“Tenc un ritual que no em puc botar: la migdiada”

Entre setmana, cada dia seguesc gairebé sempre la mateixa rutina d’ençà que estic confinat. M’aixec bastant prest, entre les 7 i les 8 h. Berén i començ a preparar les classes en línia a l'EDIB que comencen a mitjan matí i no acaben fins, com a mínim, les 14 h. Si tenc temps, prepar el dinar jo, però, si no, ho fa la meva dona.

No m’agrada gaire cuinar, però darrerament, quan tenim temps, amb la meva filla de 13 anys ens ajuntam i preparam receptes de la meva mare, que són les millors. Podríem dir que ens surten més o menys bé.

Després de dinar, tenc un ritual que no em puc botar, que és la migdiada. Com que m’aixec molt prest i me’n vaig a jeure molt tard, compens les hores amb la migdiada. Depèn del dia, però sol ser d’una hora i mitja. És l’única manera de poder-me posar a treballar a l’horabaixa.

Quan m’aixec faig una caminada pel jardí d’una horeta, més o menys, i em torn a connectar perquè tenc classes virtuals al CEF fins a les 20.30 h. Feim moltes assignatures: Direcció, Producció, Documental, Publicitat... Però les més importants són Direcció i Producció.

El tema virtual el duc bé, però algunes matèries són molt pràctiques, i no els queda més remei que gravar dins ca seva amb els mòbils perquè potser no poden disposar de la càmera de l’escola. Desitjam poder tornar per fer pràctiques, que és el que més importa, però intentam, amb molta imaginació, fer coses i ens n’estam sortint bastant bé.

Després de sopar cada nit intentam veure una pel·lícula en família. En acabar, a vegades qued a veure’n una altra en solitari. En aquest cas són pel·lícules més difícils de veure, més cinema d’autor. Per això solc fer la una i mitja o les dues de la matinada. Mir de tot, però ara m’està agradant molt revisitar clàssics. Una de les darreres que he vist és El salario del miedo, una petita joia del cinema francès dels anys cinquanta, dirigida per H.G. Clouzot. Vaig gaudir molt veient-la. Mir una pel·lícula al dia com a mínim. Però també mir algunes sèries.

Ara estic amb Better Call Saul, la seqüela de Breaking Bad, que m’està agradant molt, i Dark, a Netflix, que és interessant, també. Un documental fonamental que destacaria és Tiger King. És fantàstic, dividit en episodis. És el més surrealista que he vist darrerament.

Duc bé el confinament en família perquè soc un afortunat: visc al camp, a Bunyola, i no tenim la pressió que potser sí que tenen més les cases de ciutat. De fet, hi ha estius sencers que molts dies els passam en aquesta mateixa situació, així que ja hi estàvem acostumats.

Cada matí intent consultar la premsa digital. I el meu hobby és el piano, des de sempre. Practic sempre que puc i trec temes. Estic col·laborant en un petit projecte de grup, i, com que no podem assajar junts, aprofit per assajar jo tot sol.