Podem involucrar la part musical de tot allò que passa al món

Aquesta setmana que ve és difícil de programar, però després de les eleccions es dibuixa moguda. No tenc clar què faré. Des del GOB, tampoc no tenim res previst. Si guanyen les dretes, analitzarem el nou escenari i pensarem com respondre-hi. I farem el mateix si el Pacte es revalida, però traçarem un full de ruta que ja hem començat a plantejar. Esperem que aquesta setmana que ve puguem sortir a celebrar quatre anys més d’un govern d’esquerres, encara que haurà d’evitar repetir els errors bàsics.

La feina del GOB tampoc no és previsible, i poden sorgir reunions d’un dia per l’altre i que no havíem programat. De tota manera, hi ha temes que els discutim per WhatsApp.

Tot i que vaig improvisant, la meva vida ha estat els darrers mesos força repetitiva. Faig classes al Conservatori Superior de Música, on impartesc etnomusicologia i història de la música, entre altres disciplines relacionades amb l’antropologia musical. Només hi faig feina dos dies a la setmana -dijous i divendres- i els altres dies me’ls organitz un poc com venen. Per exemple, dilluns prepar les classes i, sobretot, dedic unes hores a la tesi doctoral sobre Baltasar Samper. Hi dedic sovint entre dues i quatre hores al dia. De vegades més. Cercar una sola dada ja sol dur hores de feina.

Els dijous faig classe de 8 a 12 h i els divendres de 8 a 13.30 h. Dijous horabaixa prepar les classes per l’endemà, però en general són una mica anàrquiques. Una de les meves assignatures està més centrada en objectes sonors. Una altra parla de pura teoria etnomusicològica. En totes les classes parlam, d’una manera o una altra, sobre les relacions de la música amb la societat. També hi abordam els temes d’actualitat. Podem involucrar la part musical de tot allò que passa al món. Quan va sortir la sentència de la Manada, vàrem parlar sobre com els discursos de violència masclista s’articulen a través dels discursos musicals i amb els objectes sonors que reprodueixen o formen un univers de conductes socials que afavoreixen la violència de gènere.

En altres casos, si xerram de música i identitat, acabam parlant de racisme, nacionalisme o etnicisme. També ha acabat sortint el tema de Vox o el procés independentista.

Quan el GOB i la tesi doctoral em deixen marge, vaig al gimnàs a practicar rem indoor. La veritat és que hi vaig poc. També he de treure a passejar el meu ca.

Temps per llegir novel·les tampoc no en tinc gaire. Llegesc un munt de llibres de tesi o de classe, però quan m’atur estic cansat de llegir. Me’n compr alguns, però després no me’ls llegesc. Tenc pendents el darrer del Jaume Cabrer i el de Melcior Comes. El de Laura Gost diuen que també està molt bé. Però preferesc veure una sèrie i descansar un poc. Quan tenim temps, amb la meva companya, miram Joc de Trons. Anam per la sisena temporada, així que encara no volem saber-ne res del final.