'Gaza' ens segueix ocupant molt de temps

PalmaEl més rutinari al llarg de la setmana és l’horari de feina. Treballo a Amadip Esment Fundació des de fa més de quatre anys, al departament de comunicació fent fotos i vídeos. Però ara al mes de juliol tenim jornada reduïda i el que faig és anar de vuit a tres.

Aquest dimarts a la tarda tenc cita amb el fisioterapeuta, per l’esquena. He d’anar periòdicament perquè de portar la càmera i gravar amb una posició determinada se m’acaba carregant molt.

Entre les coses programades aquesta setmana, el dijous tenim una reunió extraordinària de junta de l’ACIB, l’Associació de Cineastes de les Illes Balears, a la qual sóc vocal. Ens hem de reunir perquè s’està tancant la següent ajuda a l’ICIB, l’Institut d’Indústries Culturals de les Illes Balears i volem resoldre els dubtes que hagin sortit a l’esborrany.

El que em sol ocupar la resta del temps és algun rodatge del meu nou projecte documental. Es tracta d’un llargmetratge, titulat Destrucció creativa d’una ciutat, i està coproduït per la IB3 i compta amb el suport del Consell de Mallorca i de l’Institut d’Estudis Baleàrics. És un retrat de la ciutat de Palma, però de la part més desconeguda, en què per mitjà de personatges femenins i les seves relacions amb els barris es parla del model urbà, de gentrificació, de lluita de classes... Té un punt de vista més observacional, no com altres que s’han fixat més en dades, xifres i experts. Per exemple aquest dimarts passat vàrem estar a judici a La Gerreria arran d’un seguiment que li feim a una de les persones que surten al documental.

A les tardes també gestiono les projeccions de Gaza. Ens segueix ocupant molt de temps, encara que sembli que ha passat. El divendres passat vàrem projectar-lo a Mallorca una vegada més, a Vilafranca de Bonany. Al final, la importància d’això era donar-li repercussió i és el que està passant. Aquesta és una de les coses que hem d’agrair al Goya.

Recentment he acabat dos llibres il·lustrats: 'Estamos todas bien', d’Ana Penyas, i 'Como si nunca hubiera sido', un còmic líric de Javier Gallego Crudo. A la taula de nit un altre que consulto de tant en tant perquè és bastant dens i me’l rellegeixo pel nou projecte, 'El derecho a la ciudad', de Henri Lefebvre.

A les nits, aprofito amb la meva parella per veure la sèrie 'Better Things' o 'El cuento de la criada'. De moment tenim pendent començar 'Chernobyl'. També m’agrada escoltar podcasts en qualsevol moment, mentre faig les tasques de casa o vaig al cotxe. Sobretot, segueixo 'La vida moderna', de La Ser, o 'Carne Cruda', de El Diario.

En general, no contemplo l’oci entre setmana més enllà del cinema. Prefereixo treure tota la feina que pugui de dilluns a divendres i deixar el cap de setmana lliure per fer plans amb la parella, els amics i la família.