“Som d’aquells que un dia es posen a cuinar i fan un desastre”

M’aixecaré, com sempre, devers les 7 del dematí i el primer que em tocarà fer és mirar el mòbil. No només per si tenc algun missatge urgent de la feina, sinó perquè tenim un sistema d’informació que cada hora ens dona la situació de l’hospital actualitzada: les persones que han ingressat, morts per covid-19, etc. Ho faig malament, però berén molt poc. Prenc un cafè amb llet i alguna galeta d’aquestes fortes d’Inca. Al voltant de les 8.10 h arrib a l’hospital i a mitjan matí prenc un altre cafè amb llet de màquina per no perdre el temps baixant a la cafeteria.

Amb el covid-19, els dies són molt intensos. Normalment a les 8.30 h tenim un comitè de crisi amb el meu equip en què analitzam la situació del covid-19 i prenem les decisions que hàgim de prendre. Després, em dedic a reunions de feina, contestar correus, gestionar documentació i rebre alguna visita. Darrerament, també ens convoca el director general Juli Fuster cap a les 11.30 h per un comitè de crisi amb tots els directors gerents. Solc dinar a l’hospital cap a les 15 h. M’agrada cuinar, però em fa mandra i ho faig molt poc. Som d’aquells que un dia es posen a cuinar i fan un desastre.

A l’horabaixa, aquesta setmana em tocaran dos webinaris (també nova aportació del covid-19) i un Comitè de Direcció. Si no tinc cap reunió, em dedicaré a firmar -sempre tenim molts papers per firmar- i a revisar projectes.

Com a hobby, faig running. Intent anar a córrer dos o tres dies a la setmana. Ara no hi ha curses per preparar, però he fet algunes maratons i mitges maratons. A casa, solc escoltar música clàssica i llegir. Normalment continuu treballant, perquè ara com ara no desconnectes mai ni deixes de revisar les incidències de l’hospital. Tots els que estam en aquesta situació tenim esgotament psíquic, però jo tinc la sort que descans bé.

A la nit, intent ficar-me al llit cap a les 23 h. Faig una hora de lectura perquè m’ajuda a relaxar-me. Sempre hi ha algun llibre de Josep Pla damunt el comodí. Ara fa poc vaig acabar una biografia de Beethoven, molt completa, de més de 1.500 pàgines. Em va engrescar molt perquè sempre em quedaven deures per a l’endemà, com escoltar alguna sonata o un quartet. El mateix em va passar amb l’entrevista de Murakami al director d’orquestra Osawa.

Pràcticament mai veig la televisió. Som més d’anar al cinema. Som soci del CineCiutat i, quan es podia, hi anava un pic a la setmana. Per a les notícies, tot i tenir sempre l’ordinador en marxa, som de diari de paper.

Tinc una altra afició, que és remenar papers antics. Ara estic indagant sobre els papers pintats a Mallorca, perquè la meva família tenia una botiga centenària. També m’interessen temes sobre xuetes, així que quan tinc temps, investig aficionadament amb gent amb qui compartesc el mateix interès.