“Els caps de setmana no perdon la ruta dels mercadets”

Els matins, sigui el dia que sigui, intent imposar-me la rutina d’asseure’m una estona al piano. És una mena de necessitat vital que em manté actiu. Quasi sempre toc una mica de Bach.

Les meves nebodes vindran a casa dilluns per agafar el seu regal de Reis. És l’única cosa de les festes a la qual tinc una mica d’estima perquè, gràcies a Déu, som ateu. M’he compromès a cuinar una lasanya, que a les meves nebodes els encanta. Però l’horabaixa em tocarà la part pitjor, que serà acompanyar-les a l’aeroport i acomiadar-me d’elles perquè viuen fora de Mallorca.

Dimarts em centraré en la revisió que estic fent de Rua fosca, una cantata que em va encarregar el teatre Principal l’any 2006 i que està inspirada en els infants de les faveles de Rio de Janeiro, amb text de Jaume Santandreu. M’han demanat tornar-la a muntar i hi participaran bastantes corals. Ara estic treballant per fer-la més actual.

També estic capficat en un nou projecte titulat Apoptosi, en aquest cas amb Marcel Pich, que és músic i antropòleg, i Guillem Simó, que és actor i dibuixant. Dimecres assajarem. És un llibre-disc, però, en comptes de presentar-lo amb un concert, ho farem amb un muntatge teatral a Barcelona el 15 de febrer. L’apoptosi és un procés de mort cel·lular, i el que feim nosaltres és parlar de l’autodestrucció a les Balears. Passam revista al desastre ecològic i el descontrol demogràfic.

Dijous em dedicaré a treballar en un encàrrec que em va fer la banda de música d’Esporles. És una obra per a banda i soprano solista (Sofia Domènech, de Cap Pela), que té una part electrònica. Vaig cercar una temàtica relacionada amb el poble i em vaig centrar en la importància que hi ha tingut l’aigua al llarg de la seva història. Es titula Hidroescenes, i parla de la bellesa de l’aigua, del seu ús responsable i del canvi climàtic, i també faig una mirada a l’apoderament de les dones i a la Mediterrània com a cementeri d’immigrants. El que ens queda per fer és enllestir les mescles finals i tancar la part gràfica amb el dissenyador. L’estrena serà a principi de febrer.

He quedat amb Biel Majoral divendres per acabar la planificació de presentacions del seu nou disc, Arasíquesí. Una de les presentacions també serà a Barcelona.

Els caps de setmana no perdon la ruta dels mercadets. En som addicte. Em semblen una pena d’immolació cultural de la societat, perquè la gent es desfà de llibres i vinils de qualsevol manera. Em ve molt de gust recuperar-los. Un no es pot imaginar el que s’arriba a trobar abandonat.

Per acabar la setmana, diumenge em toca sessió de desbrossadora, que tenc una herbada que fa por. M’encanta passar la desbrossadora perquè és molt diferent del procés creatiu: obtens uns resultats extraordinaris en molt poc temps.