“Dedicar temps a les plantes em serveix per fer passar els nervis”

Estic de vacances, però fa tres setmanes em vaig fotre un genoll i m’està limitant molt. De fet, una de les coses que més m’agraden és anar per la muntanya, i ara no ho puc fer. Fins i tot pensava aprofitar aquest temps per fer el Camí de Sant Jaume en bicicleta, però m’he hagut de quedar a casa a descansar. Em costa estar aturat perquè som un cul inquiet, però la veritat és que m’ha fet molt de mal.

Aprofitaré aquesta setmana per estar a casa, a Esporles, i continuar amb la lectura, que és una de les meves aficions. Ara mateix tenc un parell de llibres en marxa -sempre ho faig així-. D’una banda, estic llegint Crònica desordenada de Ciutat Antiga, de Jaume Oliver. També estic amb Mater Dolorosa, de José Álvarez Junco -me’l varen regalar-. Després, sempre hi ha altres llibres que et cauen a les mans i que et fan gràcia.

La jardineria és una altra de les coses que més m’agraden. Tenc un jardí petit, però intens. Té uns 40 metres quadrats, però està molt ben compost. Dedicar temps a les plantes em serveix per fer passar els nervis. M’agrada molt, és el meu passatemps tot l’any. També aprofit les vacances per dormir. Una de les coses guapes de l’estiu són els vespres, així que no fris de partir a jeure. Aquests dies he gaudit molt de les Llàgrimes de sant Llorenç, i més a Esporles, on no hi ha tanta contaminació lumínica com a Palma.

Per descomptat, gaudesc molt d’anar a la platja, sobretot a partir de les 17.00 h. Com que em solc endur les cusses, vaig a llocs on no hi hagi gaire gent. És un plaer estar en una roca fins que se’n va el sol.

El meu company va començar a fer feina a principis d’agost, així que m’encarregaré de fer el dinar cada dia. Normalment tenim una norma: el primer que arriba fa el dinar o el sopar. A més, estic veient els amics, sobretot els que venen de fora. Durant aquesta època tens més llibertat d’horaris, i quan vas a plaça a passar una estona sempre et trobes amb amics.

Quan vius a cop d’agenda, de vegades tens la sensació de no saber què fer amb el temps lliure, però la veritat és que les tres setmanes de vacances passen volant. Quan aconsegueixes desconnectar, gairebé has de tornar. A més, la primera setmana que vaig tenir de vacances, vaig haver d’anar pràcticament cada dia al Parlament, així que encara se’m fa més curt. Així i tot, m’esforç per desconnectar una mica, però enguany és pràcticament impossible amb el coronavirus. Sobretot pateixes per la gent que tens al costat. La meva mare té 78 anys i pas molta de pena per ella. Així mateix, tenc la sort que el virus no m’ha pegat de prop.

A banda de la preocupació per la malaltia, a les Balears ja hi ha gent que ho passa malament i intentam donar-los un cop de mà en la mesura del que és possible. També hi ha el fet que la situació és d’incertesa i no saps què pot arribar a passar.