La 9, el grup de ‘hackers’ que el CNI té al punt de mira

BarcelonaSón "l’únic referent operatiu" del 'hacktivisme' a Espanya, segons el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Es fan dir La 9 i són 'hackers' d’extrema esquerra que fan activisme a través d’internet. El 6 d’agost van entrar a una web de la UGT i hi van afegir una notícia amb el títol "UGT traeix Indra i firma l’ERO". Criticaven el sindicat dins la seva pròpia web per haver acceptat les retallades de la multinacional tecnològica. El 25 de juliol van piratejar la web de Manos Limpias d’Astúries –per quarta vegada–; i han reivindicat atacs a pàgines d’Inditex, la de La Hermandad del Valle de los Caídos i 13TV. També han piratejat els servidors de la patronal minera Carbunión, filtrant-ne 145 megues de dades, i altres entitats. L'última víctima, aquesta mateixa setmana, ha estat el bisbat de Mallorca.

Milers de persones que reben els correus electrònics del bisbat de Mallorca en van llegir dimarts un que no s’esperaven i que, tot i el remitent, no havien escrit des de la institució eclesiàstica. "Estimat ramat, hem aconseguit el control de les comunicacions dels seus pastors a través del bisbat de Mallorca", deien els autors, que s’identificaven com a membres de La 9. Van reivindicar l'atac al seu blog anònim i, a més de prendre el correu del bisbat, en van piratejar la pàgina web i hi van afegir el videoclip d'una cançó anticlerical.

Els 'hackers' criticaven que es demanessin quatre anys de presó per cada una de les activistes que havien participat en una protesta en favor de l’avortament que va interrompre una missa a l’església de Sant Miquel de Palma el febrer del 2014. "Si haguéssim de comptar les vegades que l’Església s’ha ficat en la vida de la gent, no ja manifestant sinó imposant la seva visió, rebentaríem les presons d’ovelles", deia el missatge firmat pels 'hackers'.

Però què és, exactament, La 9? El grup, l’octubre del 2013, va filtrar els polèmics informes que el Centre de Seguretat de la Informació de la Generalitat (Cesicat) havia fet vigilant a les xarxes socials una cinquantena d’activistes i periodistes. L’arxiu en què van filtrar els documents incloïa un text en què carregaven contra el Cesicat i la frase "Som Anonymous, no oblidem, no perdonem, espereu-nos!".

Anonymous

Es reivindiquen, orgullosos, com a membres del moviment internacional de 'hacktivistes' Anonymous, una ameba de grups –ruscs, en diuen ells– autònoms amb objectius que a vegades divergeixen i a vegades coincideixen i aliances temporals per a accions concretes. El manual introductori per a novells d’Anonymous, que La 9 mateix ha distribuït per Twitter, admet que els és "difícil" definir-se però que bàsicament pretenen "deixar cap per avall tot el sistema tal com l’hem conegut fins ara".

L’ARA ha contactat amb membres de La 9, però es neguen a parlar amb periodistes. "No hi ha cap manera de parlar amb el que no existeix", contesten de manera críptica, i mantenen que cap d’ells els podria representar. "Som el que som i podem arribar a convertir-nos en el que diuen que som", diuen amb referència a l’informe del CNI, "però qualsevol representació és inviable", afegeixen.

Després de les detencions de la Policia Nacional espanyola el juny del 2011 i el febrer del 2012, La 9 és el principal rusc d’Anonymous que continua actiu a l’Estat. Segons l’informe 'Ciberamenaces 2014, tendències 2015', del Centre Criptològic Nacional-CERT, un organisme que depèn del CNI, "a Espanya ha decaigut la presència 'hacktivista' d’entitats locals" però es manté La 9 "com l’únic referent operatiu". El document també admet “un increment lleu d’atacs d’entitats 'hacktivistes' marroquines contra pàgines web de baix nivell”.

Un dels primers vídeos que el grup va publicar al YouTube, el maig del 2012, ensenya com van piratejar la web de la Fundació José Antonio Primo de Rivera per afegir-hi un text contra els "falangistes, feixistes i altres ionquis del totalitarisme". El vídeo, com moltes de les seves accions, inclou el seu logotip: un soldat en blanc i negre que, en lloc de cara, té un interrogant. Fa referència a la novena companyia de la Divisió Leclerc, a la qual van prendre el nom: una companyia militar formada sobretot per republicans catalans i espanyols que es van unir al moviment de la França Lliure durant la Segona Guerra Mundial. Va combatre sota les ordres del general nord-americà George Patton i l’agost del 1944 va ser la primera unitat que va entrar per alliberar París.

Els referents republicans es noten en les accions de La 9, que ha fet servir imatges dels No-Do per reivindicar accions contra el PP i té els partits i entitats de dretes com a principals objectius. El grup és completament actiu i a través del compte de Twitter publica comentaris cada dia.