparà. De fet, Groizard diu que les aigües on es posaran els molins són públiques i estatals, i que la idea és fer concursos perquè empreses privades les explotin.

Receptivitat del Govern i el GOB

El gerent de l’Institut Balear de l’Energia del Govern balear, Ferran Rosa, veu amb bons ulls la proposta del Ministeri sempre que es preservin “al màxim” els valors ambientals. “Cal tenir en compte que la zona costanera de Menorca forma part de la Reserva de la Biosfera i que està protegida per altres figures de conservació”, diu Rosa, que considera que els molins han d’estar com més allunyats del litoral millor. El gerent destaca que l’energia eòlica pot produir durant més hores del dia que altres com la solar, però creu que els projectes es torbaran a arribar perquè és una tecnologia “poc madura”.  

En la mateixa línia, el portaveu del GOB Menorca, Miquel Camps, no es tanca a la possibilitat d’instal·lar molins a la mar. “A terra queden poques zones i és més conflictiu”, remarca, però reivindica que enguany el pla territorial insular ha incorporat criteris perquè les plaques solars siguin compatibles amb l’activitat agrària. Respecte de la proposta de l’Estat, reconeix que no n’estava al corrent, però recorda que se’n va parlar de manera informal fa anys. L’ecologista veu necessari saber quina producció energètica generarien els parcs eòlics, perquè si no és significativa per al conjunt de l’illa, potser no justificaria el projecte. A més, apunta que cal evitar que els molins entorpeixin les migracions d’aus en perill d’extinció, com ara el virot petit, però també de les balenes que passen per la zona.